El confinament, una angoixa afegida per als pacients que tenen trastorns alimentaris
Els hospitals mantenen el seguiment per via telemàtica. Els experts recomanen seguir una rutina, promoure la comunicació amb la família i demanar ajuda quan calgui
El confinament ha obligat les persones afectades per trastorns alimentaris i les seves famílies a gestionar la situació tancats a casa i sense les visites presencials.
Els hospitals mantenen el seguiment per via telemàtica i s'han engegat diverses iniciatives de suport i intercanvi de comunicació amb els pacients. Els experts recomanen seguir una rutina, promoure la comunicació amb la família i demanar ajuda quan calgui.
La Núria Vilademunt, de 20 anys, té anorèxia nerviosa restrictiva i explica que en el confinament és com si els àpats ocupessin la major part del dia. "Quan acabo de dinar ja estic pensant quan vindrà el sopar. I això angoixa bastant", diu.
L'angoixa de la Núria és també la dels 28.000 joves catalans amb un trastorn de la conducta alimentària durant aquest confinament, que suposa control dels pares durant tot el dia i hores tancats a casa en què costa aïllar els pensaments negatius.
La Núria explica que és conscient que si recau no podrà fer la seva vida "normal", però estar a casa tancada no l'ajuda.
"Saps que si tornes a recaure no podràs anar a la uni, no podràs quedar amb les amigues. I esclar, estant tancada a casa, tampoc ho pots fer. Els primers dies era: 'Per què m'haig d'acabar el plat si tampoc podré tenir res d'allò pel que lluito?' Però has de pensar que no et pots rendir, perquè algun dia tornarem i tot això ens estarà esperant a fora."
La mare de la Núria, la Bàrbara Alcaide, explica que a aquest trastorn li han posat el nom d'"el monstre" i quan apareix el monstre els desapareix la Núria. "Està en les teves mans actuar en aquest moment, perquè estàs sol i estàs amb ella les 24 hores del dia. No vols fer res malament perquè no hi hagi encara més aïllament", assegura.
El confinament és especialment complicat per als pacients que encara no accepten la malaltia. La majoria de teràpies presencials s'han de fer ara per via telemàtica.
La meitat de les que fan a Sant Joan de Déu ja són a distància. Però, a distància o no, l'ajuda continua, com explica la Sara Bujalance, directora de l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB).
"El suport per part dels professionals hi és i les famílies i persones afectades el que millor poden fer és demanar-nos ajuda i deixar-se orientar."
L'Eduard Serrano, coordinador de la Unitat de Trastorns de Conducta Alimentària de l'Hospital Sant Joan de Déu, creu que el que s'ha d'intentar en aquesta situació és aprofitar-la per compartir amb la família, intentar obrir espais de comunicació amb l'adolescent, intentar parlar d'emocions, o de sentiments.
Amb aquest objectiu --el de parlar de sentiments--, els pacients de Sant Joan de Déu van engegar un compte d'Instagram en què són ells mateixos els que contesten les preguntes que reben cada dia.
Respostes amb molta motivació, com la que també aquests dies mou la Núria i la seva família per seguir endavant.
La Núria explica que durant aquest confinament s'ha vist obligada a fer el pas de preparar-se el menjar ella i no els seus pares. "Els primers dies van ser molt durs, però ara he aconseguit una cosa de què creia que no seria capaç", assegura.
A la mare de la Núria l'angoixa saber quin és el pròxim pas: si toca deixar-la anar i estar al darrere per veure com, o si toca estar al costat per saber com camina, "i en uns altres moments has d'anar al davant per arrossegar-la cap al lloc on convé".
- ARXIVAT A:
- Coronavirus SalutAnorèxia
