Luxemburg

El futur del "xec britànic" enterboleix el debat sobre el pressupost europeu a partir del 2007

L'Ecofin no ha retallat diferències en el debat sobre el marc pressupostari pel període 2007-2013. La reunió se centrava en la distribució dels recursos propis i el principal escull ha estat l'anomenat "xec britànic", una devolució que rep el Regne Unit per compensar l'escàs benefici que aquest país obtenia dels fons europeus. Ara pot desaparèixer o es podria buscar una solució particular. Això, però, no agrada als altres països, especialment Espanya, que també reclama una solució per al "cas espanyol".

Actualitzat
El Regne Unit rep des de 1984 una devolució neta de les arques de la Unió Europea en concepte de compensació per l'escàs benefici que obtenia dels fons europeus, especialment dels agrícoles. A la pràctica, això suposa més de 5.000 milions d'euros a l'any. Ara, però, en plena negociació del marc pressupostari europeu, aquesta devolució, coneguda com a "xec britànic", està en perill. Els plans de la Comissió Europea suposarien la fi dels privilegis britànics i, evidentment, Londres s'hi oposa. És per això que l'actual presidència luxemburguesa estudia proposar als ministres d'Economia i Finances dels 25 un "tracte particular" per al Regne Unit que se situï entre la posició de totes les parts i permeti obtenir un acord abans que s'acabi el juny. I és que a partir d'aquest mes la presidència europea recaurà en mans de Londres i, per tant, que s'arribi a un acord durant l'últim semestre de l'any encara es veu més difícil. Aquest nou tracte de favor per a Londres, però, no és ben vist pels seus socis comunitaris, especialment des d'Espanya, que lluita per contrarestar el fet que amb l'ampliació s'ha convertit en un dels països rics de la Unió i, per tant, deixa de gaudir dels ingressos dels Fons de Cohesió europeus. El ministre d'Economia espanyol, Pedro Solbes, vol negociar una sortida gradual del grup de països que es beneficien d'aquests fons. La Comissió Europea no havia previst aquest extrem però l'actual proposta de la presidència europea dóna dos anys de marge a l'estat espanyol.
Anar al contingut