El Govern Balear estrena el procés d'admissió d'alumnes que permet escollir el castellà o el català com a llengua vehicular
En contra de les associacions de pares i en contra de la comunitat educativa, el govern del PP de les Balears ja té a punt el procés d'admissió d'alumnes per al curs que ve, que permet la segregació en funció de si la llengua vehicular és el català o el castellà. La mesura, que trenca la immersió lingüística, afecta uns 50.000 alumnes de 3 fins a 6 anys.
RedaccióActualitzat
Els pares de les Illes amb fills de 3 anys ja tenen a les seves mans els fulls d'inscripció per al curs vinent que inclouen la famosa casella que han de marcar per triar si els ensenyen a llegir i a escriure primer en català o en castellà. Si escullen castellà, el nen o nena no sentirà gens de català fins als 6 anys, quan passi a primària. Els afectats són uns 50.000 alumnes del segon cicle infantil (3, 4 i 5 anys) i del primer cicle de primària (6 i 7 anys).
El govern de Bauzà, que amb aquesta iniciativa se sobreposa al decret de mínims del 1997, que regulava l'ensenyament en llengua pròpia als centres, defensa que és una qüestió de drets. "A les diferents comunitats autònomes bilingües hi ha hagut diferents casos de persones que han arribat als tribunals, i els tribunals han emès sentències en aquestes ocasions. Nosaltres no volen arribar a aquesta situació. Volem, i ens hi hem compromès, normalitzar aquesta situació", ha assegurat el conseller d'Educació, Cultura i Universitats del govern balear, Rafael Bosch. A més, Bosch ha explicat que no existeix un percentatge mínim que permeti accedir a l'ensenyament en una llengua concreta i que aquest dret "es garanteix de la mateixa manera", encara que només sigui un nen que sol·liciti el castellà o el català.
La gran majoria de la comunitat educativa està en contra del projecte, per contraproduent i antipedagògic, diuen. A més, recorden que apareix en un moment de crisi que el fa materialment sense sentit, perquè s'hauran de fer grups d'alumnes i no es contractaran més mestres. La federació de pares i mares de Mallorca demana, directament, que s'obviï i continuar amb el procés d'immersió. En aquest sentit, la conselleria d'Educació ha admès que el projecte pot "complicar l'organització dels centres" durant els primers anys i ha assegurat que enviarà professors als centres en cas que siguin necessaris per garantir la lliure elecció de la primera llengua.
Sobre la manera com s'aplicarà el model, Bosch no n'ha donat gaires detalls. Ha dit que els sistemes d'aplicació de la lliure elecció de llengua poden ser mitjançat "desdoblaments flexibles" o "amb diferents grups d'iniciació a la lectoescriptura", i ha assenyalat la possibilitat que els centres, en cas de comptar amb els recursos necessaris, "barregin" i "interaccionin" els nens que estudien en diferents llengües.
El govern de Bauzà, que amb aquesta iniciativa se sobreposa al decret de mínims del 1997, que regulava l'ensenyament en llengua pròpia als centres, defensa que és una qüestió de drets. "A les diferents comunitats autònomes bilingües hi ha hagut diferents casos de persones que han arribat als tribunals, i els tribunals han emès sentències en aquestes ocasions. Nosaltres no volen arribar a aquesta situació. Volem, i ens hi hem compromès, normalitzar aquesta situació", ha assegurat el conseller d'Educació, Cultura i Universitats del govern balear, Rafael Bosch. A més, Bosch ha explicat que no existeix un percentatge mínim que permeti accedir a l'ensenyament en una llengua concreta i que aquest dret "es garanteix de la mateixa manera", encara que només sigui un nen que sol·liciti el castellà o el català.
La gran majoria de la comunitat educativa està en contra del projecte, per contraproduent i antipedagògic, diuen. A més, recorden que apareix en un moment de crisi que el fa materialment sense sentit, perquè s'hauran de fer grups d'alumnes i no es contractaran més mestres. La federació de pares i mares de Mallorca demana, directament, que s'obviï i continuar amb el procés d'immersió. En aquest sentit, la conselleria d'Educació ha admès que el projecte pot "complicar l'organització dels centres" durant els primers anys i ha assegurat que enviarà professors als centres en cas que siguin necessaris per garantir la lliure elecció de la primera llengua.
Sobre la manera com s'aplicarà el model, Bosch no n'ha donat gaires detalls. Ha dit que els sistemes d'aplicació de la lliure elecció de llengua poden ser mitjançat "desdoblaments flexibles" o "amb diferents grups d'iniciació a la lectoescriptura", i ha assenyalat la possibilitat que els centres, en cas de comptar amb els recursos necessaris, "barregin" i "interaccionin" els nens que estudien en diferents llengües.
