El govern central i CiU pacten actualitzar el sistema de finançament cada cinc anys

L'acord es va tancar en la reunió de dijous a la tarda a Barcelona entre la cúpula de CiU, Artur Mas i Josep Antoni Duran Lleida, i la delegació negociadora del Govern i el PSOE en matèria de finançament, integrada pel portaveu del PSOE al Congrés, Alfredo Pérez Rubalcaba, el ministre d'Indústria, José Montilla, i el secretari d'Estat d'Hisenda, Miguel Ángel Fernández Ordóñez. Segons els nacionalistes, en la reunió el PSOE va acceptar l'avaluació cada cinc anys del sistema de finançament, tal com recull el projecte d'Estatut en l'article 214.d, malgrat que les esmenes socialistes no feien cap referència a cap actualització periòdica del sistema. D'aquesta manera, CiU es desfà de la disposició pactada amb el PP en l'última negociació de finançament, per la qual renunciaven a la revisió quinquennal. Paral·lelament, el govern i CiU també han pactat el contingut de l'actual article 213 del projecte d'Estatut pel qual l'Estat, d'acord amb el principi de lleialtat institucional, ha de garantir la suficiència de recursos de les finances de la Generalitat en els supòsits en què les disposicions generals aprovades per l'Estat impliquin un increment de les necessitats de despesa o una disminució de la capacitat fiscal de la Generalitat. Aquests acords se sumen als obtinguts en capacitat normativa per a la Generalitat i que possibilitaria a l'Administració catalana dictar normes en tots els impostos cedits, en percentatges encara per determinar, i als tímids avenços a l'hora d'establir els criteris de solidaritat. Segons fonts coneixedores de la negociació, el govern i CiU han consensuat que l'aportació de les comunitats autònomes al fons de compensació interterritorial es dedicarà únicament a sufragar serveis bàsics de les comunitats i es tindrà en compte la capacitat fiscal de cada comunitat en els criteris de distribució. Per contra, es mantenen diferències sobre la fórmula jurídica que permeti garantir que l'aportació de Catalunya a la solidaritat no en variï la posició en el rànquing de comunitats en funció de la renda per càpita. Un altre dels fronts oberts en matèria de finançament són les finances dels governs locals, que a Catalunya ja va enfrontar PSC i CiU. El govern defensa en les negociacions l'existència de tres espais fiscals -estatal, autonòmic i local-, per la qual cosa s'oposa frontalment que la Generalitat intervingui en el repartiment de fons procedents de l'Estat als ajuntaments. En canvi, CiU defensa, de la mateixa manera que va fer ERC, el contingut de l'article 223.2, pel qual la Generalitat seria l'encarregada de distribuir aquests recursos, segons una llei de finances locals de Catalunya i els principis mínims que fixi l'estat en lleis bàsiques referents a competències compartides. Les discrepàncies reediten un conflicte protagonitzat anteriorment per la Generalitat i el govern central i que va resoldre el Tribunal Constitucional en la seva sentència 233/1999, desestimant el recurs presentat per l'executiu català en contra del títol VI de la llei d'hisendes locals, al·legant que la regulació que conté és tan detallada i exhaustiva que no deixa la mínima escletxa normativa a les comunitats autònomes que ostenten competències en matèria de Règim Local. Així mateix, persisteixen els desacords a l'hora de definir les funcions de l'Agència Tributària de Catalunya, ja que CiU defensa l'existència d'una única agència a Catalunya amb coparticipació de l'estat i la Generalitat i preeminència del govern català, mentre que l'executiu central insisteix que l'estat ha de mantenir el seu espai fiscal a Catalunya i per tant els seus òrgans de recaptació, gestió i inspecció.