El Palau era la "canonada" per la qual Ferrovial finançava CDC, segons el fiscal
En la segona jornada de l'exposició de les seves conclusions, Sánchez Ulled repassa la documentació que considera que prova com es finançava il·legalment el partit
El fiscal del cas Palau, Emilio Sánchez Ulled, continua aquest dimarts l'exposició del seu informe de conclusions amb el capítol dedicat al presumpte finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya. Sánchez Ulled ha insistit que no basa la seva acusació en la confessió de Fèlix Millet, Jordi Montull i la seva filla Gemma, sinó en les proves documentals trobades al Palau.
I d'acord amb això, s'ha dedicat a analitzar els documents que considera més significatius, i que ha qualificat de "còctels perfectes". Ha estat el cas d'un document titulat "Situació Ferrovial i Fundació Orfeó Català-Palau de la Música":
"Per què dic que és el còctel perfecte? Doncs perquè agrupa pràcticament tots els ingredients que estem fent anar en aquest judici: 'Ferrovial'; 'pagar'; un percentatge d'una determinada suma; aquesta suma és una obra; una menció a la Generalitat; diu que ja s'ha adjudicat; queden pendents d'adjudicar altres imports..."
Segons Sánchez Ulled, en els documents es parla de la Generalitat quan, de fet, s'està parlant de CDC. Ha dit que era un cas de sinècdoque, és a dir, la figura retòrica que refereix el tot a través de la part, i ha assegurat que en aquest cas no és una "figura retòrica" sinó un "esquema mental":
"Aquí es pren el tot per la part, o més aviat pel partit, perquè em sorprèn bastant que en tots els documents que faré servir en què es parla de pagar alguna cosa a algú per adjudicacions no es dona el nom d'un partit, de la part; es dona el nom del tot. Això és més que una figura retòrica. Desgraciadament, crec que és un esquema mental, una manera de pensar, i això és el més trist de tot."
"El gruix de les aportacions de la mercantil Ferrovial, aparentment en conceptes relacionats amb el patrocini publicitari del Palau de la Música, no ho eren, sinó que responien a una cosa completament diferent, i el Palau, aquí, en una expressió que ja vaig fer servir a l'escrit d'acusació i durant el judici -perquè crec que és la més plàstica per descriure-ho-, era la canonada per la qual circulaven els diners que Ferrovial volia fer arribar a la formació política."
Sánchez Ulled ha reconegut que la documentació trobada és fragmentària, però ha assegurat que això no evita que les proves tinguin prou força acusatòria. En referència a l'argumentació de la defensa, que ha demanat no donar valor a la documentació que s'ha trobat en format electrònic però no en paper, el fiscal ha recordat el testimoni de Joan Llinares sobre les trituradores de paper a ple rendiment que va descobrir els primers dies que es va fer càrrec del Palau de la Música en substitució de Fèlix Millet.
El fiscal ha destacat un altre document en què es menciona explícitament Carles Torrent, tresorer de CDC fins al 2005:
"Aquí hi ha llistat de licitacions, en què apareix Ferrovial com a concurrent. Per si a algú se li passava, està subratllat, i té un pòstit. És antic, sí, però aquí tot compta. Mirin què posa el pòstit: 'Enviat a Carles Torrent el 7-5-99'."
"Qui és Carles Torrent? A aquestes alçades queda bastant clar: tresorer de CDC fins al 2005, en què desgraciadament mor, el març, i estatutàriament, com a tresorer de CDC també administrador de la Fundació Trias Fargas. Quin és el sentit lògic, quina és l'explicació lògica d'aquest document? Una altra bogeria del senyor Millet en un moment d'avorriment? "
"Crec, senyories, que si anem sumant, en aquest tiquet acusatori les evidències es multipliquen. I totes van en una direcció: el senyor Millet i el senyor Montull, intermediant en una relació entre Ferrovial i el partit que podia gestionar un flux d'adjudicacions a la mercantil majoritària i principalment dedicada a l'obra pública, que és Ferrovial."
La primera jornada, resumida amb un rodolí
En l'inici de les conclusions, Sánchez Ulled va dedicar tota la sessió d'aquest dilluns del judici a presentar els fets del cas Palau com una "fotografia social demolidora" d'una època i va carregar contra els principals acusats, Millet i Montull, la confessió dels quals, va dir, reforça la seva acusació, però no ha estat essencial per fonamentar-la.
El fiscal va fer fins i tot un rodolí assegurant -i lamentant- que en aquest cas "la bandera hagi servit per justificar els abusos amb la cartera" i va qualificar de "patètic" el paper de tots els mecanismes públics de control que no van detectar l'espoli del Palau.
