Dictadura franquista

El Constitucional ordena al Suprem revisar el procés contra 2 anarquistes morts en la dictadura

Per primer cop, el Tribunal Constitucional ha ordenat al Suprem que accepti el recurs per revisar un procés contra dos anarquistes executats durant la dictadura de Franco. Se'ls va acusar d'haver col·locat, l'any 63, dues bombes en ple centre de Madrid. Encara avui, surten en molts documents oficials sota el qualificatiu de terroristes. El màxim òrgan judicial n'ha autoritzat la revisió després de les confessions dels autèntics autors d'aquells atemptats apareguts en un documental de televisió.

Actualitzat
El cap de la cèl·lula de la CNT en què militaven Francisco Granados i Joaquín Delgado quan, el 1963, van explotar dues bombes a Madrid que van causar una vintena de ferits lleus, Octavio Alberola, ha vingut de París per exigir la revisió de la sentència del tribunal militar que, en un judici sumaríssim i sense cap garantia legal, com feia la dictadura franquista, els va condemnar a garrot. Una sentència que es va executar el mateix dia. El documental "Granados i Delgado, un crim legal", emès per TV3 i realitzat per Lala Gomà, entrevistava els autèntics responsables i organitzadors de l'atemptat, que eximien de culpa Delgado i Granados. Els policies que van fer l'atestat es van negar a intervenir-hi. El Tribunal Constitucional, en una sentència publicada en el BOE l'11 d'agost, acaba d'ordenar a la Sala Militar del Tribunal Suprem que accepti el recurs presentat pels familiars, que va rebutjar fa cinc anys. Podria obrir el camí amb els processos contra Lluís Companys Alberola, amb dos companys de l'organització i els autèntics responsables dels atemptats, volen que el tribunal militar els escolti i que es revisi la sentència. Si aquesta revisió té èxit, pot obrir el camí perquè es faci justícia en els processos sumaríssims franquistes contra Lluís Companys, Joan Peiró, Julián Grimau i Salvador Puig Antich, entre molts altres. Els companys de Delgado i Granados també demanen que declari l'aleshores ministre d'Interior i Premsa del govern franquista, Manuel Fraga Iribarne.
Anar al contingut