El govern vol limitar els preus del lloguer per la via ràpida: amb un decret llei

El preu del lloguer tendeix a moderar-se als barris i municipis on ha pujat més durant els darrers anys. Però el desajust entre el que els llogaters poden pagar i el que se'ls demana continua sent molt elevat, especialment a la ciutat de Barcelona.

Així, segons un estudi que han presentat l'Observatori Municipal de l'Habitatge i el portal Habitaclia, el 74% de la demanda a la capital catalana es concentra en els lloguers inferiors a 1.000 euros. Però només el 32% de l'oferta se situa per sota d'aquest preu.

A la resta de l'àrea metropolitana, on els preus són més baixos, l'escletxa és menor: un 92% de la demanda se situa per sota dels 1.000 euros al mes, i l'oferta, al voltant del 70%.

Davant d'aquesta situació, el govern prepara canvis legals perquè tant la Generalitat com els ajuntaments puguin limitar el preu del lloguer a les zones on hi hagi una gran demanda.

La Conselleria de Justícia vol aprovar un decret per regular el preu del lloguer, però fonts del Departament de Territori apunten que "encara s'està negociant" dins de l'executiu i que, "a hores d'ara no hi ha acord" per al redactat definitiu. 

Així ho ha explicat Ester Capella, consellera de Justícia:

"Estem parlant d'un creixement en 5 anys del 40% que no s'ajusta a la realitat social que tenim, perquè no s'ajusta ni a l'increment dels salaris de les persones, ni a la capacitat adquisitiva de la gent que viu al país."

Ho anunciava després de reunir-se amb el Col·legi d'Administradors de Finques, per explicar-los el decret, però també l'avantprojecte de llei d'arrendaments urbans que prepara el govern. De moment, els apis no s'hi oposen, però es miren amb recel els canvis de norma. Gerard Duelo, president del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària, explica:

"Estem d'acord amb la necessitat, fins i tot la urgència de regular aquest tema. Veurem exactament com, però estem bastant d'acord amb tot el que hem parlat en privat, i el com, el quan i on serà quan puguem estudiar més el text, que ens ha marcat unes fases i un temps".

El decret s'inspira en el model alemany, que ja funciona des de fa més de 30 anys, i donarà capacitat a l'Ajuntament de Barcelona, la ciutat més afectada per l'elevat preu dels lloguers, per fixar límits i establir les zones amb la demanda més tensionada. Per a la resta de municipis, serà la Conselleria de Territori qui actuarà, sempre prenent com a referència l'índex de preus, creat fa dos anys i que fins ara no s'havia fet servir.

La Conselleria de Justícia, en mans republicanes, aposta, doncs, per limitar els preus, a diferència del model que defensava el Departament de Territori, governat per Junts per Catalunya, que preferia la via dels incentius fiscals. Amb tot, segons la consellera, les discrepàncies estan superades.

"Efectivament; si no, jo avui no faria aqueta afirmació que faig."

Capella ha demanat lleialtat al govern espanyol perquè respecti aquesta modificació del Codi Civil català, que permetria, per primera vegada a Catalunya regular els lloguers. A Catalunya només s'aplica el dret civil espanyol per als casos que no estan regulats pel Codi Civil de Catalunya, i el lloguer n'és un. L'avantprojecte de llei d'arrendaments urbans que prepara el govern hauria de permetre a Catalunya deixar de regir-se per la normativa espanyola.

Entre els aspectes que regularà aquest avantprojecte de llei d'arrendaments urbans hi ha la durada dels contractes. La norma catalana vol situar-la entre els 6 i els 10 anys, i no en la forquilla dels 5 i 7 en què estan fixats ara. També es reduirà el nombre de mensualitats que el llogater ha de dipositar com a fiança, que ara són 3 mesos, i serà obligatori documentar els contractes de lloguer amb vídeos o fotografies per reduir les disputes sobre possibles danys al pis entre llogater i arrendador al final del contracte.