El govern ha de controlar la implantació de noves tecnologies i fomentar-ne l'ús responsable

Per Prince, és imprescindible el paper del govern en la implantació de les noves tecnologies perquè és l'ens omnipresent en la societat, amb el qual tots els ciutadans s'hi senten representats. Així, l'ús de les noves eines hauria de permetre al govern oferir eficiència a la productivitat, més transparència dels actes de govern, més participació i control per part del ciutadà. Tot i l'apatia del govern argentí pel que fa a les noves tecnologies, recentment han aprovat un decret en la que estableix que l'estat és el major productor d'informació del país i que és essencial la utilització de eines tecnològiques per augmentar els nivells de transparència de les dades públiques i donar resposta a les necessitats i requeriments de l població. En aquest sentit, el govern ja ha començat a promoure plans per proporcionar ordinadors a les escoles i als col·lectius més desfavorits. Amb tot, es necessita voluntat política, a banda de recursos, infrastructures i proveïdors. Amb tot, l'Estat, com a principal usuari de els noves tecnologies ,ha de fomentar la seva adopció i política sectorial que estableixi el marc normatiu i que catalitzi l'activitat privada. Amb aquestes mesures, conclou que l'efecte de la xarxa funcioni, que la gent n'aprengui i no només a nivell tècnic sinó fer-ne un ús responsable. Per contra, al Japó, fa molt temps han fet grans avenços en els sistemes de navegació intel·ligent. En aquest context, avancen a un ritme trepidant en el que s'anomena la Societat de la Ubiqüitat. És a dir, que qualsevol persona pugui disfrutar, en qualsevol moment i lloc, d'un gran nombre de serveis d'informació i d'entreteniments a través d'avançats dispositius i xarxes terminals. De fet, la societat de la Ubiqüitat es tracta de l'ideal de la societat japonesa per a l'any 2010, l'era del futur, segons Hagihara. En aquest context, el govern va llançar l'e-Japan el 2001 per convertir el país en aquest nou tipus de societat, en què coexisteixen realitat i virtualitat. Un ambiciós projecte que neix fruit de la liberalització i de la forta organització empresarial i amb el què l'administració va haver d'invertir entre 15.000 i 20.000 milions més de pressupost anual en aquest àmbit. Aquest sistema, interactiu, ofereix un gran nombre de serveis, la qual cosa fomenta el creixement econòmic i de serveis. L'e-Japan inclou set àrees en les que es promou l'ús de les noves tecnologies. Es tracta de: alimentació, serveis mèdics, vida, Pymes, serveis administratius, treball i educació. D'aquest sistema, segons Hagihara, se'n deriven molts beneficis. Per exemple, les persones de la tercera edat poden tenir accés a l'assistència sanitària en qualsevol moment o comunicació amb els serveis de l'administració per realitzar qualsevol gestió. En aquest sentit, cal destacar també el fenomen de la tracessibilitat. Es tracta de donar tota la informació possible sobre el producte. És a dir, posar tota la informació referent al producte en una etiqueta, des que s'elabora fins que arriba al consumidor final. Finalment, els japonesos també creuen que per a la implantació de les noves tecnologies també cal que es generalitzin polítiques i lleis i que els nous canvis els aprovin tant l'administració com al societat. I és que el govern ha d'actuar obligadament en col·laboració amb les empreses i promoure serveis, en conseqüència.