El desgel de les glaceres ompliria cada any 100 milions de piscines olímpiques
Un estudi pioner sobre les més de 200.000 glaceres que hi ha al món revela que el desglaç s'accelera i això tindrà un impacte en la disponibilitat d'aigua, l'augment de riscos naturals i la pujada del nivell del mar
El desgel de les glaceres ompliria cada any 100 milions de piscines olímpiques
El desgel de les glaceres ompliria cada any 100 milions de piscines olímpiques
La glacera de Klinaklini, la més gran del Canadà occidental (Brian Menounos)

El desgel de les glaceres ompliria cada any 100 milions de piscines olímpiques

Un estudi pioner sobre les més de 200.000 glaceres que hi ha al món revela que el desglaç s'accelera i això tindrà un impacte en la disponibilitat d'aigua, l'augment de riscos naturals i la pujada del nivell del mar

Actualitzat
TEMA:
Crisi climàtica

La fusió de les glaceres, exceptuant les que hi ha a l'Antàrtida i Groenlàndia, s'ha accelerat en els darrers vins anys i se li pot atribuir la cinquena part de l'augment total del nivell del mar.

Són alguns dels resultats d'un estudi en què, per primer cop, s'ha analitzat l'evolució de les més de 200.000 glaceres que hi ha a tot el món gràcies a imatges aèries i de satèl·lit.

La recerca l'ha fet un equip internacional d'investigadors encapçalat per Romain Hugonnet, de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc. S'ha publicat a la revista Nature.

Els autors calculen que la pèrdua mitjana anual d'aigua deguda al desglaç entre el 2000 i el 2019 va ser de 267 gigatones –267.000 milions de tones. Això seria una quantitat suficient per omplir més 100 milions de piscines olímpiques.

Es tracta d'una estimació mitjana, perquè l'aigua alliberada pel desglaç ha anat augmentant en unes 48 gigatones cada any. Aquesta acceleració és superior a la que es produeix a l'Antàrtida o a Groenlàndia.

L'aigua alliberada hauria estat responsable del 21% de la pujada del nivell del mar.

Centenars de milers d'imatges

La gran majoria de les glaceres són inaccessibles i per això només una petita part s'han estudiat directament. Però saber-ne l'evolució i predir-la és molt important per poder millorar els models sobre els efectes de l'escalfament global i per gestionar les reserves d'aigua, prevenir riscos i controlar l'augment del nivell del mar.

Per fer l'estudi, els autors han analitzat centenars de milers d'imatges. Mesurant les variacions en l'altura de cada glacera, els investigadors han pogut calcular els canvis en la massa de gel de cascuna de les 217.175 glaceres conegudes entre l'1 de gener del 2000 i el 31 de desembre del 2019.

La pèrdua total de gel pel desglaç al llarg d'aquests vint anys superaria les cinc mil gigatones, és a dir, els cinc bilions de tones. Seria suficient perquè tota la península Ibèrica quedés coberta per una capa d'aigua d'uns deu metres.

Les glaceres són una de les reserves d'aigua dolça més importants del planeta. Representen un 2,1% de l'aigua total de la Terra, inclosa la dels oceans i mars.

Els càlculs de la nova recerca redueixen les incerteses dels darrers estudis i de l'informe de l'IPCC i poden facilitar unes prediccions més acurades. Els autors recorden que uns 200 milions de persones viuen en territoris que a finals de segle quedarien sota les aigües i que més de mil milions poden patir manca d'aigua i d'aliments en les properes tres dècades.

Les glaceres que no són als pols, afegeixen, tenen un important paper en aquests processos. El seu desglaç pot mitigar temporalment la manca d'aigua en certes poblacions, perquè incrementarà el cabal dels rius. Però els autors conclouen que serà un efecte a curt termini.

Per això afirmen que les prediccions basades de manera sòlida en les observacions són molt necessàries per dissenyar polítiques adaptatives de l'abastament d'aigua, els riscos naturals i la progressió del nivell del mar.
ARXIVAT A:
Crisi climàticaMedi ambient
Anar al contingut