Barcelona

El dèficit fiscal de Catalunya suposa un 9% del PIB català

El dèficit fiscal de Catalunya l'any 2005 va arribar al 9,8% del producte interior brut català, és a dir, gairebé 17.000 milions d'euros. Això, segons els càlculs del grup d'experts a qui la Generalitat va encarregar l'actualització de la balança fiscal entre Catalunya i l'Estat. Els 13 experts han acabat els treballs que van començar el passat mes de maig. Segons aquests, entre el 2002 i el 2005, el dèficit va representar de mitjana un 9% del PIB català. Per als càlculs, els experts han fet servir les dues metodologies existents: el flux monetari i el flux del benefici.

Actualitzat

El grup d'experts sosté que entre l'any 2002 i el 2005 el dèficit fiscal es va situar, de mitjana, en el 9% del PIB català, fet que suposa una mitjana anual de 13.832 milions d'euros. Aquest és el resultat del càlcul utilitzant la metodologia del flux monetari, que calibra l'impacte econòmic del sector públic sobre un determinat territori. Segons aquest mètode, del total dels ingressos que els catalans van aportar a l'administració general de l'Estat, el 32,8% no va tornar a Catalunya.

Si en lloc del mètode del flux monetari es pren com a referència el del flux del benefici, que permet mesurar la incidència de l'actuació del sector públic sobre el benestar dels ciutadans, el dèficit fiscal en aquests anys baixa i se situa en el 6,6% del PIB, uns 10.206 milions d'euros anuals de mitjana. O dit d'una altra manera, el 24,5% dels ingressos totals aportats a l'Estat no van tornar a Catalunya.

Els experts han xifrat el dèficit del 2005 en 16.735 milions d'euros, quantitat que suposa un 9,8% del PIB català. Aquesta xifra, doncs, dista i molt de les aspiracions recollides en l'Estatut de Catalunya i que reclamen que l'Estat retorni a Catalunya el corresponent al 18% del PIB.

Aquest és el resultat dels càlculs del grup d'experts a qui la Generalitat va encarregar l'actualització de la balança fiscal entre Catalunya i l'Estat. Experts entre els quals hi ha els professors Xavier Sala i Martín i Ramon Tremosa, entre d'altres, i que es van començar a reunir el mes de maig passat.

El conseller d'Economia, Antoni Castells, ha qualificat aquest dèficit d'"excessiu" i "important", i ha avançat que remetrà aquestes dades al vicepresident econòmic del govern, Pedro Solbes, i a la resta de comunitats.

Tot i que aquestes dades s'han donat a conèixer just un mes abans que es compleixi el termini fixat en l'Estatut per pactar el nou sistema de finançament per a Catalunya, Castells s'ha esforçat a desvincular la presentació d'aquestes balances fiscals d'aquesta negociació. Castells ha dit que les xifres s'han donat a conèixer "perquè feia falta fer-ho", i ha afegit que el govern català no pot basar l'esmentada negociació "exclusivament en el dèficit fiscal" o en l'exigència de reduir-lo a un percentatge concret.

Tot i això, ha admès que les dades revelen la "solidaritat" de Catalunya, i ha dit que serviran perquè aquells que titllen Catalunya d'insolidària "s'ho pensin dues vegades" abans de fer aquesta afirmació, i per evitar així que "el debat polític vingui viciat per desqualificacions injustificades".

Preguntat pels contactes amb el govern per negociar el nou finançament de Catalunya, ha admès que no hi ha una cimera fixada, però que els contactes són "freqüents", encara que ha admès que ara per ara no podria dir que està a punt d'arribar-se a un acord. A preguntes dels periodistes, Castells ha reconegut que el govern podria utilitzar pautes diferents a les d'aquest grup d'experts per calcular les balances fiscals, i no s'ha decantat per cap dels dos mètodes -el del flux monetari i el del flux del benefici- per calcular el dèficit fiscal català.

Anar al contingut