El govern recula i no caldrà acreditar un tercer idioma per tenir el títol universitari

Cada centre avaluarà si l'alumne té prou coneixement d'una tercera llengua d'acord amb el seu pla d'estudis i la normativa interna

Actualitzat

Tenir el nivell B2 d'una llengua estrangera ja no serà imprescindible per obtenir el títol universitari. Així ho va aprovar el govern aquest dimarts en un decret llei que modifica la llei 2/2014 i que preveu flexibilitzar els criteris i les vies d'acreditació del nivell B2 en terceres llengües en els estudis universitaris de grau a Catalunya.

Les universitats al·leguen que a molts alumnes els resulta impossible obtenir el certificat, que en el cas de l'anglès és l'equivalent al First Certificate. Ara seran els mateixos centres els que establiran quin nivell necessiten, i avaluaran si l'alumne té prou coneixement de la llengua estrangera.

La consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, ha dit a "Els matins" de TV3 que l'aprenentatge de l'anglès o una altra llengua estrangera ja s'ha d'haver consolidat abans d'arribar a la universitat.

"El repte comença a l'escola amb l'aprenentatge de l'anglès i altres llengües estrangeres, i a partir d'aquí, que continuï, que es reforci i s'acabi de consolidar a la universitat."

Fa gairebé 8 anys, el govern va decidir que calia acreditar un nivell mínim d'un tercer idioma per poder-se graduar a la universitat. El govern va aprovar la llei el 2014, però no ha arribat mai a aplicar-se. Havia d'entrar en vigor el 2018, però un any abans se'n va decretar una moratòria fins a aquest curs.

En mans de cada universitat

La modificació, que haurà de ser ratificada pel Parlament, acompleix un acord previ adoptat per la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) el març passat.

El decret llei estableix que els estudiants que iniciïn els estudis de grau en una universitat catalana a partir del curs 2021-2022 han d'assolir els coneixements i les competències suficients en, com a mínim, una llengua estrangera, entre l'anglès, el francès, l'alemany i l'italià -que entren a la selectivitat- o altres llengües que pugui acordar el CIC.

Perquè hi hagi més opcions per acreditar els coneixement d'una tercera llengua, cada centre farà les avaluacions d'acord amb el seu pla d'estudis i amb la normativa interna, segons la seva autonomia universitària. També es podran presentar certificats oficials a l'avaluació.

Els estudiants podran acreditar amb certificats oficials el coneixement de la tercera llengua (ACN/Eli Don)

La nova regulació s'aplicarà de manera retroactiva als estudiants que van iniciar els estudis de grau des del curs 2018-2019 fins al curs 2020-2021, per "garantir la igualtat de tracte a tots els que estan cursant un grau universitari", exposa el govern.

En aquest sentit, el decret insta els departaments d'Universitats i d'Educació a posar de manera coordinada els mitjans, les mesures i el calendari necessari per facilitar que els estudiants arribin a la universitat tenint els coneixements i les competències en una tercera llengua que se'ls requereix.
 

Un nivell d'anglès massa baix

El problema de fons que va portar a impulsar la llei el 2014 és que el baix nivell d'anglès dels alumnes ja ve de la primària i la secundària i a la universitat els nivells de la tercera llengua són molt diferents.

Des de fa uns anys, a 4t d'ESO, en l'avaluació de competències bàsiques, la nota mitjana s'ha consolidat al voltant dels 70 punts, el mínim exigit pel Departament d'Educació. Un nivell mínim que queda lluny dels estàndards europeus.

 

L'anàlisi de les dades revela que hi ha moltes diferències entre alumnes en funció de variables com el nivell socioeconòmic de les famílies i el nivell de complexitat del centre.

En els últims resultats del 2021, per exemple, hi ha un descens en la nota a causa de la pandèmia i el confinament. Però a més, hi ha fins a 20 punts de diferència en els resultats dels alumnes en funció dels centres. Els que poden fer classes d'anglès fora de l'escola són els que assoleixen més bon nivell, cosa que no passa amb la resta d'assignatures. I a això s'hi sumen, segons la Fundació Jaume Bofill, dos problemes de base: el baix nivell del professorat que ensenya l'idioma i un mètode massa basat en la gramàtica i poc en la comunicació.

L'ensenyament de l'anglès també es veu afectat pel nivell dels mestres i el mètode utilitzat (CCMA)

 

Postures desiguals

Aquest dimecres al matí, els estudiants protestaven a l'entrada de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona (UdG). Alguns, tot i haver acabat els estudis al juny, no tenen el títol perquè no han pogut acreditar el nivell B2 d'una tercera llengua. Exigeixen que sigui la universitat que posi els cursos i els mitjans per assolir el nivell que necessiten.

En general, reconeixen la necessitat de tenir un bon nivell d'anglès, sobretot en alguns graus. Molts han invertit temps i diners per aconseguir tenir el nivell que se'ls requeria.

Estudiants protesten a la UdG per la falta de mitjans per assolir el nivell B2 d'anglès (CCMA)

La directora general d'Universitats, Victòria Girona, diu que amb la nova mesura es vol garantir l'equitat, davant les diferències en el nivell d'anglès amb què arriben els estudiants als campus.

"Depèn del centre venen diferentment formats. Tots sabem que la formació de terceres llengües de vegades és per extraescolars. Ho estem plantejant des d'un punt de vista realista. El titular no és: 'Hem perdut un requisit', sinó 'Cal millorar aquesta formació i l'assoliment de competències'."

A la UdG hi ha 5 graus on s'exigeix tenir acreditat aquest domini en una tercera llengua per poder-se graduar. Un requisit que aniran ampliant a més graus, com explica el vicerector, Pepus Daunis:

"El consell de govern va aprovar anar incorporant progressivament el requisit de B2 a totes les memòries. Aquest any afectarà 3 graus més i l'any que ve en podrà afectar dos més, i així progressivament fins que tots els graus tinguin incorporats el B2."

La Universitat Autònoma de Barcelona, UAB, continuarà sense demanar aquest requisit. No creuen, diu el rector Javier Lafuente, que hagi de ser obligatori si el sistema no disposa de finançament addicional per oferir als estudiants una tercera llengua.

"El que hem de fer és buscar les formes per millorar-lo sense tenir el paràmetre de l'obligatorietat. No pot ser que un estudiant que no té recursos però ha estudiat bé una titulació i l'ha feta, pel fet de no tenir aquest nivell mínim, no pugui optar a la titulació."

L'anglès, o una altra tercera llengua, sí que serà necessari per estudiar en alguna de les 17 xarxes d'universitats europees i un requisit cada vegada més indispensable per entrar al món laboral.

ARXIVAT A:
Universitat
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut