El govern aprova definitivament la divisió de Catalunya en set vegueries
El govern ha aprovat el polèmic projecte de llei de vegueries que modificarà l'actual mapa territorial català. Les quatre províncies actuals donaran pas a set consells de vegueria. Hi apareixen com a nous territoris les Terres de l'Ebre, la Catalunya Central i els Pirineus. ERC, la impulsora del projecte, ha cedit i ha renunciat a la vuitena vegueria, la del Penedès. Primer les quatre diputacions es transformaran en consells de vegueria i, després, les Terres de l'Ebre, amb Tortosa com a capital, serà la primera que se segregarà. Montilla ha assegurat que "no es crearan més administracions" i que s'oferirà "un millor servei al ciutadà". El govern també ha aprovat la llei de l'àrea metropolitana de Barcelona.
El govern ha aprovat el polèmic projecte de llei de vegueries que modificarà i regularà el mapa territorial de Catalunya. En la seva habitual reunió dels dimarts, l'executiu l'ha aprovat després de superar diferències entre els membres del tripartit i dins dels mateixos partits que formen el govern.
Montilla i Ausàs
L'anunci l'ha fet el president José Montilla, que ha explicat que amb l'aprovació es compleix amb els compromisos de l'Estatut. Hem "desencallat" una llei encallada des de feia anys per "manca d'ambició o de voluntat política", ha dit.
Montilla ha afegit que amb les vegueries no es crearan més administracions: "No hi haurà més funcionaris ni més despeses", ha assegurat, "sinó un millor servei al ciutadà". Ha deixat clar que substituiran les diputacions i que totes les vegueries tindran les mateixes competències. Les províncies es mantindran com a divisió territorial de l'Estat i com a circumscripció a les eleccions generals.
Per la seva banda, el conseller de Governació, Jordi Ausàs, que era al costat de Montilla en la roda de premsa de després del consell de govern, ha comentat que les set vegueries es finançaran amb els mateixos diners "que es financen les diputacions".
Les set vegueries
El projecte preveu la divisió del país en set vegueries: les de Barcelona, Catalunya Central, Tarragona, Terres de l'Ebre, Lleida, Alt Pirineu i Aran, i la vegueria de Girona.
En una primera fase, les quatre províncies actuals es convertiran en vegueries. Després es constituiran les Terres de l'Ebre, i la vegueria de Tarragona es rebatejarà com a Camp de Tarragona i tindrà la "seu institucional" a Tarragona, una denominació que evita parlar de "capitalitat".
Finalment es crearan les vegueries de l'Alt Pirineu i Aran -que inclou la Cerdanya, fins ara repartida entre Girona i Lleida- i la de la Catalunya Central -segregada de la de Barcelona i que incorpora el Solsonès, actualment de l'àmbit de Lleida.
Per arribar a un acord hi ha hagut prèviament un exercici de generositat entre els socis del tripartit. El PSC, perquè ha hagut de fer front a alguns alcaldes socialistes que són contraris a la llei. I Esquerra Republicana, perquè ha hagut de cedir i renunciar a la vuitena vegueria, la del Penedès, en contra dels desitjos del territori. També ha quedat pel camí la vegueria de l'Alt Ter, que hauria agrupat Osona i el Ripollès i de la qual Vic es reivindica com a capital.
No ho veuen bé
Des del Consell General d'Aran mai han volgut pertànyer a la vegueria de l'Alt Pirineu. Fins i tot Unitat d'Aran, soci del PSC, ha amenaçat de trencar aquest pacte polític si els socialistes voten en aquest sentit.
Altres territoris com Lleida, o ciutats com Tarragona i Reus, governats per socialistes, han evidenciat els desacords sobre la llei. Volen tenir més estatus en el futur mapa català.
Qui també volia tenir presència singularitzada en el nou mapa d'ordenació territorial són les comarques que haurien format la vegueria del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i alguns municipis de l'Anoia). Finalment però, tot i la reivindicació del territori, de moment ha quedat exclosa de la llei aprovada per l'executiu.
Un cop el govern hagi aprovat la llei de vegueries, la normativa haurà de passar el tràmit parlamentari, que encara es pot allargar uns mesos. A més, els canvis requereixen modificar lleis orgàniques, cosa que obliga a parlar amb el govern espanyol per garantir-ne l'aprovació al Congrés i al Senat.
Llei de l'àrea metropolitana
Juntament amb les vegueries, el govern també ha donat llum verda a la llei de l'àrea metropolitana de Barcelona, que enfortirà les competències de la capital catalana i de 35 municipis annexos en àmbits com l'urbanisme, el transport públic o el medi ambient. Segons l'avantprojecte de llei, el president de la nova entitat serà un dels 36 alcaldes que integren l'ens i no necessàriament el de Barcelona.
Abans del consell de govern, el president José Montilla s'ha reunit amb l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, per acabar-li d'explicar com queda aquest projecte.
Montilla i Ausàs
L'anunci l'ha fet el president José Montilla, que ha explicat que amb l'aprovació es compleix amb els compromisos de l'Estatut. Hem "desencallat" una llei encallada des de feia anys per "manca d'ambició o de voluntat política", ha dit.
Montilla ha afegit que amb les vegueries no es crearan més administracions: "No hi haurà més funcionaris ni més despeses", ha assegurat, "sinó un millor servei al ciutadà". Ha deixat clar que substituiran les diputacions i que totes les vegueries tindran les mateixes competències. Les províncies es mantindran com a divisió territorial de l'Estat i com a circumscripció a les eleccions generals.
Per la seva banda, el conseller de Governació, Jordi Ausàs, que era al costat de Montilla en la roda de premsa de després del consell de govern, ha comentat que les set vegueries es finançaran amb els mateixos diners "que es financen les diputacions".
Les set vegueries
El projecte preveu la divisió del país en set vegueries: les de Barcelona, Catalunya Central, Tarragona, Terres de l'Ebre, Lleida, Alt Pirineu i Aran, i la vegueria de Girona.
En una primera fase, les quatre províncies actuals es convertiran en vegueries. Després es constituiran les Terres de l'Ebre, i la vegueria de Tarragona es rebatejarà com a Camp de Tarragona i tindrà la "seu institucional" a Tarragona, una denominació que evita parlar de "capitalitat".
Finalment es crearan les vegueries de l'Alt Pirineu i Aran -que inclou la Cerdanya, fins ara repartida entre Girona i Lleida- i la de la Catalunya Central -segregada de la de Barcelona i que incorpora el Solsonès, actualment de l'àmbit de Lleida.
Per arribar a un acord hi ha hagut prèviament un exercici de generositat entre els socis del tripartit. El PSC, perquè ha hagut de fer front a alguns alcaldes socialistes que són contraris a la llei. I Esquerra Republicana, perquè ha hagut de cedir i renunciar a la vuitena vegueria, la del Penedès, en contra dels desitjos del territori. També ha quedat pel camí la vegueria de l'Alt Ter, que hauria agrupat Osona i el Ripollès i de la qual Vic es reivindica com a capital.
No ho veuen bé
Des del Consell General d'Aran mai han volgut pertànyer a la vegueria de l'Alt Pirineu. Fins i tot Unitat d'Aran, soci del PSC, ha amenaçat de trencar aquest pacte polític si els socialistes voten en aquest sentit.
Altres territoris com Lleida, o ciutats com Tarragona i Reus, governats per socialistes, han evidenciat els desacords sobre la llei. Volen tenir més estatus en el futur mapa català.
Qui també volia tenir presència singularitzada en el nou mapa d'ordenació territorial són les comarques que haurien format la vegueria del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i alguns municipis de l'Anoia). Finalment però, tot i la reivindicació del territori, de moment ha quedat exclosa de la llei aprovada per l'executiu.
Un cop el govern hagi aprovat la llei de vegueries, la normativa haurà de passar el tràmit parlamentari, que encara es pot allargar uns mesos. A més, els canvis requereixen modificar lleis orgàniques, cosa que obliga a parlar amb el govern espanyol per garantir-ne l'aprovació al Congrés i al Senat.
Llei de l'àrea metropolitana
Juntament amb les vegueries, el govern també ha donat llum verda a la llei de l'àrea metropolitana de Barcelona, que enfortirà les competències de la capital catalana i de 35 municipis annexos en àmbits com l'urbanisme, el transport públic o el medi ambient. Segons l'avantprojecte de llei, el president de la nova entitat serà un dels 36 alcaldes que integren l'ens i no necessàriament el de Barcelona.
Abans del consell de govern, el president José Montilla s'ha reunit amb l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, per acabar-li d'explicar com queda aquest projecte.
