El conservador Noboa i el candidat d'esquerres Correa es disputaran la presidència de l'Equador en segona volta
Amb postures marcadament antagòniques, el magnat bananer Álvaro Noboa i el candidat d'esquerres Rafael Correa es disputaran la presidència de l'Equador en una segona volta el pròxim 26 de novembre, segons les dades del recompte ràpid no oficial. Amb més del 65% dels vots escrutats, l'avantatge de Noboa sobre Correa era de poc més de quatre punts en els comicis presidencials celebrats diumenge.
Els vots a favor de Correa, del moviment Aliança País, i de Noboa, del Partit Renovador Institucional Acció Nacional, han deixat pel camí altres favorits, com León Roldós, Gilmar Gutiérrez i Cynthia Viteri.
Noboa no només és contrari a gairebé tot el que diu Correa, especialment en les relacions internacionals, sinó que ha estat taxatiu en assegurar que no tindrà relacions ni amb Cuba ni amb Veneçuela, el president del qual, Hugo Chávez, és amic personal de Correa.
Correa, que es defineix com un home "d'esquerra, però no d'una esquerra marxista, sinó d'una esquerra cristiana", és titllat per Noboa de "comunista", mentre que aquest diu de si mateix que és "liberal" i un "enviat de Déu".
Tots dos coincideixen que mantindran la "dolarització", un esquema econòmic pel qual l'Equador va perdre la seva moneda el 2000 per adoptar el dòlar nord-americà. La diferència en aquest tema radica en el fet que Correa considera que la "dolarització" va ser un gran error per al país, i Noboa, un dels més importants empresaris de l'Equador, se sent còmode amb aquest esquema: "Crec fermament en la dolarització", sol dir.
Pel que fa als capitals, Correa puntualitza que és "benvinguda" la inversió directa i rebutja els anomenats "capitals oraneta", mentre que Noboa dóna suport tàcitament a la inversió en anotar que ell és "el major inversionista del país".
Vots des d'Espanya
Durant tota la jornada electoral hi va haver cues a les principals ciutats espanyoles, on els equatorians podien anar a votar. Aquestes eren les primeres eleccions en què els ciutadans d'aquest país residents a l'estranger podien elegir el seu president. Els votants es van queixar de la mala organització que hi va haver als col·legis electorals.
A tot l'Estat hi ha 90.000 immigrants equatorians, 30.000 a Madrid i 17.000 a Catalunya. Fonts diplomàtiques han atribuït els problemes al fet que molts dels votants no havien comprovat abans on estan empadronats.
