El Constitucional desestima el recurs del Defensor del Poble i de La Rioja contra l'Estatut
El Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs que el Defensor del Poble i el govern de La Rioja van presentar contra l'Estatut de Catalunya. El veredicte recorda que la majoria de les impugnacions ja van quedar resoltes en la sentència del juny sobre el recurs del PP contra l'Estatut. Així doncs, la sentència reitera els seus arguments sobre el Síndic de Greuges, el règim lingüístic, l'autogovern o els drets històrics del poble català.
El Constitucional ha desestimat els recursos que el Defensor del Poble i el govern de La Rioja van presentar contra l'Estatut de Catalunya. Després d'haver resolt tots els recursos contra l'Estatut que va rebre, el TC deixa el text tal com va quedar després de resoldre el recurs del PP.
Així doncs, conclou que l'article 78.1 que atorga el Síndic de Greuges la supervisió "amb caràcter exclusiu" de l'activitat de la Generalitat, ja va ser declarat inconstitucional, i desestima també la impugnació del Defensor del Poble contra el punt 2 del mateix article, que el PP, però, no va recórrer. Pel TC, l'apartat que conclou que el Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l'exercici de les seves funcions, "no és constitucional" ja que aquesta cooperació "no vincula en cap cas l'Estat", que pot actuar "amb plena llibertat" i, per tant, conclou, "no pot considerar-se com a una imposició".
Entre els 112 articles i 4 disposicions addicionals de l'Estatut que va recórrer el 2006 el Defensor del Poble s'incloïen també les referències en el preàmbul dels termes "nació" i "realitat nacional", mots que, segons recorda el TC ara, ja va declarar que no tenien eficàcia jurídica.
La sentència també es refereix al recurs del PP per reiterar que l'incís que "l'autogovern de Catalunya es fonamenta en els drets històrics del poble català" de l'article 5 no és contrari a la Constitució. Això sí, "sempre que s'interpretin en els termes establerts" pel tribunal en la sentència anterior. El mateix passa en els preceptes sobre competències lingüístiques i la imposició estatutària del deure de conèixer el català" que va recórrer el Defensor del Poble i que, segons el TC, no són inconstitucionals si s'interpreten en els termes establerts.
Així doncs, conclou que l'article 78.1 que atorga el Síndic de Greuges la supervisió "amb caràcter exclusiu" de l'activitat de la Generalitat, ja va ser declarat inconstitucional, i desestima també la impugnació del Defensor del Poble contra el punt 2 del mateix article, que el PP, però, no va recórrer. Pel TC, l'apartat que conclou que el Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l'exercici de les seves funcions, "no és constitucional" ja que aquesta cooperació "no vincula en cap cas l'Estat", que pot actuar "amb plena llibertat" i, per tant, conclou, "no pot considerar-se com a una imposició".
Entre els 112 articles i 4 disposicions addicionals de l'Estatut que va recórrer el 2006 el Defensor del Poble s'incloïen també les referències en el preàmbul dels termes "nació" i "realitat nacional", mots que, segons recorda el TC ara, ja va declarar que no tenien eficàcia jurídica.
La sentència també es refereix al recurs del PP per reiterar que l'incís que "l'autogovern de Catalunya es fonamenta en els drets històrics del poble català" de l'article 5 no és contrari a la Constitució. Això sí, "sempre que s'interpretin en els termes establerts" pel tribunal en la sentència anterior. El mateix passa en els preceptes sobre competències lingüístiques i la imposició estatutària del deure de conèixer el català" que va recórrer el Defensor del Poble i que, segons el TC, no són inconstitucionals si s'interpreten en els termes establerts.
