El ministre De Guindos en la roda de premsa després de l'Ecofin.
El ministre De Guindos en la roda de premsa després de l'Ecofin.
Brussel·les

El govern espanyol proposa a l'Ecofin garantir també els dipòsits superiors a 100.000 euros, però no troba consens

Els ministres d'Economia de la Unió Europea estan d'acord a protegir els estalvis de menys de 100.000 euros en cas de rescat o fallida d'una entitat. Però, contrariàment al que defensava Espanya, consideren que els grans estalviadors sí que han de contribuir a un rescat financer, com ja ha passat en el rescat de Xipre.

RedaccióActualitzat
Els ministres d'Economia de la Unió Europea estan d'acord a protegir els estalvis de menys de 100.000 euros en cas de rescat o fallida d'una entitat. Però, contrariàment al que defensava Espanya, consideren que els grans estalviadors sí que han de contribuir a un rescat financer, com ja ha passat en el rescat de Xipre.

En la discussió de la directiva sobre resolució de crisis bancàries de l'Ecofin, en què també s'ha discutit la nova norma per evitar l'evasió fiscal, els ministres han deixat clar que els dipòsits de menys de 100.000 euros són sagrats. Però els que estan per sobre, no, i poden acabar pagant una part del rescat, encara que hi ha força consens que sigui en última instància.

La petició espanyola

El govern espanyol ha defensat davant dels seus socis europeus que "tots" els dipòsits, i no només els inferiors a 100.000 euros, quedin protegits en futurs rescats interns dels bancs, que es regiran per la futura directiva de reestructuració i liquidació bancària. "Crec que hauríem d'intentar enviar un missatge molt clar que els dipositants seran adequadament protegits", ha assenyalat De Guindos durant el debat públic dels ministres d'Economia de la Unió Europea (UE).

"Hem establert sostres per als dipòsits garantits i els no assegurats, però els puc assegurar que, si un banc té una fuga de dipòsits per sobre de 100.000 euros, els dipòsits de menys de 100.000 també se'n veuran afectats", ha explicat el ministre espanyol als seus homòlegs. De Guindos ha recordat la situació que es va viure a Xipre i les conseqüències que va generar la decisió inicial de gravar els dipòsits per sota de 100.000 euros.

El títular espanyol d'Economia ha proposat dues alternatives per fer-ho: organitzar arranjaments financers que vetllin pel "nivell apropiat de recursos" i que s'estableixi un "nivell mínim" d'altres instruments subjectes a quitances en cas de rescats interns.

Pel que fa al grau de flexibilitat que podrien tenir els països per excloure certs inversors i instruments financers de la llista perquè no hagin d'assumir pèrdues en un rescat bancari, De Guindos aposta per garantir la igualtat de condicions a la Unió Europa amb l'objectiu d'evitar la fragmentació del mercat. Per a això cal dissenyar un procés de resolució o liquidació que "s'apliqui automàticament a tots els bancs, mitjançant un model comú".

A partir del 2018

El ministre ha defensat que l'instrument del rescat intern s'apliqui a partir del 2018, com proposa la Comissió Europea, i no pas el 2015, com demanen alguns països, com Alemanya, i algunes institucions, com el Banc Central Europeu (BCE). De Guindos veu necessària una fase transitòria per adoptar un model que garanteixi la coherència del rescat intern als diferents països i el compliment de les normes d'ajuda estatal.

El govern espanyol continua apostant fort per la Unió Bancària Europea perquè "és l'única manera de guanyar estabilitat financera i credibilitat a la Unió i a l'eurozona", ha afegit De Guindos.
Anar al contingut