El govern espanyol vol posar fi als graus universitaris de tres anys
A les universitats catalanes hi ha una vintena de graus amb el model 3+2 que hauran de readaptar-se abans de la pròxima acreditació a les agències d'avaluació, el curs 2023-2024
El govern espanyol vol posar fi als graus universitaris de tres anys

El govern espanyol vol posar fi als graus universitaris de tres anys

A les universitats catalanes hi ha una vintena de graus amb el model 3+2 que hauran de readaptar-se abans de la pròxima acreditació a les agències d'avaluació, el curs 2023-2024

RedaccióActualitzat
TEMA:
Universitat
El govern espanyol vol posar fi als graus universitaris de tres anys
El model 3+2 ha estat motiu de protestes estudiantils pel sobre-cost que suposa

El govern espanyol prepara un decret per posar fi als graus universitaris de tres anys (180 crèdits) i tornaran als quatre (240 crèdits), a excepció d'estudis sanitaris o tècnics més llargs o títols conjunts amb altres països europeus.

Els màsters seran d'un o dos anys, segons ha transcendit del Ministeri d'Universitats encapçalat per Manuel Castells, que presentarà l'esborrany de la reordenació del sistema universitari espanyol en els pròxims dies.  

Sota el 3+2 només s'han titulat dues promocions, sobretot a Catalunya. La seva consolidació va anar acompanyada de protestes i vagues estudiantils.

A les universitats catalanes hi ha una vintena de graus de tres anys que hauran de readaptar-se abans de la pròxima acreditació a les agències d'avaluació, cap al curs del 2023-2024. Per tant, els alumnes que ja estan matriculats seguiran amb el pla d'estudis de tres anys.

 

Un model discutit

Va ser l'exministre d'Educació José Ignacio Wert qui va facilitar el 2015 la implantació d'aquest model amb els títols de nova creació. Fins llavors, a l'estat espanyol l'adaptació a l'Espai Europeu d'Educació Superior –pla Bolonya– es feia amb la fórmula de quatre anys de grau i un d'especialització.

L'exsecretari d'Universitats de la Generalitat Antoni Castellà era partidari del model 3+2 i a Catalunya les universitats van començar a implantar-lo, amb l'oposició de bona part de la comunitat educativa.

Els partidaris d'aquest model defensen que facilita l'accés immediat al mercat laboral i tendeix a l'especialització, mentre els del 4+1 mantenen que els graus universitaris han de transferir coneixements sòlids generalistes als alumnes, que després poden triar si els aprofundeixen amb els estudis de postgrau.

Manifestació estudiantil a Girona per la rebaixa de taxes
Manifestació estudiantil a Girona per la rebaixa de taxes

 

El preu de les taxes a Catalunya

Molts estudiants es van oposar a la implantació d'aquesta oferta a Catalunya pel sobrecost que representaria dos anys de màster per completar la formació universitària, en un context de crisi econòmica i d'elevat atur juvenil.

Justament, Catalunya és la comunitat autònoma amb les taxes universitàries més elevades, segons les dades de l'OSU. L'any passat, la Generalitat va aprovarel decret de la rebaixa del 30% de les taxes, una demanda del moviment estudiantil després que el 2011 es disparessin els preus al doble.

Segons ha avançat el diari El País, el ministre Manuel Castells aprova el retorn del 4+1 perquè un postgrau de dos anys obstaculitza el desenvolupament professional dels qui tenen menys recursos.

El preu el fixen les comunitats, les quals reclamen més finançament del govern central per compensar la rebaixa dels preus de màster i equiparar-los als graus.

ARXIVAT A:
Universitat

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut