El genoma humà per primer cop al complet: desxifren la part que encara quedava oculta
L'ADN humà conté més de tres mil parells de lletres (Darryl Leja, NHGRI / Flickr)

El genoma humà per primer cop al complet: desxifren la part que encara quedava oculta

El primer esborrany s'havia presentat l'any 2000 i ara un consorci internacional ha aconseguit obtenir la seqüència dels 63.494 gens que conté

Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Recerca científica

Per primer cop, un equip de científics ha anunciat la seqüenciació completa d'un genoma humà, és a dir, de les instruccions inscrites en l'ADN i que es troben en el nucli de totes les cèl·lules de l'organisme.

El treball encara no es pot considerar definitiu, perquè no ha estat revisat per experts i publicat, però es troba accessible a la web BioXriv.

És obra d'un ampli equip d'investigadors dels Instituts Nacionals de la Salut dels Estats Units i de diverses universitats i centres de recerca de països diferents, dirigit per Karenb Miga, de la Universitat de Califòrnia a Santa Cruz, i Adam Philippy, de l'Institut Nacional de Recerca sobre el Genoma Humà de Maryland.

L'ADN humà està format per dues llargues cadenes amb uns 3.000 milions de lletres cadascuna. Són tot just quatre lletres -A, C, G i T- i cadascuna designa les anomenades "bases": adenina, citosina, guanina i timina. Aquest alfabet limitat és suficient perquè en una supermolècula tan llarga hi hagi prou combinacions per donar lloc a la gran diversitat humana.

Aquestes bases es reparteixen en els 23 cromosomes humans, dos dels quals estableixen el sexe: XX en les dones i XY en els homes.

El procés de seqüenciar l'ADN, és a dir d'establir l'ordre d'aquestes lletres, va néixer el 1990 amb el Projecte Genoma Humà. Deu anys després, el 2000, es va anunciar que ja s'havia aconseguit un primer esborrany.

Se'n va fer una presentació al juny a la Casa Blanca, amb una foto històrica amb l'aleshores president Bill Clinton, Francis S. Collins, representant dels Projecte Genoma Humà, i J. Craig Venter, que havia creat l'empresa Celera Genomics per treballar al marge del projecte públic. Finalment, la col·laboració va donar fruit amb aquest esborrany.

La seqüenciació no era completa i els anys següents es va anar ampliant. Però fins aquest moment ningú no havia anunciat que tenia la seqüència de tot un genoma humà.


Tècniques més modernes i barates

Cal ressaltar també que no hi ha un únic genoma, sinó que difereix en cada persona. En aquest cas, pertany a una dona o, millor dit, a una mola hidatiforme femenina. Es tracta d'una estranya complicació de l'embaràs causada per un creixement anormal d'unes cèl·lules que es desenvolupen a la placenta.

Aquesta mola es distingeix perquè no té, com els embrions normals, dues cadenes d'ADN, procedents una del pare i l'altra de la mare, sinó dues cadenes idèntiques. Això ha facilitat la seqüenciació.

Les tècniques també han evolucionat i el cost s'ha reduït. La seqüenciació s'ha fet en el marc del Consorci Telòmer a Telòmer (T2T). Els telòmers són unes seqüències repetitives d'ADN que es troben en els extrems dels cromosomes. D'aquí el nom del consorci, que indica la voluntat de seqüenciar el cromosoma de punta a punta.

El consorci ha aprofitat les tecnologies desenvolupades per dues empreses privades: Pacific Biosciences, de Califòrnia, i Oxford Science Park, d'Anglaterra.

Fins ara al genoma humà li faltava aproximadament un 8% no seqüenciat. No s'havia fet, d'una banda, per problemes tècnics i de cost, però de l'altra perquè en l'ADN no tots els fragments són gens que donen els ordres -codifiquen- per sintetitzar proteïnes.

El consorci afirma que ha incrementat el nombre de bases -lletres- seqüenciades, dels 2.920 milions fins als 3.055 milions, un increment del 4,5%.

El nou genoma té 63.494 gens. L'última actualització, del 2019, en tenia 60.090. Però només codifiquen proteïnes 19.969 gens, enfront dels 19.890 de l'anterior.

Això no significa que aquests nous fragments seqüenciats no tinguin interès, perquè poden donar claus sobre la regulació d'altres gens, per exemple. En tot cas, servirà per avançar en el coneixement de la seva funció.

Una de les limitacions és que sent el genoma d'una dona hi falta la seqüència del cromosoma sexual masculí Y. Per completar-ho, els autors diuen que hi afegiran la seqüenciació d'un altre genoma.


Conèixer millor la genètica humana

A falta que es confirmi un cop revisat i publicat el treball, es pot dir que una seqüenciació més completa ajudarà a trobar més claus sobre el paper dels gens en característiques de l'individu i en diverses malalties.

Però això tampoc no ha de dur a visions deterministes, perquè, com s'ha vist des de fa uns anys, això depèn també de l'anomenada "epigenètica".

Es tracta de factors ambientals, des de contaminants a situacions estressants -esdeveniments violents, períodes de fam, etc.- que provoquen unes modificacions en els gens que no afecten la seqüència de les lletres, però sí la seva funció.

Així, amb l'epigenètica s'han descobert processos que permeten que un gen s'activi o, al contrari, s'inhibeixi.

Per tant, la seqüència de l'ADN no ho diu tot, però resulta imprescindible per aprofundir en el coneixement de com es desenvolupen les persones i per què hi ha persones que tenen certes malalties i d'altres que n'estan protegides.
ARXIVAT A:
Recerca científica

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut