El Congrés Mundial d'Universitats denuncia la venda de títols i llicenciatures que no s'han estudiat mai
A l'auditori de la Universitat Politècnica de Catalunya estaran reunits durant tres dies rectors, degans i professors d'universitats de tot el món. Més de 88 països que analitzen la "salut universitària" arreu del planeta i que a partir d'un informe han recordat una pràctica fraudulenta que cada vegada va a més. Parlem de la venda de títols i llicenciatures que no s'han estudiat mai. Són universitats que no existeixen, xarxes que falsifiquen documents de centres amb molt prestigi o professors que actuen pel seu compte.
Al Congrés s'ha explicat un exemple paradigmàtic del frau de diplomes i títols universitaris. A finals del 2004 un gat anomenat Colby es va convertir en el primer felí a obtenir un Màster en Administració d'Empreses per una suposada universitat americana. A canvi del diploma el seu amo va haver de pagar 300 dòlars, però va aconseguir desacreditar una de les moltes fàbriques de títols falsos que proliferen a internet.
L'FBI té, des dels anys 80, una secció especialitzada a combatre aquesta mena de fraus que, en els últims anys, han proliferat als Estats Units i a Europa, on el major nombre de casos s'han detectat a Suècia i la Gran Bretanya.
Al Tercer Món, el frau universitari també ha crescut espectacularment, però amb sistemes menys subtils: a la república exsoviètica de Geòrgia, els estudiants subornaven els examinadors per entrar a les facultats desitjades. Al Pakistan es venien directament els exàmens d'ingrés. Falsificació d'expedients, compra de treballs o plagis són altres pràctiques cada vegada més esteses.
En un món globalitzat, on es calcula que uns dos milions i mig d'estudiants universitaris completen cada any els seus estudis en països que no són el seu, s'ha de posar fre a aquestes pràctiques per evitar l'accés al món professional de titulats no qualificats. L'única manera és homologar titulacions i centres a través de les anomenades agències d'acreditació, organismes oficials que, a poc a poc, es van instituint a cada país.
La necessitat d'establir aquests mecanismes d'acreditació internacional per garantir la qualitat dels estudis universitaris és la principal conclusió de l'Informe sobre l'Educació Superior al Món 2007 que s'ha presentat a Barcelona.
L'FBI té, des dels anys 80, una secció especialitzada a combatre aquesta mena de fraus que, en els últims anys, han proliferat als Estats Units i a Europa, on el major nombre de casos s'han detectat a Suècia i la Gran Bretanya.
Al Tercer Món, el frau universitari també ha crescut espectacularment, però amb sistemes menys subtils: a la república exsoviètica de Geòrgia, els estudiants subornaven els examinadors per entrar a les facultats desitjades. Al Pakistan es venien directament els exàmens d'ingrés. Falsificació d'expedients, compra de treballs o plagis són altres pràctiques cada vegada més esteses.
En un món globalitzat, on es calcula que uns dos milions i mig d'estudiants universitaris completen cada any els seus estudis en països que no són el seu, s'ha de posar fre a aquestes pràctiques per evitar l'accés al món professional de titulats no qualificats. L'única manera és homologar titulacions i centres a través de les anomenades agències d'acreditació, organismes oficials que, a poc a poc, es van instituint a cada país.
La necessitat d'establir aquests mecanismes d'acreditació internacional per garantir la qualitat dels estudis universitaris és la principal conclusió de l'Informe sobre l'Educació Superior al Món 2007 que s'ha presentat a Barcelona.
