El futur del Valle de los Caídos es definirà en un concurs d'idees internacional

Els pressupostos generals de l'Estat per a l'any que ve inclouen la convocatòria d'un concurs internacional d'idees per definir el Valle de los Caídos com un centre d'interpretació.

Aquesta és una de les mesures previstes per a aquest conjunt monumental construït per ordre del dictador Francisco Franco que ha explicat el secretari d'estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez, en la seva compareixença davant la comissió de pressupostos del Congrés dels Diputats.

Amb l'objectiu de ressignificar-lo, també està previst promoure diversos projectes d'investigació sobre l'arquitectura del Valle de los Caídos, en el marc de l'"arquitectura totalitària europea".

A més, es vol impulsar l'exhumació i el retorn de les 33.833 restes mortals traslladades al Valle des de cementiris i fosses d'arreu de l'Estat, tant de caiguts del bàndol republicà com del bàndol nacional.

La voluntat, ha explicat Martínez, és convertir el Valle de los Caídos en un "lloc de memòria democràtica, en homenatge i reconeixement de totes les víctimes", en referència a les víctimes de la dictadura, però també a les víctimes dels dos bàndols de la Guerra Civil.

Dos anys sense Franco

Es dona la circumstància que la compareixença del secretari d'estat de Memòria Democràtica al Congrés ha tingut lloc gairebé dia per dia dos anys després que les despulles de Franco fossin exhumades del Valle de los Caídos, després de reposar-hi 44 anys, i traslladades al cementiri de Mingorrubio, a la població madrilenya d'El Pardo.

La fossa comuna més gran

Segons dades del Ministeri de l'Interior, gairebé dos terços de les 33.833 restes traslladades al Valle de los Caídos estan identificades. Són, en concret, 21.423.

Hi ha, per tant, 12.410 restes sense identificar, cosa que converteix el Valle de los Caídos en la fossa comuna més gran d'Espanya.

En la mesura que sigui possible, el govern espanyol vol accelerar-ne la identificació, per a la qual cosa vol promoure la creació d'un banc d'ADN de familiars.

El novembre de 2019, tres setmanes després de l'exhumació de Franco, Patrimoni Nacional ja va aprovar 31 exhumacions de víctimes enterrades a les capelles de la basílica de la Santa Creu del Valle de los Caídos.

No va ser fins al juny d'aquest 2021, tanmateix, que l'Ajuntament de San Lorenzo de El Escorial va autoritzar les exhumacions de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista, que algunes famílies reclamaven des de feia anys.

Memorial per als caiguts del bàndol vencedor

Projecte personal de Francisco Franco per homenatjar els caiguts del bàndol vencedor de la Guerra Civil, el conjunt monumental del Valle de los Caídos ocupa 1.365 hectàrees de la vall de Cuelgamuros de la serra de Guadarrama, en el municipi madrileny de San Lorenzo de El Escorial.

Inclou una basílica, una abadia i està presidit per una gran creu de 150 metres d'altura.

La seva construcció va durar divuit anys, del 1940 al 1958, i la van fer, sobretot, uns 20.000 presos republicans.

No van ser traslladats a la força, com les víctimes dels camps nazis, però van optar per acollir-se al règim del Patronat Central de Redempció de Penes pel Treball per poder rebaixar la seva condemna.

El Valle de los Caídos va ser inaugurat l'1 d'abril del 1959, coincidint amb el vintè aniversari del final de la Guerra Civil. Franco Havia signat el decret de construcció del Valle dinou anys abans, en el primer aniversari de la seva victòria.

Una decisió del govern

Tot i que mai va declarar públicament la seva voluntat de ser enterrat al Valle de los Caídos, ni va deixar instruccions en aquest sentit, diverses fonts expliquen que, privadament, sí que n'havia expressat el desig.

Quan va morir, el 20 de novembre del 1975, en qualsevol cas, la tomba que va acollir-lo durant gairebé 44 anys ja estava construïda a tocar de l'altar major i la llosa de granit de 1.500 quilos estava a punt; només faltava gravar-hi el nom.

Una llosa, per cert, igual que la que encara cobreix el sepulcre de José Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange.

La decisió d'enterrar Franco al Valle de los Caídos correspon a l'últim govern del dictador, presidit per Carlos Arias Navarro, i la ratifica Joan Carles I.

Va ser una de les primeres decisions del monarca, que la va prendre després de demanar permís a l'abat del monestir del Valle.

La inhumació del dictador va fer-se el 23 de novembre, tres dies després de la seva mort i l'endemà de la proclamació de Joan Carles I com a rei d'Espanya. La llosa que tancava el sepulcre va quedar encaixada a les 14.11 hores.