Gent als balcons durant el confinament
El confinament va aconsegir eliminar les variants presents en la primera onada

El desconfinament va permetre l'arribada i expansió de noves variants de coronavirus

L'estudi més complet fet fins ara sobre la genòmica del virus a l'estat espanyol mostra com el confinament va ser clau per aturar l'expansió de les primeres variants i fins i tot eliminar-les

TEMA:
Covid-19

Les variants del SARS-CoV-2 que es van escampar per l'estat espanyol durant la primera onada eren diferents de les usuals a Europa i el confinament decretat a partir de mitjans de març del 2020 va ser clau per aturar-ne l'expansió i fins i tot eliminar-les.

Aquesta és una de les conclusions principals de l'estudi més ampli fet fins ara sobre les variants del coronavirus i la seva expansió a Espanya. L'estudi, elaborat per un ampli equip d'investigadors de diverses institucions, es publica aquest dilluns a la revista Nature Genetics.

Es basa en l'anàlisi genètica de 2.500 mostres de pacients diagnosticats a Espanya durant la primera onada de la pandèmia, recollides per 40 hospitals i seqüenciades per SeqCOVID, un consorci format per més de 50 institucions i centenars d'investigadors.

A l'article es recorda que entre el 29 de gener, quan es va detectar el primer cas a l'estat, i l'1 de juliol es van registrar 249.659 casos, amb 28.363 morts, és a dir, més del 10% de mortalitat. Però també s'assenyala que en aquest període només es detectava un de cada deu casos. Per tant, el nombre real d'infectats podia estar al voltant dels 2,5 milions.

A les mostres recollides entre març i juny, els investigadors van identificar nou variants del virus, denominades SEC, acrònim de Spanish Epidemic Clades. Les clades són grups de classificació d'éssers vius que tenen un antecessor comú i comparteixen certs caràcters exclusius.


Esdeveniments supercontagiadors i 512 introduccions

D'aquestes nou, la SEC7 i la SEC8 van ser les primeres detectades i les predominants. S'associen almenys a dos esdeveniments supercontagiadors.

Un va ser l'assistència al partit Atalanta-València de la Champions League, jugat el 19 de febrer a Itàlia. Un dels assistents va iniciar una cadena de transmissió que va produir 24 casos.

El segon gran esdeveniment va ser un funeral a Vitòria celebrat el 23 de febrer. Hi van assistir unes 800 persones tant del País Basc com de la Rioja i va donar lloc a 36 casos simptomàtics confirmats.

Una sanitària surt de l'hospital de campanya annex al CUAP Prat de la Riba de Lleida (EFE / Alejandro García)
L'abast de la primera onada va obligar a muntar hospitals de campanya, com aquest al CUAP Prat de la Riba de Lleida (EFE/Alejandro García)

Però els autors assenyalen que han identificat 512 introduccions independents del coronavirus a Espanya. Semblen moltes, però segons expliquen poden haver estat moltes més, pot ser 10 o 30 vegades més. No se sap.

El que sí que han pogut demostrar és que la majoria d'infeccions de la primera onada abans del confinament van ser provocades per variants del llinatge A, abundants en els països asiàtics en aquell moment, però menys present als països europeus.

Però això no vol dir que les introduccions del SARS-CoV-2 fossin majoritàriament asiàtiques, com explica Álvaro Chiner, investigador del CSIC a l'Institut de Biomedicina de València (IBV) i un dels participants a l'estudi:

"En realitat, veiem que la majoria d'introduccions provenen de països europeus, però les soques de llinatge A es van establir abans i, gràcies a esdeveniments de superdispersió, es van expandir ràpidament."


La gran eficàcia del confinament

Una altra cosa queda ben clara en l'estudi: el confinament va ser extremadament efectiu i va aconseguir no només reduir els contagis, sinó fins i tot eliminar aquestes variants. Quan les mesures es van relaxar cara a l'estiu varen aparèixer noves variants. Així ho valora Mariana López, investigadora del CSIC a l'IBV i coautora de l'estudi:

"El confinament va ser molt efectiu per aturar la transmissió del virus. No només per a les variants dominants SEC7 i SEC8, sinó per a totes les que circulaven en aquell moment, incloent-hi les que contenien la mutació del gen S anomenada D614G, que va ser la primera que va demostrar que incrementava la transmissibilitat del virus."

Si el confinament estricte va ser clau per aturar el virus, el desconfinament va fer possible que tornés a circular ràpidament, com explica al 324.cat Mireia Coscollà, investigadora de la Universitat de València a l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), centre mixt de la UV i el CSIC, i una de les coordinadores de l'estudi:

"Amb el desconfinament al virus li dones l'oportunitat d'escampar-se. A més, l'any passat no hi havia vacunes. Ara és diferent i hi ha hagut menys casos que l'estiu del 2020, però molts joves no estaven vacunats al principi de l'estiu i és una de les franges en què es van detectar més casos."

La doctora Coscollà afegeix que "el virus és molt ràpid i si li dones l'oportunitat, s'escampa". I recorda que a la majoria de països del món hi ha molt poca gent vacunada i que els menors de 12 anys no han rebut la vacuna enlloc. Això vol dir que el SARS-CV-2 "pot continuar circulant i pot seguir arribant".


Lliçons per al futur

Els investigadors van observar un patró similar al de la primera onada per a la variant que va dominar a la segona, anomenada 20E(EU1). Segons l'estudi que van publicar el mes de juny a Nature, la variant es va escampar ràpidament per l'estat espanyol ajudada per esdeveniments de superdispersió i en gran part per la mobilitat de l'estiu.

Segons l'estudi, tot i les restriccions als viatges, la variant va ser introduïda centenars de vegades als països europeus i va restar eficàcia als esforços per contenir el SARS-CoV-2.

Els resultats, afegeixen, mostren com una variant pot esdevenir ràpidament dominant fins i tot i tot si no és més contagiosa. Per això consideren que la vigilància genòmica és clau per comprendre com els viatges poden afectar la dispersió del coronavirus.

El mateix assenyala al 324.cat la doctora Coscollà, per a qui "el treball epidemiològic i genòmic, ja molt organitzat a molts hospitals, s'ha de mantenir i potenciar. I per a totes les malalties infeccioses, algunes de les quals poden convertir-se en algun moment en epidèmies".

Sobre com afrontar el risc de noves onades o reintroduccions i de contagi del virus, Mireia Coscollà reconeix que "ara, amb moltes vacunes i raonablement eficients, la situació és millor, però els científics no podem dir què passarà exactament si es treu aquesta mesura o aquella altra":

"Treure'n qualsevol significa un risc, més petit o més gran. Hem de decidir quin risc estem disposats a assumir com a societat. No tenim totes les dades i hem de fer un balanç de beneficis i riscos, anar-ho avaluant i, si cal, tornar enrere."

En tot cas, de cara a futures possibles pandèmies, "s'ha demostrat que s'ha de tenir capacitat de reacció, estar preparats per a una resposta ràpida, per prendre mesures i per avaluar-les contínuament". I per això insisteix en la importància de la vigilància epidemiològica i genòmica, que permet saber quines variants s'estan escampant, per on i a quin ritme.
ARXIVAT A:
Covid-19 Coronavirus Recerca científica
Anar al contingut