El decreixement aposta per passar de la societat industrial a la societat ecològica
El decreixement aposta per passar de la societat industrial a la societat ecològica

El decreixement econòmic, una fórmula per afrontar la crisi climàtica

La idea del decreixement aposta per consumir menys i augmentar el benestar de les persones

Actualitzat

En una època en què una recessió econòmica es viu com una amenaça, hi ha qui proposa el decreixement com a solució a llarg termini.

Oposat a la idea del creixement econòmic capitalista, el decreixement es planteja com una demanda que ve donada pels mateixos límits del planeta, dels seus recursos i la seva supervivència.

Comparat amb un riu desbordat que per tornar a la normalitat ha de reduir el seu cabal, el decreixement no es postula com una cosa negativa, sinó necessària.

L'economista i ecòleg de l'ICTA-UAB Giorgos Kallis defensa que només amb decreixement es pot afrontar la crisi climàtica i alhora viure millor.

Perquè l'objectiu, diu, seria més pensar en el benestar de les persones i no tant en el PIB.

"Les emissions de carboni i l'ús de recursos, la contaminació... tot això està molt relacionat amb el PIB. I el PIB és un indicador de moltes coses que fem malament."

Kallis té molt clar que l'augment del PIB no significa un augment del benestar.

"Molts estudis demostren que encara que el PIB creixi, el benestar de la societat en altres termes, com la felicitat, no augmenta gens o fins i tot disminueix."

 

Giorgios Kallis

El plantejament del decreixement implica, per Giorgos Kallis, tot un canvi en l'estil de vida.

"L'estil de vida del decreixement seria més simple però no gaire diferent de com vivíem fa unes dècades, com als anys 80."

Implicaria sobretot, segons els seus defensors, disminuir el consum.

"Abans, per exemple, viatjar a l'estranger de vacances era molt excepcional. Era una manera de viure molt més sostenible."


Treballar menys

Les seves propostes, com ara treballar menys hores, són radicals.

"Reduir les hores de feina és una proposta clau per al decreixement econòmic. Molts estudis demostren que en els països en què la gent treballa menys també contamina menys l'ambient."

Però els avantatges no només es notarien, diu, en el medi ambient.

"Reduir les hores de treball és una manera de compartir la feina que hi ha. Tothom treballa, però menys hores."

I no només això, assegura:

"Reduir les hores de treball és un bé com a tal. Tenir més hores lliures per estar amb els nostres amics, els nostres fills, amb la família és propi d'una societat que funciona bé."


Repensar l'economia

En el canvi de mentalitat, les administracions i la ciutadania, diu, han de caminar en la mateixa direcció.

"S'han d'invertir recursos públics a canviar el sistema energètic amb energies renovables, el sistema de transport, el sistema d'alimentació... Però el més important és repensar l'economia i canviar el nostre consum i la manera de viure."

I ho compara amb el canvi que va suposar la revolució industrial.

"D'una societat camperola vam anar a una societat industrial. Ara hem de fer un canvi tant o més gran que és anar a una societat ecològica."

També fa un paral·lelisme amb la societat de fa cent anys.

"A la generació dels anys 30 li tocava aturar la Segona Guerra Mundial i no ho va aconseguir. A la nostra generació li toca posar el fre a aquesta catàstrofe que ve i intentar que el món sigui molt millor."

 

ARXIVAT A:
Crisi climàtica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut