El Congrés fa el primer pas per despenalitzar l'eutanàsia

El ple del Congrés dels Diputats ha fet el primer pas per despenalitzar l'eutanàsia en casos de dolència terminal o quan es preveu que el dolor, tant físic com psíquic, és permanent. Ho ha fet en admetre a tràmit una proposició de llei remesa pel Parlament de Catalunya i que compta amb el suport de la majoria de la cambra baixa.

Tots els grups s'han mostrat a favor de despenalitzar l'eutanàsia, menys el PP i UPN, que s'han mostrat en contra, i Ciutadans, que s'abstindran. Una iniciativa que es votarà dijous vinent.

El text pretén que quedin absents de responsabilitats els qui de manera indirecta o cooperant ajudin a morir de manera segura, pacífica i sense dolor una persona que ho demani de manera lliure i inequívoca. Una llei, defensa Marta Ribas, de En Comú Podem, que no obliga a ningú a triar l'opció de l'eutanàsia.

"Despenalitzar i regular l'eutanàsia i el suïcidi assistit no li restarà llibertats a ningú que vulgui morir quan la naturalesa ho marqui i la medicina no ho pugui remeiar".

La proposta aprovada pel Parlament de Catalunya, que s'ha debatut al Congrés, demana la reforma de l'article 143.4 del Codi Penal per despenalitzar l'eutanàsia, ajudar al suïcidi i exonerar de responsabilitat penal a qui ajudi a morir una persona amb una malaltia terminal i incurable que provoca patiment físic o psíquic greu.

Les tres representants de la cambra catalana han demanat des de la tribuna d'oradors que s'escolti l'opinió pública que, diuen, va per davant de les decisions polítiques. Es tracta de la diputada d'ERC Alba Vergés, de la del PSC Assumpta Escarp i la de En Comú Podem, Marta Ribas.

Tot i el seu suport, la diputada del PSOE Lídia Guinar ha incidit en la importància que vagi acompanyada d'una regulació de l'eutanàsia com la proposició de llei que el PSOE va presentar la setmana passada.

Penes de presó en l'actual codi penal

Actuament, el codi penal recull que la persona que indueixi al suïcidi d'un altre serà castigat amb la pena de presó de 4 a 8 anys, mentre que aquell que cooperi també serà castigat amb entre 2 i 5 anys de presó. També estableix que serà castigat amb penes entre 6 i 10 anys de presó si la cooperació arriba fins al punt de provocar la mort.

20 d'anys del cas de Ramón Sampedro

Han passat gairebé 20 d'anys des que Ramon Sampedro, tetraplègic, va sol·licitar ajuda per morir amb dignitat. Durant aquest temps s'ha avançat en el dret a una mort digna i en les cures paliatives, però malgrat el suport de les enquestes sociològiques i de l'activisme, l'eutanàsia continua penalitzada.

Si ara la proposició de llei del Parlament tira endavant, el debat de l'eutanàsia entrarà amb força al Congrés dels Diputats després d'anys d'iniciatives infructuoses que sempre han topat amb l'oposició del PP, que prefereix parlar de dret a la vida en comptes d'eutanàsia. Un pas important, diuen, que hauria d'anar acompanyat d'altres lleis més generals.