El Crist de Lepant de Barcelona no era negre i ho han vist restaurant-lo amb goma d'esborrar

Una goma d'esborrar i aigua destil·lada calenta han permès revelar que el Sant Crist de Lepant, la imatge més venerada de la catedral de Barcelona, no és en realitat un Jesús negre, sinó que tenia una capa brutícia acumulada.

L'antiga policromia s'amagava rere una capa de fum, sutge i vernissos del segle XIX i repintades posteriors. Així ho ha explicat el degà de la catedral, Santiago Bueno, que ha destacat que és "una sorpresa meravellosa" haver descobert que el veritable color de la iconografia original.

De fet, així és com lluirà a partir d'ara, perquè s'ha decidit unànimement que "seria un pecat tornar-la a embrutar".

Aquest vídeo mostra com va ser el procés de restauració:

La mateixa restauració també ha permès saber que la figura tampoc no és del segle XVI, com es creia, sinó més antiga. Historiadors de l'art especialistes en escultura creuen que seria del segle XIII. L'estudi que s'ha fet apunta que fins a finals del segle XIX no es va ennegrir.

Durant els darrers mesos, ha explicat la Catedral, s'ha estat fent una consolidació de la peça, perquè la pintura estava caient.

Per això s'han retirat amb "facilitat i paciència" els materials sobreposats, cosa que "ara permet apreciar millor l'expressivitat de la cara i el realisme de les ferides pròpies de la passió". La policromia que han descobert, expliquen, està ben conservada i és de gran qualitat.

Durant els pròxims mesos s'organitzarà unes jornades específiques per tractar aquesta figura. Segons la tradició, aquest Sant Crist va anar a la nau capitana de la decisiva batalla de Lepant del 1571, que va impedir l'avenç dels turcs vers Europa.

Una variant del relat, apunten des de la Catedral, atribueix la inclinació del cos al fet que esquivés una bala, i una altra indica que va tapar un forat crític de la nau.

La restauradora Esther Gual ha afegit que els estudis amb llum ultraviolada i les anàlisis de la fusta indiquen que el Crist està format per una única gran peça buida d'àlber i una creu de pi "que ha estat intervinguda al llarg del temps": per exemple, al segle XIX s'hi va afegir a la figura una barba i sang que brolla de la ferida al seu costat dret.

La també restauradora Ana Ordóñez ha detallat que han netejat la peça amb goma d'esborrar i aigua destil·lada calenta, materials que han permès "retirar fàcilment" la capa fosca exterior i recuperar així la policromia d'una de les figures més venerades a Catalunya.