El doblatge: la precarietat d'un sector en auge en plena pandèmia
Durant el confinament el consum de pel·lícules i sèries a les plataformes digitals ha reforçat la demanda de contingut en castellà
Les actrius i els actors són un dels col·lectius més afectats laboralment per la crisi de la pandèmia i els protocols anti-Covid. Un dels sectors més desconeguts per la població i que, gràcies a les noves mesures ha pogut reprendre l'activitat, és el del doblatge.
Actors, directors i estudis de gravació van veure totalment aturada la seva producció durant el confinament, per la impossibilitat de complir les mesures de seguretat contra la Covid.
Els estudis de gravació acostumen a ser espais reduïts on circula molta gent al llarg del dia. Abans de la pandèmia, podien treballar alhora i a la mateixa sala més de 5 actors, a part del director i el tècnic de so. Una rutina que s'anava repetint durant tota la jornada. Aquesta casuística és impossible ara amb les noves mesures contra el coronavirus.
Per això, estudis com Takemaker, de Barcelona, han fet una inversió per garantir la seguretat de totes les persones que hi treballen i han canviat els seus processos d'activitat. "Sabem que és pràcticament un quiròfan, com si fos una clínica", diu l'actor Pep Anton Muñoz.
Ara, els actors entren a la sala d'un en un, graven els seus fragments del guió (anomenats takes) i després es desinfecten el faristol, el micròfon i tot entorn, tal com explica el director de producció de Takemaker, Carles Nogueras:
"A les sales només hi entra l'actor, no hi entra ningú més. Als passadissos hi hem instal·lat màquines de plasma fred. I un cop surt l'actor de la sala, després hi passem làmpades de llum ultraviolada, que ho mata tot."
El que també ha desaparegut és el guió de paper. Ara s'ha substituït per tauletes mòbils, que són més fàcils de netejar.
Una petita llum dins el món de la interpretació
Després d'una llarga carrera, Pep Anton Muñoz segueix prestant la seva veu a actors com Hugh Grant o Christoph Waltz. Muñoz es creu afortunat dins del món de la seva professió, on "altres sectors de la interpretació estan amb una espasa de Dàmocles a sobre":
"Jo vaig tenint, afortunadament, un ritme de treball normal. Abundant, no. Em permet sortir de casa, sentir-me útil. Si parlem de teatre és un "zero", no hi ha oferta. Així que per sort ens queda doblatge, si et truquen."
Mercè Arànega, una altra cara i veu reconeguda, en canvi, feia molt que no trepitjava l'estudi. Com altres actors i actrius hi ha vist un bon refugi, després que la pandèmia li hagi suspès estrenes teatrals que tenia previstes.
"Et permet anar fent dia a dia. I ja prou fotut ho tenim el nostre gremi, perquè nosaltres no ens podem acollir a ERTOs ni a res. Perquè com que som temporers..."
Un sector precaritzat, tot i el volum de feina
Els actors i actrius de doblatge no són autònoms, són treballadors per compte aliè que es donen d'alta i de baixa cada dia, en funció de les hores que treballin en un determinat estudi.
Les ajudes institucionals són nul·les "perquè no estem dins d'una normalitat", diu Roger Isasi-Isasmendi, president de l'associació professional Doblatge Unida de Barcelona, DUB.
Precisament des de l'associació, Isasi, veu habitual de John Boyega o de l'Olaf de "Frozen", i Elisa Beuter, veu d'Amy Adams, fan diferents reivindicacions. Reclamen tornar a tenir conveni laboral, després de sis anys sense, regular el teletreball i recuperar uns sous en davallada.
Roger Isasi-Isasmendi:
"El sector s'ha precaritzat completament. Per exemple, directors i directores de doblatge, ara mateix, cobren un mitjana de 7 o 8 euros l'hora. I, amb el coronavirus, són els més damnificats perquè han de posar més hores de feina."
"En l'imaginari popular es pensa que lliguem els gossos amb llonganisses, però no és així, és una feina precària."
Elisa Beuter:
"La retallada del 25% del nostre salari, arran de la vaga del 2003, mai no l'hem recuperat."
El que sí han recuperat és el temps i, sobretot, la demanda de continguts per part del públic. Molts estudis no han fet vacances per posar-se al dia de la feina pendent, després de l'aturada forçosa pel confinament.
"Hi ha més doblatge ara que mai", diu Carles Nogueras de Takemaker:
"És evident que durant la pandèmia tothom ha consumit molts continguts de Netflix, HBO... i crec que va a més."
En la mateixa línia veu el futur del sector Roger Pera, veu habitual de Tobey Maguire o Eddie Redmayne:
"Estem cobrant molt poc, estem cobrant malament. Però, de feina, n'hi ha molta. El doblatge té molt futur. Hi ha moltes plataformes i hi ha molta producció."
Un repunt que, segons Roger Isasi, ha sigut sobretot de continguts en castellà:
"Nosaltres vivíem més del català que del castellà i, des de fa un temps, la tendència s'ha invertit d'una manera brutal."
Tot i això, aquesta tardor, el doblatge s'enfronta a una altra situació incerta. Una més que possible davallada d'encàrrecs per l'aturada dels rodatges de Hollywood i de sèries internacionals a la primavera.
- ARXIVAT A:
- CinemaCoronavirus
