El govern irlandès completa la nacionalització de l'Allied Irish Bank
L'Allied Irish Bank (AIB), que va arribar a ser el banc més important d'Irlanda i va precipitar la crisi financera al país, ha passat a mans de l'Estat després del vistiplau judicial a una nova aportació pública de 3.700 milions d'euros. La nacionalització s'ha fet efectiva després que el Tribunal Suprem va autoritzar l'operació proposada pel ministre de Finances, Brian Lenihan, cosa que suposa, de manera immediata, que l'Estat irlandès passi a tenir el 49% de les accions de l'AIB. Aquest percentatge augmentarà fins al 92% un cop es faci efectiva la venda de la seva divisió polonesa al grup espanyol Santander, prevista pel 2011.
Després de l'autorització judicial, Lenihan va explicar que el paquet de rescat de l'AIB era essencial perquè el banc seguís operant: "Això permetrà al banc complir els seus requeriments de capital a final d'any, com estableix el Banc Central". "Aquest capital és essencial per permetre a l'AIB complir amb el seu paper de donar suport a l'economia irlandesa", va afegir.
Aquesta operació havia de fer-se inicialment el març passat, però es va posposar després que els bancs irlandesos van veure augmentades les seves pèrdues en traspassar els seus préstecs hipotecaris a l'Agència Nacional de Gestió d'Actius (NAMA), el "banc dolent" ("bad bank") creat per absorbir l'impacte de les hipoteques "subprime" en el sector.
Lenihan ha assegurat que l'AIB, que va arribar a ser el banc més important d'Irlanda, va aconseguir per si mateix una important capitalització, però que no ha estat suficient. "Una ajuda addicional de l'Estat ha resultat necessària, donat el nivell de pèrdues que ha materialitzat en el seu compte amb la NAMA i també a causa de l'expectativa internacional que s'incrementin les ràtios de capital bancari".
Els 3.700 milions d'euros procedeixen del Fons de Reserva Nacional de Pensions i la seva utilització va ser acordada amb la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional, que supervisen el paquet de rescat a Irlanda de 85.000 milions d'euros. L'AIB ha d'obtenir altres 6.100 milions d'euros abans del pròxim 28 de febrer i la intenció del govern de Dublín és reflotar el banc en el mercat borsari en els propers anys o vendre a un altre banc quan l'economia es recuperi.
L'operació ha estat possible gràcies a la nova llei d'estabilització creditícia, signada fa dos dies per la presidenta del país, Mary McAleese, que dóna poders quasi il·limitats al ministre de Finances per intervenir en la gestió dels bancs.
Aquesta operació havia de fer-se inicialment el març passat, però es va posposar després que els bancs irlandesos van veure augmentades les seves pèrdues en traspassar els seus préstecs hipotecaris a l'Agència Nacional de Gestió d'Actius (NAMA), el "banc dolent" ("bad bank") creat per absorbir l'impacte de les hipoteques "subprime" en el sector.
Lenihan ha assegurat que l'AIB, que va arribar a ser el banc més important d'Irlanda, va aconseguir per si mateix una important capitalització, però que no ha estat suficient. "Una ajuda addicional de l'Estat ha resultat necessària, donat el nivell de pèrdues que ha materialitzat en el seu compte amb la NAMA i també a causa de l'expectativa internacional que s'incrementin les ràtios de capital bancari".
Els 3.700 milions d'euros procedeixen del Fons de Reserva Nacional de Pensions i la seva utilització va ser acordada amb la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional, que supervisen el paquet de rescat a Irlanda de 85.000 milions d'euros. L'AIB ha d'obtenir altres 6.100 milions d'euros abans del pròxim 28 de febrer i la intenció del govern de Dublín és reflotar el banc en el mercat borsari en els propers anys o vendre a un altre banc quan l'economia es recuperi.
L'operació ha estat possible gràcies a la nova llei d'estabilització creditícia, signada fa dos dies per la presidenta del país, Mary McAleese, que dóna poders quasi il·limitats al ministre de Finances per intervenir en la gestió dels bancs.
