El comentari de Joana Casals: "Més obligació que valentia"
El sou dels funcionaris semblava intocable, i les pensions s'havien d'apujar cada any. L'executiu de José Luis Rodriguez Zapatero trenca aquesta màxima. Valentia? No. Obligació.
El que va passar la setmana passada als mercats financers va encendre totes les alarmes a Europa. Ja estava assumit que calia salvar Grècia però es va veure que Espanya i Portugal podien anar-hi darrere. S'havia d'actuar amb contundència i es va fer, però el preu per a Espanya va ser una retallada extra del dèficit. De 15.000 milions d'euros en un any i mig.
Zapatero ho va haver d'acceptar i comprometre's a fer-ho amb urgència. I la manera és passant la tisora sobre partides que es controlen directament: rebaixar el sou als funcionaris, congelar les pensions o eliminar el "xec nadó", es pot fer d'avui per demà. Anar més enllà: per exemple la lluita contra l'economia submergida o contra el frau fiscal, és més lent, però també s'hi ha d'arribar, de la mateixa manera que s'han de fer les reformes estructurals que toquen.
El que és evident és que s'ha començat a actuar, però no de la millor manera que es poden fer les coses. S'ha d'explicar clarament per què cal assumir retallades, s'ha d'explicar que la situació és greu i que val més ser una mica més pobres avui perquè demà puguem tornar a tenir. Si les coses no s'expliquen, com pot entendre un pensionista que li congeles la pensió quan ahir li deies que el pitjor ja ha passat i que l'economia ja es recupera? Tots ens hem d'estrènyer el cinturó, però les coses aniran molt millor si entenem per què ho fem o, simplement, ens hi obliguen.
El que va passar la setmana passada als mercats financers va encendre totes les alarmes a Europa. Ja estava assumit que calia salvar Grècia però es va veure que Espanya i Portugal podien anar-hi darrere. S'havia d'actuar amb contundència i es va fer, però el preu per a Espanya va ser una retallada extra del dèficit. De 15.000 milions d'euros en un any i mig.
Zapatero ho va haver d'acceptar i comprometre's a fer-ho amb urgència. I la manera és passant la tisora sobre partides que es controlen directament: rebaixar el sou als funcionaris, congelar les pensions o eliminar el "xec nadó", es pot fer d'avui per demà. Anar més enllà: per exemple la lluita contra l'economia submergida o contra el frau fiscal, és més lent, però també s'hi ha d'arribar, de la mateixa manera que s'han de fer les reformes estructurals que toquen.
El que és evident és que s'ha començat a actuar, però no de la millor manera que es poden fer les coses. S'ha d'explicar clarament per què cal assumir retallades, s'ha d'explicar que la situació és greu i que val més ser una mica més pobres avui perquè demà puguem tornar a tenir. Si les coses no s'expliquen, com pot entendre un pensionista que li congeles la pensió quan ahir li deies que el pitjor ja ha passat i que l'economia ja es recupera? Tots ens hem d'estrènyer el cinturó, però les coses aniran molt millor si entenem per què ho fem o, simplement, ens hi obliguen.
