El fracàs de l'app Radar Covid: detecta pocs contactes perquè no es fa servir prou
Un estudi científic a partir d'un simulacre constata que és útil, però menys d'un 15% de la població de l'Estat se l'ha descarregada
El fracàs de l'app Radar Covid: detecta pocs contactes perquè no es fa servir prou

El fracàs de l'app Radar Covid: detecta pocs contactes perquè no es fa servir prou

Un estudi científic a partir d'un simulacre constata que és útil, però menys d'un 15% de la població de l'Estat se l'ha descarregada

Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Covid-19
Mòbil amb la web on es pot descarregar l'app
A Catalunya només un 0,7% de la població s'ha descarregat l'aplicació

L'aplicació Radar COVID, que es descarrega al mòbil, permet detectar fins al doble de contactes estrets d'una persona infectada per coronavirus SARS-Cov2 en comparació amb el sistema de rastreig manual.

Però la seva baixa implantació en rebaixa la utilitat. En cinc mesos, només 42.000 persones de les que la fan  servir han donat positiu. Això és aproximadament un 2% de tots els infectats que s'han produït des que es va posar en marxa.

Això és el que es desprèn d'un estudi científic i de les dades d'implantació de l'aplicació.

Pel què fa a l'estudi, es tracta d'una prova pilot feta a l'illa canària de La Gomera l'estiu passat. Entre els principals autors hi ha Àlex Arenas, catedràtic del Departament d'Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili, i Lucas Lacasa, de la Universitat Queen Mary de Londres i investigador associat a l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (Universitat de les Illes Balears-CSIC).

El treball, publicat a la revista Nature Communicationses basa en un simulacre, amb una sèrie d'infeccions fictícies a San Sebastián de La Gomera entre el 29 de juny i el 22 de juliol. L'objectiu era comprovar el nivell i la precisió d'aquesta tecnologia en la detecció de contactes estrets d'infectats per coronavirus i prevenir-ne l'expansió.

Les infeccions fictícies afectaven un 10% de la població de l'illa.


Un 33% de persones se la van descarregar

D'entrada, es va fer una campanya de comunicació per animar al màxim la descàrrega de l'aplicació. N'hi va haver més de 3.000, aproximadament el 33% de la població total del municipi.

Es van aconseguir detectar 6,3 contactes propers per individu infectat. Això significa gairebé el doble de la mitjana detectada a l'illa amb només el rastreig de contactes manual, que és d'un 3,5.

El percentatge de descàrregues és suficient per extreure'n dades, ja que, com explica Àlex Arenas, "estava per sobre del llindar necessari perquè l'aplicació comenci a ser eficient", que es troba al 20%.

Arenas també opina que "la xifra de contactes propers que es van detectar va ser aproximadament la mateixa que s'esperaria que s'hagués produït a la realitat, tenint en compte les dades existents".

L'aplicació es basa en el codi que introdueix una persona que dona positiu. Amb el codi s'envia un avís a les persones que hi han estat en contacte estret els últims dies. No es revela qui ha estat el contacte ni quan ni on s'ha produït. La transmissió de dades es fa per bluetooth.
 

Detecta contactes amb persones sense cap relació

Entre els resultats positius de l'estudi hi ha que l'adherència –manteniment de l'aplicació durant la campanya- va ser elevada. I que el 64% de les persones que van rebre un codi notificant infecció simulada el van introduir a l'app.

De mitjana, passaven 2,35 dies entre que una persona infectada introduïa el codi i que els seus contactes anaven a un centre d'atenció primària.

Una dada negativa és que només el 10% dels avisats anaven a aquests centres per fer-se la prova.

Un altre element positiu és que entre el 23 i el 29% dels contactes detectats eren de persones sense relació amb el presumpte infectat. És a dir, no eren ni familiars, ni companys, ni coneguts. Això faria que, amb un rastreig manual, aquests contactes potser passessin desapercebuts.

Els autors també han pogut comprovar que l'aplicació funciona de manera que redueix el risc de contactes propers falsos que podrien col·lapsar els sistemes de salut:

"Hem comprovat que l'aplicació permet afinar molt la distància dels contactes i sabem que, per exemple, quan hi ha parets entremig de dues persones, la intensitat de la tecnologia Bluetooth baixa."

Una limitació de l'estudi és que la gent de La Gomera sabia que s'estava fent una simulació i això, segons els autors, impedeix extreure conclusions sobre comportament de la gent, com ara esbrinar "si les persones que havien descarregat l'aplicació eren més o menys contraris a córrer riscos".  

Per això conclouen que el desplegament de Radar Covid i la seva integració amb els sistemes de salut autonòmics "està justificat i contribueix a la gestió i contenció de l'epidèmia".
 

L'aplicació és més útil que el rastreig humà


Implantació menor del 15%

El que impedeix que s'hagi revelat prou útil en la pràctica és un desplegament molt baix. En total, a tot l'Estat hi ha hagut 6,8 milions de descàrregues, cosa que representa aproximadament el 14,5% de la població. Per sota, per tant, del 20% mínim necessari.

Segons dades de la Secretaria d'Estat de Digitalització, per comunitats autònomes només Astúries supera el 10% de població amb l'app descarregada: concretament la tenen l'11,9%.

La segueixen el País Basc (9,8%), Castella-la Manxa (9,3%), Galícia (8,7%), Castella i Lleó (8,5%), Cantàbria (7,3%) i Madrid (6,9%).

La resta no arriba al 2%. S'hi acosten molt les Balears, amb 1,9%. Al País Valencià és un 0,1% i, a Catalunya, on l'aplicació es pot descarregar des de l'octubre, és del 0,7%.

Però tenir-la descarregada no significa utilitzar-la i tenir connectat el bluetooth. A més, des del 19 d'agost, quan es va començar a posar en marxa, hi ha hagut vora 2,3 milions de persones que han donat positiu, però només s'han demanat uns 470.000 codis.

És a dir, que s'ha enviat notificació a poc més del 20% dels positius. I encara caldria veure quants d'aquests contactes han rebut l'avís i han anat al centre de salut. Es calcula que, en total, ha permès avisar només un 2% de tots els contactes infectats.

De moment, diuen els autors de l'estudi de Nature Communications que no hi ha proves empíriques en situacions reals de l'eficàcia de l'aplicació, tot i que sembla que a països com Singpaur ha funcionat molt bé.

El que sembla clar és que resulta una eina útil, que deixa de ser-ho si la seva implantació o el seu bon ús és massa baix.

ARXIVAT A:
Covid-19 Tecnologia Recerca científica Coronavirus
Anar al contingut