El cromosoma sexual masculí dona noves claus de la barreja entre neandertals i sàpiens
Neandertals i humans moderns formaven parelles mixtes

El cromosoma sexual masculí dona noves claus de la barreja entre neandertals i sàpiens

Els neandertals de fa cent mil anys estaven genèticament més a prop dels sàpiens que dels seus parents propers, els denisovans

Actualitzat
TEMA:
Ciència

Neandertals i sàpiens es van barrejar i van tenir descendència mixta i ben acceptada. Si bé aquest fet ja se sabia, ara s'ha confirmat i ha donat noves claus sobre la història evolutiva del gènere Homo.

La clau ha estat l'anàlisi del cromosoma sexual masculí Y. Fins ara, com que la majoria de restes de neandertals i denissovans corresponien a dones, les anàlisis es basaven en l'ADN mitocondrial, que només hereten les dones.

Les restes de neandertals i denissovans masculins no estaven prou ben conservades per estudiar-ne el cromosoma Y, que només es transmet per via paterna.

Ara, un equip encapçalat per Martin Petr, de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva de Leipzig, i del qual ha format part Carles Lalueza-Fox, de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), ha aconseguit obtenir prou quantitat de mostra del cromosoma Y per fer les anàlisis. L'estudi s'ha publicat a la revista Science.

Concretament, han estudiat tres neandertals i dos denissovans. Aquests últims prenen el nom de la cova siberiana de Deníssova on es van trobar, per primer cop, restes d'un nou membre de la família Homo, estretament emparentada amb els neandertals.

Parelles ben avingudes

Totes dues espècies compartien, fa 350.000 milions d'anys, un avantpassat comú, força temps després que hagués sorgit la nova branca de l'Homo sapiens. I fa uns cent mil anys encara convivien humans moderns, neandertals i denissovans. Però les noves anàlisis revelen que el cromosoma Y mostra més semblança entre neandertals i sàpiens que entre els primers i els seus parents directes, els denissovans.

Com es pot interpretar això? S'ha de deure a la substitució progressiva dels gens del cromosoma Y que els neandertals havien compartit amb els denissovans per gens del cromosoma Y dels sàpiens.

I això implica també el que comenta, en un article publicat a la mateixa revista, Mikkel Heide Schierup, de la Universitat d'Aarhus, a Dinamarca:

"Això mostra, inequívocament, que tant mascles com femelles d'H. sapiens van contribuir al flux de gens i suggereix que les poblacions d'H. sapiens i H. neandertalensis acceptaven els fills i filles amb herència mixta".

En resum, que totes dues espècies es portaven prou bé per formar parelles mixtes i acceptar plenament la seva descendència.

Atzar o avantatges?

El model planteja que hi va haver una trobada entre totes dues espècies fa uns 300.000 anys, quan algun homínids relacionats amb el llinatge de l'H. sapiens van transferir certs gens als neandertals en una fase antiga de la seva evolució.

Un dels autors, Antonio Rosas, del Museu Nacional de Ciències Naturals del CSIC, a Madrid, crea que aquesta és la interpretació de la substitució:

"Els neandertals més primitius devien portar originalment un ADN mitocondrial similar al dels denissovans i que posteriorment va ser substituït a través de flux gènic des d'un llinatge relacionat amb l'H. sapiens".

Però en evolució cal veure, també, quin benefici aporta la substitució d'uns gens o si tot es deu a l'atzar. Probablement, els neandertals tenien una població molt menor que els sàpiens i això els feia més endogàmics i més vulnerables a l'acumulació de variants genètiques perjudicials. En les poblacions petites i aïllades, explica Rosas, se suavitza molt la selecció i pot portar a processos de substitució.

També hi podia haver diferències sexuals i influencia en la fertilitat. Potser els cromosomes X i Y de cada espècie no es barrejaven prou bé i això afectava la fertilitat de les parelles. Actualment, l'home modern no africà té entre un 1,5 i un 2% de gens de neandertal.

Substitució progressiva

En tot cas, el que sembla clar és que la substitució de gens de denissovans pels de sàpiens va tenir lloc progressivament, cosa que du Carles Lalueza Fox a fer aquesta observació:

"Amb aquest estudi no només descobrim una nova migració d'Àfrica a Europa fa uns 300.000 anys, sinó que podem fer una predicció: els cromosomes Y anteriors a aquesta data seran més semblants als dels denissovans que als dels neandertals mateixos".

ARXIVAT A:
Ciència Recerca científica
Anar al contingut