El comentari de Toni Cruanyes: "No hi ha més alternativa que Cameron"

No és que no ho hagin provat, però un pacte entre laboristes i liberaldemòcrates ha resultat impossible. L'aritmètica no ajudava. Ni amb la suma dels diputats dels laboristes, els liberaldemòcrates, els socialdemòcrates de l'Ulster, el Partit Verd i una unionista independent no arribaven als 326 escons necessaris per tenir majoria absoluta. Tant és així, que alguns diputats laboristes ja havien anunciat que no donarien suport a aquesta coalició de l'Arc de Sant Martí perquè resultaria inestable i la majoria estaria "segrestada" massa sovint per partits del tot residuals. Gordon Brown havia ofert als liberaldemòcrates tot el que tenia per donar: una reforma de la llei electoral i el seu propi cap en una safata. Ni així el pacte Lib-Lab no ha estat possible.

L'opció d'entrar en un govern amb els conservadors té dos avantatges: per una banda, es garanteix l'estabilitat suficient perquè el nombre de diputats sumats és més que suficient per aprovar una agenda de treball coherent; per l'altra, demostren posar els interessos del país per davant dels del partit. Els liberaldemòcrates tenen la pressió dels mercats financers internacionals i de tota la ciutadania per ajudar a formar un govern aquells que han guanyat les eleccions. Precisament, els que qüestionen el sistema electoral són els cridats a esmenar els errors provocats per les deficiències d'aquest mateix sistema.

Però els liberaldemòcrates són conscients que han pres una decisió d'altíssim risc polític. Amb la meitat del partit que se sent més d'esquerres que els laboristes i amb bona part dels seus diputats disputant-se l'escó en circumscripcions on l'alternativa són els conservadors, l'aposta de Nick Clegg està destinada a passar-li factura a les urnes. És un pacte impossible de digerir; però és l'únic possible a hores d'ara. Els resultats de les eleccions no deixen més alternatives.