El corall vermell es recupera al cap de Creus i a les illes Medes
Un estudi de la UAB constata que les àrees protegides de la costa mediterrània afavoreixen el creixement d'aquesta espècie
El corall vermell es recupera al cap de Creus i a les illes Medes

El corall vermell es recupera al cap de Creus i a les illes Medes

Un estudi de la UAB constata que les àrees protegides de la costa mediterrània afavoreixen el creixement d'aquesta espècie

Redacció Actualitzat
TEMA:
Medi ambient
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

El corall vermell, a poc a poc, recupera el seu espai al cap de Creus, a les illes Medes i a zones marines protegides del nord-oest mediterrani.

Ho constata un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona, que, alhora, alerta que els furtius i l'escalfament de l'aigua perjudiquen la salut dels coralls, una espècie animal que ajuda a reduir gasos d'efecte hivernacle de l'atmosfera.

Miguel Mallo és l'autor principal de l'estudi del Corall Vermell de l'l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i es mostra esperançat.

"És una bona notícia perquè mostra que les àrees marines protegides són efectives. Les seves mesures de protecció són efectives i el corall en dues dècades s'ha recuperat fins a un nivell similar als anys 80 a Catalunya i semblant als anys 60 a la Ligúria."

Una millora que no es detecta fora de les reserves marines.

"La gran majoria de superfície no està protegida i també hi ha corall. No hi ha ningú vigilant. Pots anar allà i fer busseig i el pots tocar. Poden passar moltes embarcacions pel costat. I les poques dades que es tenen d'aquest corall desprotegit és que està clarament en pitjor estat de salut."

El corall ajuda en la lluita contra l'escalfament global
El corall ajuda en la lluita contra l'escalfament global (ccma)

A banda dels caçadors furtius, els coralls també lluiten contra l'escalfament global.

"Totes les emissions humanes de gasos d'efecte hivernacle, encara que s'emetin a l'aire, també passen a l'oceà, i el corall aprofita el carboni d'aquests gasos. Mitiga el canvi climàtic d'alguna manera."

Un aspecte que corrobora Sergio Rossi, investigador i coautor de l'estudi.

"El corall vermell és precisament un d'aquests organismes capaços de mantenir durant centenars d'anys, si el deixen créixer, part d'aquest carboni que nosaltres estem emetent a l'atmosfera."

De fet, el corall -i altres animals com la gorgònia- actua com arbres marins.

Miguel Mallo ho descriu així:

"És semblant als arbres d'un bosc. Manté el seu hàbitat. Li dona estructura física enfront de pertorbacions perquè més i més variats tipus d'espècies puguin habitar allà."

 

Així, doncs, com més zones protegides, més corall vermell, més biodiversitat i menys gasos d'efecte hivernacle.

 

 

ARXIVAT A:
Medi ambient

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut