El confinament, un banc de proves de com haurien de ser els futurs habitatges

El confinament ha convertit els jardins i les sortides exteriors dels habitatges en un valor més preuat que mai. I no només perquè permeten estar a l'aire lliure.

Un grup d'investigadors de l'ICTA (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals), de la Universitat Autònoma, defensa que tenir plantes a casa beneficia la salut física i mental. Expliquen que el contacte amb la natura redueix l'estrès i, fins i tot, el risc de patir càncer. De moment, tenen més de 1.000 llars de totes les tipologies que participen en l'estudi.

I ja s'estan replantejant la manera com haurien de ser dissenyats els nous habitatges, convençuts que la pandèmia condicionarà els edificis del futur, com passa en qualsevol situació extrema. L'arquitectura sovint s'havia oblidat d'aportar espais agradables i verds als habitatges.

Francesc Baró, doctor en Ciències Ambientals ICTA-UAB:

"Entre la població hi ha una desigualtat bastant important per accedir a aquest tipus de verd. Només cal veure la gent que no té balcons ni terrasses, que ho està passant molt malament. I segurament, la gent que sí que té un jardí, per exemple, l'està utilitzant molt més. Ha muntat un hort..."

Malgrat que el confinament acabi, haurem de passar molt més temps a casa. Hi ha famílies que lògicament mai van pensar que estarien tant temps confinats i alhora de comprar un pis no els van importar massa les sortides a l'exterior ni les vistes.

Per exemple, una família que viu en un pis amb dos balcons de menys d'un metre amb vistes a una paret, ara es plantejaria una altra mena d'habitatge per estar-s'hi:

Pere Nadal:

"Crec que ara mateix si m'hagués de buscar un pis, me'n buscaria un amb unes altres condicions. Segurament prioritzaria estar en un lloc que m'agradi. Segurament prioritzaria tenir un jardinet, una terrassa, un balcó més gran."

De fet, la situació actual marcarà la nova manera de construir a partir d'ara.

Eloi Juvillà, arquitecte especialitzat en verd urbà, Diputació de Barcelona:

"Segurament ha de canviar la normativa urbanística perquè la d'ara gairebé no ens deixa fer balcons. La normativa del Poblenou, per exemple, no permet tenir un ús al terrat. Per tant, no pots tenir un hort o un petit jardí. L'arquitecte modern era aquell que no feia balcons i feia finestres i la façana ben llisa i plana. S'està veient que hem de recuperar les sortides a l'exterior, que puguem tenir balcons, horts urbans..."

Les escoles Pérez Iborra, a l'Eixample de Barcelona, són l'exemple dels beneficis de les cobertes vegetals. Van estrenar un hort al terrat just al setembre, i els alumnes en van fer la plantació. I ara, han decidit deixar que els veïns en facin la collita.

María Jesús Mier, veïna:

"Viure a l'Eixample, per a la gent gran i els nens, és molt dur perquè no hi ha espais verds. I el fet de poder fer zones verdes als terrats seria una iniciativa fantàstica."

Si hi hagués més cobertes verdes als edificis, no només aniria bé per als veïns sinó que, a més, serien més pulmons verds per a les ciutats.