El govern rectifica i diu ara que avalarà les fiances del Tribunal de Comptes amb l'ICF
El conseller Giró argumenta que els treballadors de l'Institut Català de Fiances han manifestat la predisposició a activar aquesta via
El govern rectifica i diu ara que avalarà les fiances del Tribunal de Comptes amb l'ICF
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Barcelona

El govern rectifica i diu ara que avalarà les fiances del Tribunal de Comptes amb l'ICF

El conseller Giró argumenta que els treballadors de l'Institut Català de Fiances han manifestat la predisposició a activar aquesta via

RedaccióActualitzat
TEMA:
Procés català

Gir en la cobertura de les fiances milionàries --5,4 milions d'euros-- que el Tribunal de Comptes ha imposat als servidors públics pels processos oberts, a causa de la promoció del procés independentista a l'exterior. Finalment, l'Institut Català de Finances (ICF) sí que avalarà el fons per donar-los cobertura i el govern ha demanat una pròrroga de 15 dies.

L'anunci arriba el mateix dia que acabava el termini per a la trentena de càrrecs dels governs de Mas i Puigdemont per dipositar les fiances. Després de les paraules de Giró, els 34 càrrecs afectats han demanat l'aval al fons creat pel govern, a través d'aquest organisme públic.

I tot just l'endemà que el conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, va anunciar que cap banc volia implicar-se en l'operació i que tampoc ho faria l'ICF per no posar en risc cap funcionari.-

Ara, però, Giró ha anunciat al Parlament, durant la sessió de control, que s'ha acabat optant per aquesta segona opció. I ha argumentat que en les últimes hores els treballadors de l'Institut li han traslladat la seva disposició a activar aquesta via.

"Segur que han llegit o alguns van escoltar la roda de premsa que vaig fer ahir. En un moment donat, per prudència i per protegir tota la gent i l'ICF, vaig demanar que intentessin no utilitzar la disposició addicional del decret amb rang de llei per poder cobrir aquestes contingències", ha afirmat el conseller, que ha dit que aquestes paraules van tenir conseqüències:

"Les meves paraules d'alguna cosa van servir, perquè hagi rebut trucades de gent de l'ICF que m'ha demanat, sisplau, que per ells no quedi i que intentem utilitzar aquesta disposició addicional tal com està previst en el decret llei i això és el que farem. Aquest matí he trucat al president Aragonès i li ha semblat molt bé."

Giró ha agraït la "generositat" dels treballadors públics. Al seu torn, el president Aragonès ha agraït el compromís del conseller.

Els arguments que va donar Giró dimarts van provocar malestar en àmbits del govern, que donaven per fet que s'acudiria al pla B, com finalment ha passat. Ara es treballa contra rellotge per tancar els detalls tècnics sobre com es tramita una operació que queda fora de l'àmbit ordinari de l'Institut Català de Finances, que té la missió de donar crèdit al teixit empresarial.

Ciutadans ha considerat escandalós l'anunci i, durant la sessió de control, ha exigit que aquests diners públics es destinin, per exemple, a la prevenció dels incendis forestals. El PSC no en vol parlar fins que el Consell de Garanties Estatutàries no s'hagi pronunciat sobre la legalitat de la mesura, mentre que la CUP ha lamentat les hores d'incertesa provocada als afectats.


Fiances per a una trentena d'exalts càrrecs

El Tribunal de Comptes reclama 5,4 milions a 34 exalts càrrecs per haver promocionat amb diners públics el procés a l'estranger, una fiscalització que ha investigat despeses de viatges de feina en què es va fer alguna referència al procés independentista.

Entre els afectats hi ha els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, a més de l'exvicepresident Oriol Junqueras i 3 exconsellers: Raül Romeva, Andreu Mas-Colell, Francesc Homs.

Hi ha també 8 secretaris generals, 2 interventors generals, 12 exdelegats a l'estranger i l'exsecretari general del Diplocat Albert Royo.

Dilluns, a 48 hores del venciment del termini, el Tribunal de Comptes va rebutjar les peticions d'alguns encausats per obtenir una pròrroga per pagar.

El conseller Jaume Giró, assegut a l'escó del Parlament aquest dimecres
Giró ha justificat l'aval de les fiances amb el suport dels treballadors de l'ICF (EFE/Quique Garcia)

Fa 24 hores, el conseller lamentava el poc temps que tenien per preparar el fons de 10 milions d'euros anunciat fa quinze dies, i, preguntat per si les entitats bancàries havien rebut pressions, va afirmar que no li'n constaven "més enllà de les declaracions dels partits de la dreta i l'extrema dreta". "Aquestes sí que suposo que tothom va escoltar-les", va concloure.

Giró va explicar que confiava que els embargaments no serien immediats i va dir que aprofitaria el temps per buscar una solució, també a bancs de l'exterior.

Finalment, s'activarà el mecanisme previst al decret llei sobre la creació d'un Fons Complementari de Riscos, aprovat el 6 de juliol, per protegir els béns personals dels investigats.

Arxivada la denúncia de Convivència Cívica

El jutjat d'instrucció número 25 de Barcelona ha arxivat la denúncia que Convivència Cívica Catalana va presentar contra la Generalitat per la creació del fons per avalar les fiances.

L'argument és que la causa no és de la seva competència perquè s'adreça a membres del govern i a aforats i, per tant, l'encarregat de jutjar-los seria el TSJC i no la justícia ordinària.

El jutjat no ha entrat al fons de la qüestió.

Aragonès parla durant la sessió de control al govern
Aragonès parla durant la sessió de control al govern (EFE/Quique Garcia)

 

El Congrés rebutja investigar el Tribunal de Comptes

El PSOE, el PP i Vox van sumar forces aquest dimarts, a la mesa del Congrés, per rebutjar les peticions de les formacions independentistes i d'altres grups per a la creació d'una comissió d'investigació sobre el biaix polític del Tribunal de Comptes. Només Unides Podem hi va votar a favor.

ERC, Junts, el PDeCAT, la CUP, Bildu, Compromís, Més País i el BNG van registrar una petició conjunta perquè una comissió investigués les "presumptes irregularitats" d'aquest organisme en les investigacions que ha dut a terme fins ara.

Des del 2014 el Tribunal ha obligat desenes de líders independentistes i càrrecs de la Generalitat a pagar més de 35 milions d'euros, unes actuacions que, segons el text registrat, contrasten amb la seva laxitud respecte a les irregularitats comptables d'altres administracions.

"El biaix ideològic que es desprèn d'aquest patró de comportament és del tot incompatible amb els principis d'un estat de dret que regeixen l'activitat del Tribunal de Comptes, com el principi d'imparcialitat", sostenia el text.

Els socialistes van votar en contra de les comissions d'investigació --també se n'havia plantejat una sobre el rei emèrit, Joan Carles de Borbó, per les comissions a través de la venda d'armes--, emparant-se en els escrits dels serveis jurídics del Congrés, que sostenen que la cambra no té potestat per controlar altres institucions de l'Estat com són el Tribunal de Comptes o la monarquia.

ARXIVAT A:
Procés catalàIndependència

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut