País Basc

El Constitucional admet a tràmit el recurs de Batasuna contra la il·legalització del partit

El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs de Batasuna contra la sentència de la sala especial del Tribunal Suprem que va il·legalitzar i dissoldre aquesta formació política, segons fonts de l'organisme. A més, el Constitucional ha admès a tràmit la demanda de Batasuna contra la resolució que desestimava la recusació contra el president del Tribunal Suprem i de la sala especial, Francisco José Hernando. En el recurs contra la sentència d'il·legalització, Batasuna considera que s'han infringit diversos articles de la Constitució i de la Convenció Europea de Drets Humans i Llibertats Fonamentals.

Actualitzat
El Constitucional ha admès a tràmit el recurs de Batasuna contra la sentència del Suprem que va il·legalitzar i dissoldre l'organització de l'esquerra "abertzale" i les seves formacions precedents. També ha admès la demanda contra l'acte que desestimava la recusació contra el president del Tribunal Suprem, Francisco José Hernando. En el recurs contra la sentència d'il·legalització, Batasuna considera que s'han infringit diversos articles de la Constitució i de la Convenció Europea de Drets Humans i Llibertats Fonamentals. Batasuna va ser il·legalitzada per una sala especial del Suprem presidida pel mateix Hernando el 17 de març, i, des d'aleshores, l'execució de la sentència ha portat a un dur enfrontament del govern i el Parlament basc amb el govern espanyol i el poder judicial, en no haver-se dissolt el grup parlamentari de Batasuna. De fet, la sala especial va acordar per unanimitat la il·legalització i dissolució d'HB-EH-Batasuna, en estimar que les formacions havien vulnerat la Llei de Partits. D'aquesta manera, la sentència admetia íntegrament les demandes d'il·legalització presentades per la fiscalia i els advocats de l'Estat després de quatre dies de deliberació. En la sentència, de 254 fulls, s'assenyala que el benefici que s'obté amb la mesura "és una immediata protecció de la democràcia i dels drets de tots", i es destaca que els motius pels quals es declara la dissolució d'aquestes formacions és perquè mantenen "una identitat real" com ETA.
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut