El criminòleg Marcelo Aebi diu que cal gestionar bé la crisi per evitar que es tradueixi en un augment de la delinqüència
"La crisi passarà factura d'aquí a una dècada." Així de convençut es mostra el doctor en Criminologia per la universitat suïssa de Lausana i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Marcelo Aebi, en una entrevista concedida a TV3. Segons Aebi, en època de crisi és més important que mai pensar-se molt bé quines retalles socials s'apliquen per evitar que aquesta decisió pugui passar factura en un futur i es tradueixi en un augment de la delinqüència. En aquest sentit, rebutja la idea que crisi econòmica i delinqüència estiguin directament relacionades i considera que si la societat té cobertes les necessitats bàsiques aquestes premisses difícilment es compleixen.
El criminòleg Marcelo Aebi diu que cal gestionar bé la crisi per evitar que es tradueixi en un augment de la delinqüència
Barcelona

El criminòleg Marcelo Aebi diu que cal gestionar bé la crisi per evitar que es tradueixi en un augment de la delinqüència

"La crisi passarà factura d'aquí a una dècada." Així de convençut es mostra el doctor en Criminologia per la universitat suïssa de Lausana i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Marcelo Aebi, en una entrevista concedida a TV3. Segons Aebi, en època de crisi és més important que mai pensar-se molt bé quines retalles socials s'apliquen per evitar que aquesta decisió pugui passar factura en un futur i es tradueixi en un augment de la delinqüència. En aquest sentit, rebutja la idea que crisi econòmica i delinqüència estiguin directament relacionades i considera que si la societat té cobertes les necessitats bàsiques aquestes premisses difícilment es compleixen.

Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
El doctor en Criminologia Marcelo Aebi considera que en l'actual situació de crisi els governs haurien d'estudiar molt bé les retallades socials destinades a reduir el dèficit abans d'aplicar-les perquè poden acabar repercutint molt negativament en un futur pròxim. Segons Aebi, cal valorar molt bé la situació perquè en moltes ocasions "els resultats d'aquesta decisió no es veuen a curt termini, sinó més aviat al cap del temps", i es mostra convençut que "quan es perden certs beneficis el que es ressenteix és l'educació dels fills, i els efectes apareixen al cap de deu o quinze anys, quan aquests nois arriben a l'adolescència".

Relació entre crisi i delinqüència

Aebi també creu que la crisi econòmica i la delinqüència no sempre van agafades de la mà, i menys quan la societat té cobertes les necessitats bàsiques. En aquest sentit, creu que, tot i que és cert que "quan la situació econòmica millora a vegades també disminueix la delinqüència, tal com va passar a l'època de Clinton, als Estats Units", és més difícil veure la relació immediata entre una cosa i l'altra, quan s'entra en un període de crisi.

La immigració i l'ampliació de les penes de presó

Pel que fa al lligam entre la delinqüència i la immigració, Aebi afirma que, tal com demostren alguns estudis fets a països tradicionalment receptors d'immigració, "la primera generació d'immigrants generalment té taxes de delinqüència menors que els autòctons", tot i que puntualitza que aquests estudis sempre s'han fet en "països que els permetien accedir al permís de residència i, eventualment, a la nacionalitat".

A més, segons Aebi, "en aquests moments Europa té uns criteris d'admissió d'estrangers molt estrictes, cosa que afavoreix que hi hagi un percentatge important d'estrangers il·legals", un problema que fa que "no puguin treballar en l'economia oficial" i hagin de buscar vies alternatives per sobreviure.

D'altra banda, el professor i doctor en Criminologia considera que és absurd endurir les penes si no es fan estudis per avaluar si aquesta mesura és efectiva. En aquest sentit, es mostra convençut que no serveix de res ampliar a "20, 25 o 30 els anys de presó" perquè això pressuposaria que els delinqüents són "completament racionals i se senten més intimidats per 20 anys de presó que no pas per 15", quan en realitat un delinqüent actua convençut "que no l'enganxaran". Un sentiment que en el cas dels joves encara es potencia més perquè, per ells, "parlar de 15, 20, 25 o 40 anys de condemna és com una eternitat".

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut