El cúmul d'entrebancs i imprevistos del controvertit cas Trinity de pederàstia a Tortosa

La posada en llibertat d'un dels presumptes caps de la xarxa de pederàstia i explotació de menors més gran desmantellada mai a Espanya, per haver complert el temps màxim de presó preventiva, posa en relleu el col·lapse del sistema judicial, amb jutges sobrecarregats de feina, que impedeix accelerar el final de processos amb càrrecs i penes tan greus com aquest. Alhora, deixa les víctimes pendents d'una resposta judicial que no acaba d'arribar.

Si mirem enrere, cal remuntar-se al 2015, per assenyalar al calendari la data en què es va destapar la trama, que actuava arreu del món i que tenia el centre d'operacions a Tortosa.

Des d'aleshores aquest cas d'explotació sexual batejat pels Mossos d'Esquadra com a cas Trinity, precisament perquè la cúpula de la macroxarxa la lideraven tres homes des de Catalunya --els tres que encara estan pendents de sentència-- ha estat ple de sotracs que han fet que encara no estigui liquidat.

Va ser l'agost de l'any següent, fa prop de sis anys, quan la policia anunciava com un gran èxit l'operació de desarticulació del grup, que identificava com la xarxa d'abusos sexuals i d'explotació infantil més important que havia actuat mai a l'estat Espanyol.

En una operació conjunta amb la Guàrdia Civil, els Mossos d'Esquadra havien hagut de retrocedir 15 anys per investigar l'entramat d'abusos. Els pederastes captaven nens i nenes d'entorns vulnerables, a Tortosa, però també a Barcelona, al Marroc, a la República Txeca, a Tailàndia i en altres països, i a canvi de diners o drogues els gravaven i distribuïen les imatges.

Es van identificar més de cent víctimes i es van localitzar milers de vídeos amb imatges sexuals dels menors, una quantitat ingent de material informàtic, i es van detenir 7 homes; almenys 4 d'ells, entre els quals el presumpte responsable del grup, tenien antecedents previs per abusos.

L'actual responsable de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), Ester Cabanes, estava al capdavant de l'entitat a les Terres de l'Ebre quan va descobrir actituds sospitoses d'haver patit abusos en un menor tutelat i va donar la veu d'alarma als Mossos. Això no va evitar que el cas posés en entredit el sistema de protecció de menors quan es va saber que set de les víctimes de la xarxa havien estat sota tutela de la DGAIA en algun moment.

Com a acusació particular en aquest cas, la notícia de la llibertat per a un dels principals acusats, Christian, per a qui a les conclusions finals del judici es demanen 200 anys de presó, ha caigut com una galleda d'aigua freda a la DGAIA: "És un malson que no acaba mai", afirma Cabanes, que afegeix: "Desitjo que s'acabi aviat per respecte a tots els professionals que vam treballar al màxim: policies, fiscals, tècnics… vam fer un gran esforç per fer-ho tot ràpid, ben fet, per poder-ho portar a judici; i després hi ha les víctimes, les víctimes necessiten descansar."

Un cúmul d'entrebancs

Christian, soci del suposat cap del grup Jean-Luc, ha quedat en llibertat perquè ha estat en presó preventiva el màxim de temps, quatre anys, i encara no s'ha dictat sentència. Com a mesures cautelars, s'ha decretat la retirada del passaport, la prohibició de sortir del país i compareixences setmanals al jutjat.

El judici va acabar al febrer i alguns jutges confirmen que si no hi ha una resolució passats aquests cinc mesos, probablement és perquè els recursos estan desbordats. En paraules de la jutgessa, María del Prado, portaveu de Jutges per la Democràcia a Catalunya, "el volum d'assumptes que tens provoca que, no només en aquesta, totes les sentències tinguin uns terminis de resolució que potser són de mig any i fins i tot d'un any, si es tracta de sentències complicades".

Amb tot, l'eufòria policial inicial ha quedat enfosquida des d'aleshores per un cúmul d'entrebancs que s'han donat durant tot el procés judicial.

Només començar, un dels principals acusats, Younnes, que va passar de ser nen abusat a ser adult abusador, es va escapolir de la justícia i ni es va presentar a l'Audiència de Tarragona, on se l'havia de jutjar; encara avui està en crida i cerca. I és que dels 7 homes cridats a seure al banc dels acusats, només un estava a la presó per no pagar fiança, la resta gaudien de llibertat condicional després d'haver passat uns mesos interns.

Així les coses, pocs dies després de començar el judici van fugir els altres dos caps del grup: Jean-Luc i Christian. Va ser llavors quan la Fiscalia va demanar que s'empresonessin els altres tres acusats que seguien lliures per evitar que també desapareguessin. Tot i així, el jutge va decidir dictar com a mesura cautelar la compareixença diària i que el judici seguís amb tres persones al banc dels acusats.

Després de dos anys, quan tots tres ja havien estat jutjats, condemnats i empresonats, la policia va localitzar Jean-Luc i Christian a França, el seu país d'origen, el juliol passat; llavors sí, se'ls va ingressar a la presó de Mas d'Enric, a Tarragona, i es va celebrar un nou judici que va durar tres mesos.

Però ara, Christian, el presumpte número dos, ha exhaurit el temps màxim en presó preventiva i és lliure de nou.

La DGAIA assumeix que es tracta d'un cas molt complex, mentre anhela una resolució ràpida del judici i mentre es fixa en una altra data pròxima en el calendari: al setembre acaba la presó preventiva de Jean-Luc, que s'enfrontava inicialment a més de 1.000 anys de condemna.

Cal veure si la sentència arribarà abans i si no apareix un nou i inesperat capítol que impedeixi posar aviat el punt final a aquest cas d'abusos perpetrats durant anys per la xarxa criminal.