El Congrés dels Diputats es desentén del reconeixement de la llengua de signes catalana
A tot el món hi ha 120 llengües de signes. Una és la catalana, que, juntament amb l'espanyola, havia de ser reconeguda en una nova llei que es tramita al Congrés dels Diputats. Però la llengua de signes catalana ha desaparegut del projecte de llei. Ni les manifestacions, ni les 55 esmenes que ha presentat una plataforma, de moment, han servit de res, i la llei es podria aprovar com si la llengua de signes catalana no hagués existit mai.
El nou Estatut té en compte la llengua de signes catalana, però al Congrés dels Diputats s'està tramitant una nova llei que la ignora. Els sords que la parlen estan indignats. Josep Maria Segimón és un dels experts que ha comparegut al Congrés per buscar els suports necessaris. A la seva família hi ha 40 persones sordes que durant quatre generacions han utilitzat la llengua de signes catalana.
Aquest és el codi que se segueix utilitzant a Catalunya, però, a València, les Balears i la franja de Ponent, ha reculat davant l'hegemonia de la llengua de signes espanyola. Alguns experts han vaticinat que la llengua de signes catalana està en perill de mort si no aconsegueix el reconeixement i el suport necessaris. Els sords catalans voldrien que el govern espanyol seguís l'exemple de l'holandès, que recentment ha reconegut la llengua de signes flamenca, utilitzada pels sords de Flandes i que és diferent de l'holandesa.
Aquest és el codi que se segueix utilitzant a Catalunya, però, a València, les Balears i la franja de Ponent, ha reculat davant l'hegemonia de la llengua de signes espanyola. Alguns experts han vaticinat que la llengua de signes catalana està en perill de mort si no aconsegueix el reconeixement i el suport necessaris. Els sords catalans voldrien que el govern espanyol seguís l'exemple de l'holandès, que recentment ha reconegut la llengua de signes flamenca, utilitzada pels sords de Flandes i que és diferent de l'holandesa.
