Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

El difícil camí per reparar la repressió econòmica del franquisme

La nova llei de memòria històrica busca reparar les apropiacions articulades mitjançant les sentències del Tribunal de Responsabilitats Polítiques durant la dictadura, que van afectar milers de republicans

Gil TollActualitzat

La llei de memòria democràtica que s'està acabant de tramitar al Senat conté una sèrie d'articles que preveuen una possible reparació econòmica als represaliats del franquisme.

Es calcula que 300.000 republicans van ser processats per la llei de responsabilitats polítiques, que implicava multes i confiscacions de béns a unes persones que també patien consells de guerra, penes de presó o sentències de mort.

L'articulat preveu fer un inventari dels béns confiscats en el termini d'un any, però hi ha dubtes que es pugui complir. Són milers d'expedients, i seguir el fil dels béns a través de més de vuit dècades pot ser molt complicat, fins i tot quan implica personalitats rellevants.

Els béns del president Companys

Un exemple és el cas de Lluís Companys. Tres anys abans de ser afusellat, el president de la Generalitat republicana va ser processat també al Tribunal de Responsabilitats Polítiques, que el va condemnar a la confiscació total dels seus béns.

La sentència és del 13 de desembre del 1939, abans que Companys fos detingut a França per la Gestapo. La Guàrdia Civil va investigar els béns del president i va trobar un compte a la Caixa de Barcelona amb 132 pessetes i una finca al barri de Sants.

Fitxa policial de Lluís Companys i Jover
Fitxa policial de Lluís Companys i Jover (Arxiu)

L'edifici, construït sobre una planta de 522 metres, encara segueix dempeus al carrer de la Saleta després de ser decomissat a favor de l'Estat el 1942. Els funcionaris judicials van valorar la finca en 121.000 pessetes de l'època. Vint anys més tard, l'Ajuntament de Barcelona el va expropiar i al Registre de la Propietat encara figura com a titular de la finca.

Així ho explica Mariona Companys, besneboda del qui va ser el 123è president de la Generalitat: "Durant els ays vuitanta, a l'època de l'alcaldia de Pasqual Maragall, l'Ajuntament va fer un retorn als seus hereus".

Finca propietat de Lluís Companys al barri de Sants de Barcelona decomissada pel règim franquista
Finca propietat de Lluís Companys al barri de Sants de Barcelona decomissada pel règim franquista (CCMA)

Milers de represaliats econòmics

Al soterrani d'un edifici del Tribunal Superior de Justícia, es guarden els expedients de responsabilitats polítiques de Barcelona. S'estima que a tot Espanya van ser processades 300.000 persones i que es van confiscar les propietats o es van posar multes a un 10%.

Això és el que ara s'haurà d'estudiar oficialment perquè consta a la nova llei de memòria democràtica que s'està acabant de tramitar. L'ordenament determina que l'estudi es faci en el termini d'un any. Per al professor d'història de la UAB Francesc Vilanova, aquest termini és del tot insuficient:

"Amb un any i una comissió d'investigació és absolutament impossible inventariar i avaluar la quantitat de béns mobles i immobles, comptes corrents, paper moneda, obres d'art, etcètera, que el franquisme va confiscar."

Diligències del Tribunal de Responsabilitats Polítiques arxivades al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Diligències del Tribunal de Responsabilitats Polítiques arxivades al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (CCMA)

Fer pagar la reconstrucció del país

La repressió econòmica de la llei de responsabilitats polítiques es va idear per fer pagar als republicans la reconstrucció del país després de la guerra. Però la major part dels processats eren insolvents i el propòsit era impossible de portar a terme amb el personal de justícia.

Així que es va deixar la feina a mitges, però hi va haver prou temps per fer nombroses confiscacions, que van suposar una transferència de rendes entre republicans i franquistes.

Francesc Vilanova apunta, en aquest sentit, que una part dels patrimonis se'ls "va quedar el mateix Estat, a través de Falange. Una altra gran quantitat de béns, com ara finques agràries o immobles, van sortir a subhasta", motiu pel qual moltes persones van aprofitar per enriquir-se.

Fins ara, només s'havia compensat els partits polítics i els sindicats dels decomisos fets durant el franquisme. La nova llei de memòria democràtica reconeix el dret al rescabalament de tots els ciutadans, però amb limitacions que caldrà veure com s'apliquen.

 

ARXIVAT A:
Memòria històrica FranquismeGuerra Civil espanyola
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut