El comissari d'informació de Policia Nacional acusa els Mossos d'haver-los espiat l'1-O
Quatre dels cinc magistrats que han firmat la interlocutòria són membres del tribunal que jutja el procés
Madrid

El comissari d'Informació de la Policia Nacional acusa els Mossos d'haver-los espiat l'1-O

Ha declarat com a testimoni al judici del procés malgrat que el jutjat 9 de Barcelona l'investiga per l'actuació policial a la seu de la CUP el 20S

Josep Maria CampsActualitzat

La vuitena setmana del judici del procés ha començat aquest dimarts amb la declaració com a testimoni de Juan Manuel Quintela, comissari de la Policia Nacional responsable de la Brigada d'Informació de Barcelona durant la tardor del 2017.

Aquest comissari, que té el número d'identificació 018564 i que encara ara coordina totes les brigades d'informació del cos a Catalunya, ha dit que "els incidents" relacionats amb el procés independentista havien començat "anys abans" del 2017.

Quintela ha declarat sense que s'hagi fet públic oficialment el seu nom i sense que se l'hagi pogut veure, igual que els altres policies, i ha assegurat que va ser el setembre d'aquell any que va haver-n'hi més, d'"incidents", i que n'hi ha continuat havent fins ara.

 

Investigat pel setge policial a la CUP el 20S

A l'inici de la declaració ha precisat que està sent investigat pel jutjat número 9 de Barcelona en relació amb l'actuació policial el 20S a la seu de la CUP i el president del tribunal, Manuel Marchena, li ha dit que, com a investigat pels mateixos fets en una altra causa, podia no respondre a totes les preguntes.

Interrogat pel fiscal Javier Zaragoza, el testimoni ha justificat que la Policia Nacional intentés entrar aquell dia a la seu de la CUP. Segons ha dit, agents de la seva brigada la vigilaven perquè sospitaven que s'hi distribuïa propaganda del referèndum:

"Vam detectar que un dels llocs d'on sortia, es difonia la propaganda i efectes publicitaris del referèndum era la seu del partit de la CUP, al carrer Casp de Barcelona. Funcionaris que estaven realitzant aquestes investigacions van poder detectar el matí del dia 20 de setembre que havia arribat un camió o furgoneta, que va descarregar uns palets del que semblava ser propaganda del referèndum."

Segons el seu relat, van demanar una ordre de registre al jutjat 13 de Barcelona, però aquesta ordre no va arribar i van acabar marxant després de força hores; però ha acusat els concentrats davant la CUP d'haver tingut una "actitud violenta" contra ells:

"Les unitats van haver de fer uns trets de salves, perquè van ser envoltats, van rebre el llançament d'objectes i, bé, va ser un dia molt complicat per als que van ser en aquest lloc."

El fiscal Javier Zaragoza, aquest dimarts interrogant el comissari d'informació de la Policia Nacional al Tribunal Suprem


Diu que l'operatiu policial de l'1-O havia de ser secret

El comissari d'informació ha assegurat que la fiscalia havia ordenat que l'operatiu policial dels Mossos l'1-O fos secret, i s'ha queixat que malgrat això es va fer públic el 29 de setembre i que, de resultes d'això, els organitzadors del referèndum van poder conèixer-ne els detalls:

"A la instrucció 3 de la Fiscalia, quan ens van demanar els plans d'actuació, hi havia un paràgraf que esmentava que aquests plans havien de ser secrets. Això està especificat; crec que en el quart paràgraf, no recordo el paràgraf exactament, però la veritat és que es va publicitar i es va donar a conèixer a tothom."

"Els organitzadors del referèndum van tenir coneixement exacte de quin seria el comportament, l'actitud, els horaris i els detalls de la activitat de Mossos d'Esquadra. Això els va possibilitar una organització que eludís determinades mesures que, presumptament, s'havien de prendre."

 


72 policies nacionals ferits

Aquest comissari ha fet un repàs de l'actuació de la Policia Nacional durant l'1-O a quatre escoles de Barcelona, entre les quals la Ramon Llull, i ha justificat l'ús de pilotes de goma en aquest cas dient que els va costar molt marxar.

Ha lamentat que una persona perdés un ull per una pilota, però ha aprofitar per acusar aquesta persona, Roger Español, d'haver agredit almenys cinc vegades funcionaris policials.

A preguntes de Zaragoza, ha explicat que va ser l'autor de l'informe conjunt de la Policia Nacional de l'1-O, i ha xifrat en 72 els agents d'aquest cos que van resultar ferits aquell dia. Tot seguit, ha anat detallant el contingut d'aquest informe.

 

Espionatge dels Mossos i "infrautilització" de les ARROs

El comissari ha assegurat que els Mossos tenien instruccions de vigilar els seus moviments i passar la informació:

"Vam tenir accés a una documentació que contenia un comunicat del Cecor central on hi havia els màxims responsables, en el qual, a un quart de nou del matí, es difonia una instrucció perquè es comuniqués qualsevol moviment de Policia i de Guàrdia Civil, i això està registrat i escrit, i està remès a l'Audiència Nacional."

"Per si això fos poc, escoltant els enregistraments de les comunicacions del Cecor central del carrer Bolívia de Barcelona, hi ha una xifra de 271 comunicats en què Mossos d'Esquadra informen de la ubicació de la nostra unitats a la ciutat de Barcelona."

També ha assegurat que els dies 2 i 3 d'octubre els Mossos tenien instruccions de seguir i identificar els agents de la Policia Nacional de paisà. Ha dit que això va generar "3 o 4 incidents", i ha donat detalls d'un que va considerar "d'extrema gravetat".

El comissari també ha acusat el cos dels Mossos d'haver "infrautilitzat" les unitats d'intervenció ARRO:

"La immensa majoria dels casos va ser de no utilització. Els enviaven a un centre, i quan estaven arribant, se'ls derivava a un altre. Casualment, se'ls va enviar a les 10 i escaig a no sé on, però ja havia intervingut la Guàrdia Civil. En un altre se'ls envia però ja hi ha intervingut Policia Nacional. Va ser una infrautilització dels ARROs claríssima."

L'advocat Jordi Pina, aquest dimarts al Tribunal Suprem durant el judici del procés


Les defenses protesten per l'interrogatori de Zaragoza

Quan les preguntes del fiscal el portaven a la descripció d'unes imatges gravades, Jordi Pina, de la defensa de Sànchez, Rull i Turull, ha protestat perquè no estava explicant fets que hagués viscut com a testimoni.

Andreu Van den Eynde, advocat de Junqueras i Romeva, s'ha afegit a la protesta de Pina, però Marchena no els ha fet cas i el fiscal ha continuat l'interrogatori en la mateixa línia.

El comissari ha detallat un cas que ha considerat que va ser "paradigmàtic" del que va passar l'1-O: la intervenció d'un intendent dels Mossos en un col·legi electoral de Sant Feliu de Llobregat:

"Arriba aquest intendent, paralitza l'actuació, atura els seus funcionaris, que estan donant compliment a les ordres i a la llei, i no només això, és que quan acaba la seva actuació es gira, fa mitja volta reglamentàriament davant als concentrats. I aquí acaba l'actuació."

 

"Setge" a la prefectura de la Via Laietana

El testimoni també ha relatat el "guirigall" del que ha descrit com a "setge" de la Prefectura Superior de la Policia Nacional a la Via Laietana de Barcelona el 3 d'octubre per "més de 15.000 persones":

"Hi vam estar durant hores. Allò era gent enfilada a les marquesines, als quioscos; tot tipus de cridòria, d'improperis i d'insults i amenaces cap a les forces de seguretat i tot el que ens envoltava."

També ha fet recompte d'escarnis a hotels i llocs on s'allotjaven agents policials després de l'1-O, i també d'actes contra el PSC per no haver donat suport al referèndum:

"Crec que van ser fets de molta gravetat els que van tenir lloc aquests dies. També vam tenir un informe en què es relacionaven 37 atacs. Independentment d'això, recordo que n'havien fet a seus del PSC, o ajuntaments, o alcaldes d'aquest partit en concret perquè eren dies previs a l'1-O, perquè no havien cedit els locals municipals com a centres de votació. Recordo que era una relació de 37 fets."

 

 

 

El referèndum, organitzat per la Generalitat

A preguntes de l'advocat de Vox i secretari general d'aquest partit, Javier Ortega, el testimoni ha assegurat que considera que el referèndum el va organitzar la Generalitat:  

"Això va ser organitzat des del referèndum amb totes les seves conseqüències, va ser organitzat per la mateixa administració de la Generalitat. Això és públic, per la presidència i les conselleries. A això es van sumar les organitzacions denominades sobiranistes, que van tenir un paper fonamental."

Després de les acusacions, Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn, ha encetat el torn de les defenses preguntant al testimoni si el 20S van demanar ajuda als Mossos en l'acció policial a la seu de la CUP.

El comissari ha dit que no, que van cridar unitats seves, però que de tota manera ho van comunicar a coordinació policial.

 

Les ordres de la fiscalia i del TSJC

Melero l'ha interrogat sobre si considerava que la interlocutòria del TSJC sobre l'1-O havia "subsumit" -és a dir, substituït- les instruccions prèvies de la Fiscalia, que contemplaven el precinte dels col·legis electorals o el perímetre de 100 metres al voltant per impedir l'accés.

El testimoni no ha arribat a respondre la pregunta i ha considerat que s'haurien d'haver aplicat aquestes mesures de la fiscalia, però Marchena ha interromput l'interrogatori considerant que ja havia respost:

Comissari: "Si em pregunta la meva opinió, crec que hagués estat una mesura molt encertada per evitar la..."

Melero (l'interromp): "No, si la qüestió no és si era encertada, jo li pregunto si la interlocutòria cobria el mateix espectre..."

Marchena (l'interromp): "Miri, senyor Melero" ... "Entaular ara un intercanvi d'opinió sobre si es van subsumir o no... Ell ja ha dit que entén que es van subsumir. Punt, i no hi ha més, és la seva opinió."

 

Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn, aquest dimarts interrogant el comissari d'informació de la Policia Nacional al Suprem


Conversa amb Castellví sobre Forn

El testimoni ha assegurat que els membres dels 3 cossos policials estaven preocupats per la "creixent desconfiança" que s'estava generant aquells dies.

En aquest punt, ha assegurat que li va al comissari Castellví dels Mossos en privat que parlés amb Joaquim Forn i li digués "el que ha de fer":

"En una conversa privada, crec que no té més ni que li molesti a ningú, li vaig dir: "si vols que la cosa diumenge vagi bé, parla amb el teu conseller i digues-li el que ha de fer". Això va ser el que va expressar realment el nostre sentiment i la nostra alta preocupació del que pogués passar el dia 1 d'octubre, que crec que era una preocupació compartida pels 3 cossos."

Preguntat per Melero, el testimoni ha admès que no sap qui va divulgar les pautes d'actuació dels Mossos per l'1-O, malgrat en un primer moment ha afirmat que devia haver estat "la mateixa prefectura o la conselleria d'Interior de la Generalitat".

Melero li ha preguntat si les ordres s'havien comunicat bé a les unitats de la Policia Nacional, perquè ha assegurat que, a diferència de la Guàrdia Civil, havien tingut incidents a tot arreu, i el comissari ha dit que això no és veritat:

Melero: "Les unitats del Cos Nacional de Policia van tenir incidents en tots els llocs en què van intervenir, sap si això va ser a causa d'una incorrecta transmissió en els brifing de la Secretaria d'Estat?"

Comissari: "L'afirmació que em fa no és del tot correcta, perquè no hi va haver incidents en tots els llocs, però sí en la majoria."

Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, aquest dimarts al Tribunal Suprem

100.000 o 200.000 votants l'1-O

A preguntes d'Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, el testimoni ha admès que no va presenciar cap dels episodis que ha relatat en l'interrogatori del fiscal, sinó que els va conèixer a través d'altres policies.

Van den Eynde li ha preguntat si sap quanta gent va anar a votar l'1-O i també si abans va fer una estimació, i el testimoni ha dit que no ho sabia:

"No tinc ni idea. Hi havia molta gent. Hi havia molta gent en uns col·legis, en altres no hi havia tanta, si suméssim milers, doncs potser parlem de... No ho sé, 100.000, 200.000. No ho sé. Els que hi havia als col·legis? No ho sé, hi havia 2 mil i escaig centres, si fem mitja, de 5 persones que hi havia en algun fins a mil i escaig en algun altre, ja faríem la multiplicació. No ho sé."


Ús excessiu de la força? "Alguna cosa hi ha hagut"

L'advocat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, Jordi Pina, li ha preguntat per les imatges gravades pels agents en les intervencions policials, però el comissari s'ha remès al testimoni de l'agent que va fer l'informe corresponent.

L'advocat també li ha preguntat per si els agents de la Policia Nacional havien fet un ús excessiu de la força l'1-O, i el testimoni ha dit que el seu règim disciplinari els ho prohibeix i castiga.

Pina ha repreguntat pel que va passar l'1-O, i el comissari finalment ha admès que "alguna cosa hi ha hagut":

Pina: "Però li consta si hi ha hagut...?"

Comissari: "Jo crec que alguna cosa hi ha hagut, però no... No em prengui... En fi, amb totes les reserves, perquè no ho sé segur."


"La seu d'un partit o un magatzem?"

L'últim interrogatori de les defenses ha estat a càrrec d'Àlex Solà, de l'equip d'advocats de Jordi Cuixart, que li ha preguntat sobre l'actuació de la Policia Nacional a la seu de la CUP el 20S.

El comissari ha dit que no van demanar l'ordre judicial per entrar a la seu d'un partit, sinó a un lloc on hi havia "propaganda electoral":

Solà: "Aquesta decisió de sol·licitar a fiscalia l'autorització judicial per entrar a la seu d'un partit polític la prenen vostès després d'intervenir el contingut d'un dels cotxes, és així?"

Comissari: "Sí, a la via pública es va intervenir material en 2 o 3 vehicles. Es va intervenir el material que treien de la seu i aquest va ser el motiu de sol·licitar l'entrada, no com a seu de partit polític sinó com a lloc d'emmagatzematge de propaganda electoral que calia intervenir."

Solà: "Però allò era la seu d'un partit polític o un magatzem?"

Comissari: "És que no hi havia res que impedís que es pogués fer això en el lloc que no estigués prohibit per llei."

Àlex Solà, de la defensa de Jordi Cuixart, aquest dimarts al Tribunal Suprem

La remunicipalització de l'aigua i l'1-O

L'advocat de Cuixart li ha preguntat perquè aquell dia la Policia Nacional va confiscar cartells que reclamaven la remunicipalització de l'aigua:

Solà: "Van intervenir vostès 802 cartells amb el lema "movem-nos, remunicipalitzem l'aigua, l'aigua és de tots i la repartirem entre totes, remunicipalitzarem l'aigua, l'aigua és de tots i la repartirem entre tots". ¿Això també era del referèndum?"

Comissari: "Probablement, dins de les campanyes de promoció del referèndum, que eren successives, per part d'algunes organitzacions, aquesta podia ser, "movem-nos", podia ser alguna de les campanyes. No ho recordo."

Malgrat això, el testimoni ha assegurat que "pel coneixement que en va tenir", tot el material intervingut estava relacionat amb "el futur referèndum".


Les suposades agressions de Roger Español

Solà li ha preguntat per l'afirmació feta a preguntes de la fiscalia que Roger Español, que va perdre un ull per una pilota de goma  l'1-O al col·legi Ramon Llull de Barcelona, va agredir 5 vegades a agents policials.

Solà li ha dit que això no consta en aquesta causa, i el comissari ha afirmat que està especificat en un informe enviat al jutjat 7 de Barcelona:

Solà: "Cinc agressions?"

Comissari: "5, sí, un, un llançament d'una tanca metàl·lica als funcionaris. Un altre és un cop de peu que li dóna a un funcionari, una altra és una empenta que li dona. Els he vist, són 5, sí."


"Era perillós treure la gent aquell dia sabent que la policia intervindria"

El comissari ha acabat la seva declaració assegurant que l'1-O a Catalunya hi havia un "ambient prerevolucionari":

"Teníem serioses sospites que això seria complicat, perquè havíem vist els comportaments durant els últims mesos. I, sobretot, sobretot, durant les últimes setmanes i el mes de setembre."

"Havia estat una situació de generalitzada desobediència, d'un ambient –permeti'm que ho digui- gairebé prerevolucionari, i era perillós treure a la gent aquest dia sabent que la policia intervindria, un escenari tremendament complex, com així va ser."

Els interrogatoris a aquest testimoni s'han acabat poc abans de les 2 de la tarda, després de gairebé 4 hores, i Marchena ha suspès aquesta 25ena sessió del judici oral contra el procés independentista fins a les 4 de la tarda.

El cronograma del president del tribunal havia fixat només 30 minuts per a aquesta declaració, de manera que la resta de testimonis, 9, han hagut de declarar tots a la tarda.

Un d'aquests testimonis, el responsable de la Policia Nacional com a policia judicial a Barcelona durant l'1-O, ha provocat que l'advocat Benet Salellas s'avancés a Marchena per impedir que valorés els vídeos gravats pels agents policials.

 

ARXIVAT A:
Judici procés
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut