El debat a les xarxes socials sobre el 21D ja duplica en volum la campanya del 27S

Actualitzat

Transcorreguda una setmana de l'inici de campanya, es poden començar a fer comparacions amb els anteriors comicis catalans del 27S. Set dies després del tret de sortida per a la campanya del 21D, la conversa ha generat un total de 2.831.214 mencions a les xarxes socials i Internet. Aquesta xifra representa quasi el doble de la conversa observada a les eleccions del 27 de setembre de l2015 (1.456.692 mencions).

Es tracta de quantitats comparables a les observades a les eleccions estatals del 20 de desembre del 2015 (al voltant de 8 milions d'impactes en dues setmanes), però encara lluny de les observades en les estatals del 26 de juny de l'any passat (més de 10 milions de mencions en total).

Per què ha crescut tant la conversa?

Aquestes dades poden ser indicatives de tres fets diferents:

  1. Més persones participen en les converses polítiques a les xarxes i/o ho fan de forma més intensa.
  2. La conversa política sobre Catalunya no només interessa a Catalunya, sinó també a la resta de l'Estat.
  3. S'han multiplicat el nombre de bots i comptes falsos.

Tenint en compte les dades observades, tot sembla indicar que l'increment de la conversa fins a xifres com les que s'estan observant podria ser una barreja de tots tres factors. El primer dels factors explica només una part de l'increment. Segons dades de l'Idescat, del 2015 al 2017 s'ha passat d'un 20% a un 20,5% de persones que fan servir les xarxes per informar-se o emetre opinions sobre assumptes socials i/o polítics.

El segon punt es pot veure, de forma orientativa, mitjançant la geolocalització de les piulades que la tenen activada. Si s'analitza aquesta dada, s'observa que la gran majoria de les piulades tenen lloc a Catalunya, el País Valencià i les illes Balears. No obstant això, un nombre important dels impactes també s'observen a d'altres regions, com ara Madrid, Andalusia, Galícia, el País Basc o Astúries.

Sobre el tercer punt, amb els avenços en la creació de bots i la professionalització d'aquest tipus de tècnica, es fa difícil afirmar o negar la quantitat real de bots, però sí que es pot afirmar amb certesa que ha augmentat el nombre de perfils sospitosos de ser-ho. També resulta difícil afirmar quin és el partit que en té més o d'on surten aquests bots, és a dir, qui realment els ha pagat o els ha creat.

En definitiva, hi participen molts més usuaris, entre ells moltes més persones de fora de Catalunya, i també més usuaris automatitzats, els coneguts com a bots.

Arrimadas, de desconeguda a candidata ferma

La comparació de la conversa actual amb les dels comicis de 2015 presenta algunes altres conclusions destacables. Així, si a la conversa sobre les eleccions del 27S, Arrimadas ocupava la sisena posició en nombre de comentaris, amb un 7,28% del total de la conversa, només al davant de Ramon Espadaler, ara mateix, Arrimadas es troba en tercera posició, amb el 19,6% dels impactes, només superada per Puigdemont i Junqueras. Cal recordar que en aquell moment (2015) la candidata era gairebé una nouvinguda al panorama polític, mentre que avui ja és coneguda pel gran públic.

Puigdemont, el tuitstar que arrasa a les xarxes

La gran revelació a  les xarxes que no era present a les eleccions del 27S ha estat Carles Puigdemont, que des del començament ha destacat com a gran coneixedor de les xarxes i que ara com ara -amb una xifra de seguidors superior als 611.000 a Twitter, 188.000 a Facebook i 177.000 a Instagram- mostra un comportament de "tweetstar" similar al d'altres figures públiques, com ara Gerard Piqué. Qualsevol comentari que el candidat de Junts per Catalunya faci a les seves xarxes socials té una repercussió previsible substancialment superior a la de la resta de candidats.

La CUP passa del carisma de Baños al perfil baix de Riera

Una altra diferència notable respecte de l'anterior campanya és la presència d'Antonio Baños com a candidat de la CUP. Baños va aconseguir, juntament amb la famosa campanya de la furgoneta de la CUP, situar-se com a segon candidat més comentat a les xarxes durant la campanya del 27S. Carles Riera, en canvi, presenta molts menys impactes i se situa a la cinquena posició.

El PSC lidera les xarxes en nombre d'impactes, ara com ara

El PSC continua en tendència creixent i, al moment actual, se situa com a líder del dilluns 11 en nombre de mencions, pel debat sobre el trasllat de les obres d'art de Sixena que eren al Museu de Lleida i també pel comentari homòfob d'un professor de la UB contra Miquel Iceta. La formació socialista se situa en les 62.524 mencions, a una distància notable de la segona força a les xarxes, JxCat (58.152). La tercera força a les xarxes és ERC (53.205) i la quarta Cs (46.835). Les formacions menys esmentades a les xarxes fins al dia d'avui són el PP (29.089) i CeC (7.307).

Les obres de Sixena protagonitzen la jornada

Molts són els comentaris que durant aquest dilluns s'han repiulat o s'han comentat en relació amb les obres del Museu de Lleida i el seu trasllat a Sixena. En destaca una piulada per sobre de totes, feta pel candidat de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, on es critica que "la policia hagi actuat amb nocturnitat per espoliar Catalunya". El tuit ja acumula més d'11.000 repiulades, 14.000 "m'agrada" i 2.000 comentaris.

 

 

L'entrevista de TV3 a Albiol causa indignació a les xarxes

Un altre tuit que ha causat polèmica ha estat el publicat per TV3, on s'anunciava l'entrevista de Vicent Sanchis al candidat del PP, Xavier García Albiol. La piulada ha rebut, en poc més de dues hores, més de 250 comentaris, la majoria crítics amb la presència d'Albiol a TV3 després de les dures crítiques i queixes cap al canal autonòmic. Cal afegir-hi que la piulada no ha estat especialment repiulada ni ha rebut un nombre alt de "m'agrada" (24 repiulades i 29 "m'agrada").

ARXIVAT A:
Digital Xarxes socials Eleccions 21D
Anar al contingut