Madrid

El fiscal Fidel Cadena compara l'1-O amb el 23-F obviant els tancs i els trets

Cadena ha estat el quart i últim fiscal que ha defensat el delicte de rebel·lió

Josep Maria CampsActualitzat

L'últim fiscal a exposar les conclusions definitives aquest dimarts al judici del procés ha estat Fidel Cadena, que ha fet un repàs de jurisprudència espanyola i internacional sobre el delicte de rebel·lió.

Anteriorment, al Tribunal Suprem han intervingut els seus companys Javier Zaragoza, que ha dit que el 2017 va haver-hi "un cop d'estat", i Jaime Moreno, que ha defensat que va haver-hi violència.

Per la seva banda, l'altra fiscal, Consuelo Madrigal, defensant el delicte de malversació, ha arribat a afirmar que els acusats formaven una "organització criminal".

 

"Hi ha rebel·lions diferents"

Segons ha dit Cadena, no cal que hi hagi un aixecament militar perquè hi hagi rebel·lió. En el cas de Catalunya, ha afegit, es va fer "des de l'exercici del poder":

"Hi ha rebel·lions diferents, com la que ens ocupa, que un cop reflectit l'alçament i feta ostentació pública i exterioritzada dels fins, s'espera a dur a terme l'acte de violència quan reaccioni l'Estat tal com estava previst des del principi en el document 'Enfocats'. La resposta s'anirà incrementant en la mesura que l'Estat adopti una posició de defensa del seu territori i legítims interessos."


L'1-O i el 23-F

En aquest sentit, Cadena ha arribat a afirmar que si s'afrontés el cop militar del 23-F del 1981 en els mateixos termes que reclamen les defenses, es posaria en qüestió que va ser una rebel·lió.

Per argumentar-ho, ha afirmat que l'única violència que hi va haver van ser "les travetes o sacsejades" que va rebre el tinent general Gutiérrez Mellado aquell dia, i ha obviat que la Guàrdia Civil va entrar al Congrés disparant a l'aire i també els tancs que van ocupar els carrers en algunes ciutats:

"Si la violència de la rebel·lió quedés limitada a l'exercici de la violència física, serien de manera incruenta, moltes, en la nostra història militar. D'altra banda, quedarien sense sanció tots aquells esdeveniments que fracassessin per diferents raons."

"Hauria passat en el cas que del 23-F: se'n discutiria la tipicitat, perquè l'objectiu de tota violència, com es diu per la doctrina de manera generalitzada, afecta la intimidació, ja que l'existència de la violència física queda limitada a aquelles travetes o aquella sacsejada al tinent general Gutiérrez Mellado, que en pau descansi. Per tant, podria discutir-se aquest alçament militar del 23-F."

Aquesta afirmació ha provocat comentaris en veu alta a la sala, i el president del tribunal, Manuel Marchena, ha demanat silenci.

 

"No es pot qualificar de sedició"


Segons Cadena, tot això exclou el delicte de sedició --que centra l'acusació de l'Advocacia de l'Estat--, perquè assegura que ja no està lligat al de rebel·lió, com en èpoques anteriors:

"No es pot, en la nostra opinió, qualificar això de sedició. Van estar junts, van caminar junts, però en una etapa pretèrita, i gràcies a Déu oblidada, els delictes de sedició i de rebel·lió. Estaven junts en l'àmbit dels delictes de seguretat interior de l'Estat, però s'han desmarcat completament, estant la sedició contra l'ordre públic, dins dels delictes contra la seguretat interior de l'Estat, i la rebel·lió com un delicte contra la Constitució."

Cadena ha argumentat que els fets que es jutgen no van ser una amenaça a la seguretat, sinó a "l'essència mateixa" de la democràcia:

"Aquí no està en risc la seguretat, sinó que hi està l'essència mateixa del sistema democràtic i de dret. Estava en risc la mateixa democràcia i la mateixa Constitució perquè s'havia trencat l'ordre constitucional. Em sembla que aquesta visió per dur a terme la tipificació del delicte ha de ser important."

 



La "multitud prèviament creada" de l'1-O

 

També ha afirmat que la resistència dels ciutadans als col·legis electorals de l'1-O va implicar "força" i "violència", i ha citat una sentència del Tribunal Suprem del 1993 com a jurisprudència que li dona la raó:

"Hi ha una multitud prèviament creada que impedeix i obstaculitza el pas dels cossos de seguretat que pretenen complir l'ordre d'un jutge. Cal l'exercici d'una força superior per culminar aquest propòsit. S'inclou això en l'àmbit del concepte de força? Doncs evidentment de força i violència sí, segons la sala segona del Tribunal Suprem en aquesta sentència que he citat de 2 de juliol de 1993."

 

"No quedava defensa d'Espanya en aquell territori"

Cadena ha justificat plenament que s'enviessin més de 6.000 policies i guàrdies civils per l'1-O, perquè, ha afirmat, no hi havia "ningú que pogués acceptar el compliment de les ordres del jutge":

"La seguretat pública està completament transferida a la comunitat autònoma, de manera que no quedava defensa d'Espanya en aquell territori: cal enviar-hi més gent perquè no hi ha ningú que pugui acceptar el compliment a les ordres del jutge. La seguretat pública, el control amb què habitualment compta l'Estat a Catalunya, hi ha 17.000 homes armats que veurem on es col·loquen, perquè serà important analitzar-ho per a l'existència de la violació."


"Tot un cos armat que es posa al costat de la rebel·lió"

En aquest sentit, Cadena ha dit que la majoria de Mossos "haurien volgut complir el mandat del jutge", però que el "poder polític" va "organitzar" la seva "passivitat":

"El poder dels Mossos, no pels Mossos, que és un cos encomiable, i que, majoritàriament, haauria volgut complir el mandat del jutge, sinó per la utilització que dels mateixos ha fet, ha significat la inversió d'aquest poder. Quan s'envaeix el poder inherent de la força, que passa dels que són estat constitucional als que estan des de la comunitat autònoma duent a terme la separació de la legalitat constitucional."

"Per això la passivitat dels Mossos és rellevant, ha estat organitzada des del poder polític; i la relació dels Mossos amb el deure constitucional exigia accions de millora del bé jurídic protegit. Si hi ha passivitat dels Mossos, això suposa planificació."

"És a dir, disposició d'un cos armat al servei de la rebel·lió, que és el que s'aconsegueix instrumentalizant-los. S'ha invertit la piràmide, de tal manera que és el poder autònom de la comunitat el que utilitza, en contra de les decisions del jutge, tot un cos armat que es posa al costat de la rebel·lió. La idea és de cabdal importància."

 

 

ARXIVAT A:
Judici procés
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut