El costos de la congestió per entrar a Barcelona: 63.000 hores i 650.000 euros diaris
La ronda de Dalt és una de les vies amb congestió

Els costos de la congestió per entrar a Barcelona: 63.000 hores i 650.000 euros diaris

Un estudi del RACC assenyala que els ciutadans perden un 19,5% més de temps que fa tres anys per les congestions de trànsit

Xavier DuranActualitzat

Cada dia feiner es perden fins a 63.000 hores a causa de la congestió als accessos metropolitans, un 19,6% més que fa tres anys. Això equival a 15,3 milions d'hores anuals perdudes per la densitat del trànsit. Aquest és un dels resultats més cridaners de l'informe "Evolució de la congestió als corredors viaris d'accés a Barcelona", que el RACC ha presentat aquest dimecres.

L'informe no es refereix només a vehicles privats, sinó que també hi afegeix les persones que arriben a Barcelona en autobús interurbà. En total, són més de 320.000 persones que accedeixen diàriament a Barcelona per carretera o autopista i que pateixen aquestes retencions.

Segons el RACC, els costos globals d'aquestes hores perdudes són 169 milions d'euros l'any, un 23% més que el 2016. Per evitar aquestes pèrdues, que afecten la competitivitat, per millorar la mobilitat per a tothom i per assolir una bona qualitat de l'aire, el RACC demana a les administracions que s'articulin diverses mesures i en proposa algunes:

"Incrementar la capacitat del transport públic interurbà, la gestió intel·ligent de les infraestructures viàries i l'eficiència en l'ús del vehicle privat. Aquestes actuacions són encara més urgents en un context en què cal oferir solucions alternatives de mobilitat a prop de 150.000 persones que es veuran afectades per les restriccions de circulació a la Zona de Baixes Emissions a partir de l'1 de gener del 2020."

L'estudi s'ha fet auditant els 6 corredors d'accés a Barcelona: delta del Llobregat, Baix Llobregat, Barcelonès, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme. A cadascun ha mesurat la congestió a les 13 vies principals, que sumen un total de 402 km. També ha realitzat 455 enquestes d'opinió per analitzar la percepció dels usuaris.

Fort augment respecte al 2016

Els resultats mostren que el trànsit ha augmentat un 14,6% des del 2016 i ha arribat a nivells similars als del 2007, abans de la crisi. En canvi, la capacitat de les infraestructures viàries i de transport públic metropolità no ha augmentat.

El trànsit s'ha incrementat a totes les vies, excepte a la ronda Litoral (B-10). Però entre totes destaquen la C-16, que ve del Vallès Occidental i on ha augmentat un 52,5%), i la C-33, al Vallès Oriental, on ho ha fet un 35,4%. Totes dues vies són de pagament.

També constaten que la congestió comença a les 6 del matí, una hora abans que el 2016, i que l'anomenada hora punta s'allarga també més, fins a les 9.15. El 2016 era fins a les 9. El pitjor moment de l'hora punta ja no són les 8, sinó dos quarts de vuit. A aquesta hora es poden formar 52 quilòmetres de cues i les vies més afectades són el corredor del Baix Llobregat -amb 14,2 quilòmetres-, la ronda de Dalt, la C-58 en sentit Barcelona i la ronda Litoral.

A la tarda també s'ha avançat una hora i comença a dos quarts de cinc. En aquest moment, s'acumulen més de 18 quilòmetres de retencions, que es concentren a la ronda de Dalt i a la ronda Litoral.

Pèrdues de 528 € per usuari afectat i any

Sobre les pèrdues, assenyalen que el cost de 169 milions d'euros anuals significa 528 € per usuari afectat i any i és un 23% més que el 2016. El 86% d'aquest cost l'assumeixen els mateixos usuaris en forma de temps perdut. La gran majoria d'afectats van en vehicle privat, però si el 2016 els costos per als usuaris del transport públic era el 9% del cost global de la congestió, l'any 2019 representa l'11%. Per això, a l'informe es ressalta la importància de crear carrils bus-VAO.

Quant al temps, les persones que circulen en hora punta perden de mitjana entre 14,8 i 15,2 minuts, en comparació a si fessin el trajecte amb trànsit fluid. Els més perjudicats són els que circulen per les Rondes de Barcelona, amb demores que superen els 28 minuts entre les 7 i les 8 del matí, gairebé el doble que l'any 2016, quan eren 15 minuts.

En termes absoluts, el Vallès Occidental és el corredor amb més hores perdudes -4 milions- i s'han incrementat degut, en part, a les obres que s'han estat efectuant a la C-58 en sentit Barcelona.

Una part d'usuaris canviaria els hàbits

L'estudi també ofereix el perfil de l'usuari afectat: un home (69%), treballador (93%), d'entre 26 i 50 anys (72%), que es desplaça en cotxe (77%), viatja sol (1,19 persones per vehicle de mitjana) i fa un trajecte d'entre 20 i 50 km (50%).

El 81% de les persones que es desplacen en vehicle privat pels accessos a Barcelona perceben que hi ha congestió, però es desplacen així per la rapidesa i la comoditat respecte al transport públic.

Pagar més per estalviar-se embussos no sembla una opció guanyadora. Només un 22% dels enquestats acceptarien pagar entre 1 i 2 euros per estalviar-se 20 minuts de viatge. I si l'estalvi de temps fos de 10 minuts, només el 12% acceptaria pagar aquest import.

En canvi, sí que hi ha un percentatge més important que canviaria hàbits. El 45% compartiria cotxe amb altres persones i el 36% utilitzaria un aparcament Park&Ride que li permetés deixar el vehicle en una estació de l'àrea metropolitana i continuar el viatge en transport públic.

El transport públic no estalvia gaire temps si el trajecte és llarg. El 91% dels que l'han fet servir algun cop declaren que triguen més de 30 minuts quan l'agafen. En canvi, quan fan servir el vehicle privat, només el 58% triga més de mitja hora. Això encara és pitjor en els desplaçaments més curts. Si el trajecte és de menys de 10 quilòmetres, el 89% triga més de 30 minuts en transport públic. En vehicle privat mai supera els 20 minuts. I si el trajecte té entre 10 i 20 quilòmetres encara hi ha més diferència: el 96% triga més de mitja hora en transport públic, cosa que només li passa al 29% dels que van en vehicle privat.

Però la facilitat d'aparcament també hi deu influir. El 45% dels enquestats deixen el vehicle al pàrquing de l'empresa i el 23% en places gratuïtes al carrer.

Les propostes del RACC

A part dels resultats, el RACC també presenta recomanacions. Entre altres proposa un pla d'inversió d'emergència i massiu en transport públic, ampliar i millorar els Park&Ride a les estacions de tren, executar amb urgència les infraestructures de transport públic de Rodalies i impulsar els plans de desplaçament d'empreses de més de 50 treballadors, amb mesures de recompensa per als vehicles d'alta ocupació.

També proposa que els vehicles de mercaderies circulin en funció de la congestió, o bé abans de les 6.30 o bé a partir de les 9.30, afavorir el teletreball, crear espais de coworking en els municipis de l'àrea metropolitana, flexibilitzar els horaris de feina i estudiar l'aplicació d'una taxa per als desplaçaments logístics originats per l'e-commerce.

ARXIVAT A:
MobilitatCrisi climàtica
Anar al contingut