El Congrés rebutja, amb l'oposició del PSOE, el càstig pels crims del franquisme
Els socialistes s'han alineat amb el PP i Cs per oposar-se a la reforma de la Llei d'Amnistia, que proposen ERC, el PDeCAT, Podem, el PNB i Bildu
El Congrés dels Diputats ha tombat aquesta tarda la modificació de la Llei d'Amnistia perquè es puguin jutjar i castigar els crims del franquisme. Era una proposta d'Esquerra Republicana que tenia el suport del PDeCAT, Podem, Compromís, Nueva Canarias, PNB i Bildu. Però el PSOE s'hi ha oposat, al costat del PP i Ciutadans. Això ha indignat els republicans, que acusen els socialistes d'estar cada vegada més a la dreta. Al final, la cambra baixa ha rebutjat la proposta, amb 243 vots en contra i només 93 a favor.
La llei que volia modificar Esquerra es va aprovar al 1977. En concret, volien que hi hagués un paràgraf on s'especifiqués que els tribunals poden jutjar i imposar les penes pertinents als responsables dels crims franquistes.
El PSOE s'hi ha oposat argumentant que té dubtes jurídics sobre la proposta.
El portaveu d'ERC, Joan Tardà, ha afirmat que estan "indignats" i "profundament entristits" per aquesta posició dels socialistes, que impedirà, ha dit, que l'Estat deixi de ser "paradigma de la impunitat" i pugui "reparar a les víctimes fent prevaler la justícia."
Des del PNB, el seu portaveu, Aitor Esteban, ha explicat que la proposta "té tota la seva lògica" perquè pretén ser "una resposta davant situacions incomprensibles" que hi ha hagut als tribunals als últims anys, amb fets que no es van poder investigar durant la dictadura ni tampoc davant el "mantell de silenci" dels primers anys de la democràcia.
Els representants del PP, PSOE i Cs han lamentat que s'intenti desmuntar la història de la reconciliació en què es va basar la transició democràtica. Les tres formacions unionistes han negat que la Llei d'Amnistia del 1977 fos una "llei de punt final" com denuncien la resta de grups.
