El fracàs del rastreig: trucades que no arriben o que es fan quan ha passat la quarantena

En plena segona onada de contagis de Covid-19, molts afectats es demanen on són i quina és l'eficàcia dels rastrejadors, una eina per controlar i contenir els brots del virus. No hi ha prou rastrejadors perquè la feina que fan sigui eficaç i l'assistència primària tampoc dona l'abast.

Salut ha anunciat que es multiplicaran per 10 els rastrejadors, -de 50 a 500-, però assegura que el rastreig és una eina que no està pensada quan els contagis estan descontrolats.

Trucades de rastrejadors que no arriben o que arriben quan ja ha passat la quarantena. I si un mateix no ha avisat els seus contactes, el sistema tampoc no ho ha fet, es queixa Àlex Forga, que s'hi va trobar quan el seu fill va donar positiu.

"El 061 ens va trucar conforme havia estat positiu, ens va demanar els contactes de les persones amb qui havia estat el nen. I a dia d'avui ens consta que ningú s'ha posat en contacte amb ells."

És una situació cada vegada més comuna. I és que els casos de contagis són tants que el sistema no dona l'abast. Jacobo Mendioroz, coordinador de la Unitat de Seguiment Covid-19 a Catalunya, diu que el sistema és per contenir la propagació del virus a l'inici dels brots.

"És una eina que està pensada fonamentalment per quan s'inicien els brots."

Però ara els brots estan descontrolats i, per tant, el risc de contagi és més alt i està en qualsevol lloc, i davant d'això, el més eficaç, diu, és prendre les mesures de prevenció.

"És molt important que la gent es conscienciï que en el moment actual hi ha molts casos circulant a la comunitat i que, per tant, la probabilitat que alguna persona s'infecti si no compleix amb rigorositat les mesures que proposem contínuament és més elevada."

Marc Ramentol, secretari general de Salut, assegura que el rastreig tornarà a ser eficaç quan passi l'onada i per això el departament multiplicarà per 10 els recursos humans dels serveis de vigilància epidemiològica, els que haurien de ser capaços de fer el rastreig de les cadenes de contagi. Passaran de 50 persones a 500.

"Justament per incorporar-los i reforçar la tasca de rastreig que tornarà a ser, tornarà a ser, ja ho era abans de la segona onada, l'eix central de la contenció del creixement epidèmic, un cop abandonem la fase en què estem ara."

Però el rastreig només funciona quan el sistema té la capacitat de detectar i seguir els casos, i que els contactes de positiu tinguin les condicions necessàries per fer les quarantenes.

D'altra banda, la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics, que agrupa diversos sindicats, associacions i marees, ha criticat aquest dimecres que la Generalitat "hagi mantingut l'adjudicació" a una filial de Ferrovial dels rastrejos amb un contracte de 17,6 milions d'euros, i reclama els recursos "públics i privats" per a una feina que consideren que ha de fer l'assistència primària..

Els recursos humans i econòmics perquè els rastrejos siguin eficaços, independentment de qui se n'encarregui, de moment no han estat suficients ni en la primera onada ni tampoc en la segona. Si amb les restriccions s'aconsegueix baixar prou la incidència de casos es podrà tornar a posar a prova el sistema per veure si en la tercera és capaç de controlar el virus.