La ministra Montero ha comparegut al Congrés per explicar la reforma de la llei de l'avortament (Europa Press/Eduardo Parra)
La ministra Montero ha comparegut al Congrés per explicar la reforma de la llei de l'avortament (Europa Press/Eduardo Parra)
Madrid

El govern espanyol vol blindar el dret a l'avortament a tots els hospitals públics

La reforma de la llei que planteja el Ministeri d'Igualtat preveu que les noies de 16 i 17 anys puguin interrompre l'embaràs sense el permís dels pares

RedaccióActualitzat
TEMA:
Avortament

Avortar dins de la sanitat pública no és possible a tot arreu. La reforma de la llei de l'avortament que planteja el Ministeri d'Igualtat vol canviar aquest fet i preveu que tots els hospitals públics amb servei de ginecologia i obstetrícia hagin de comptar amb professionals que puguin practicar la interrupció de l'embaràs.

Aquest és un dels punts que la ministra, Irene Montero, ha anunciat en una compareixença al Congrés. També ha dit que el projecte elimina el període obligatori de reflexió de tres dies abans de tirar endavant la decisió i que serà la dona la que decideixi el mètode d'interrupció de la gestació després de rebre tota la informació necessària al CAP, que la derivarà a l'hospital per la via d'urgència.

Un dels principals canvis previstos en la reforma és que les noies de 16 i 17 anys que es quedin embarassades podran avortar sense necessitat del permís matern. Els canvis que va fer el govern del PP van introduir aquesta condició que ara Montero vol suprimir:

"De la mateixa manera que són responsables per treballar o tenir relacions sexuals, en són per decidir sobre el seu cos."

La ministra d'Unides Podem vol incloure en la llei la salut menstrual i l'anticoncepció, així com el dol perinatal, el reconeixement de la violència obstètrica o dels ventres de lloguer com a forma de violència contra la dona.

 

Províncies on no s'ha fet cap avortament en 5 anys

Montero ha destacat que moltes dones no poden exercir el dret d'avortar tant per la pressió que reben com perquè "no hi ha recursos públics a les províncies on viuen" per poder-ho fer.

El 2020, gairebé 9 de cada 10 interrupcions voluntàries de l'embaràs es van fer en entorns extrahospitalaris i el 78% van ser en centres privats. "Hi ha un problema d'accessibilitat, gratuïtat i equitat territorial", ha argumentat.

Concentració pel dret a l'avortament lliure i gratuït a Madrid, el 2021
Concentració pel dret a l'avortament lliure i gratuït a Madrid, el 2021 (Europa Press/Jesús Hellín)

Ni a Madrid, ni a Extremadura ni a Castella-la Manxa ni a Múrcia es van practicar avortaments en centres públics durant el 2020. I en 12 províncies no se n'ha notificat cap en els últims 5 anys, ni tan sols en centres privats, segons dades del Ministeri de Sanitat.

La ministra ha dit que respectaran "escrupolosament" el dret constitucional d'objecció de consciència, però ha afegit que "no pot suposar una barrera" per als drets de les dones i ha parlat de "blindar" el d'avortar en hospitals públics.

Per aconseguir-ho, vol agafar com a referència la llei de l'eutanàsia, que va crear un registre de professionals objectors de consciència. Aquesta llista secreta garanteix tant aquest dret com que els hospitals s'organitzin per oferir la mort digna a un pacient.

A Catalunya, no va ser fins a l'octubre passat que es va aconseguir que l'avortament quirúrgic fos possible a les comarques de Lleida. Fins aleshores, havien d'anar fins a Tarragona o Barcelona per interrompre l'embaràs, perquè l'objecció de consciència de molts professionals de sanitat feia que no fos possible fer-ho més a prop.

Sobre aquesta qüestió, el Departament de Salut ha posat en marxa un pla pilot per ampliar l'avortament farmacològic de les 9 a les 14 setmanes de gestació.

Associacions feministes ja han aixecat la veu per reclamar que siguin les dones les que puguin triar quin mètode prefereixen, tal com s'explica en aquesta crònica del "Telenotícies vespre":

 

ARXIVAT A:
SalutAvortament
Anar al contingut