El Col·legi de Metges de Castella i Lleó, preocupat per la "feminització" del sector

Metges i entitats de defensa de la sanitat pública alerten que aquests missatges "alimenten la misogínia"
El Col·legi de Metges de Castella i Lleó, preocupat per la "feminització" del sector
Lleó

El Col·legi de Metges de Castella i Lleó, preocupat per la "feminització" del sector

Metges i entitats de defensa de la sanitat pública alerten que aquests missatges "alimenten la misogínia"
Redacció Actualitzat
TEMA:
Igualtat de gènere

Els membres del Consell de Col·legis Oficials de Metges de Castella i Lleó

L'òrgan que agrupa els col·legis oficials de metges de Castella i Lleó ha elaborat un polèmic estudi sobre la situació de la professió a la comunitat.

L'"Estudi democràfic dels metges de Castella i Lleó", presentat aquesta setmana, alerta de la "greu problemàtica que viu la sanitat" d'aquella autonomia en matèria de recursos humans per la previsió de jubilacions entre el col·lectiu de metges i per "la tendència a la feminització" de la professió.

Fragment de la convocatòria de l'acte de presentació de l'estudi demogràfic de la professió mèdica


Segons les dades que aporta l'estudi, a Castella i Lleó hi ha actualment 14.918 metges col·legiats i, d'aquests, dos de cada tres són dones menors de 55 anys. Pel col·legi, "això suposa que la planificació ha de preveure l'impacte en l'activitat per les baixes, les excedències, les reduccions de jornada per maternitat i la cura dels fills".

 

Les especialitats més "feminitzades", segons l'estudi, són pediatria (amb un 72% de pediatres dones), obstetrícia i ginecologia (amb un 70%), i medicina de família (amb un 60%), totes considerades "bàsiques per l'alta demanda".

En la presentació de l'informe, el president del Consell del Col·legi de Metges, José Luis Díaz Villarig, ha volgut matisar l'estudi i ha dit que no consideren la feminització un problema, tot i que ha observat que "les dones tenen connotacions especials en determinats moments de la seva vida", en referència a la maternitat.


Demanen que es rectifiqui l'estudi

La incidència que fa l'estudi en l'augment de la presència de dones en la professió mèdica i el fet que ho vegin com un problema ha despertat les crítiques de diversos sectors per com s'ha formulat.

La Coordinadora de Plataformes en Defensa de la Sanitat Pública ha reclamat al Col·legi de Metges que es rectifiqui l'estudi perquè consideren "increïble" que la major presència de dones dins al professió mèdica sigui percebuda com "un problema" i alerten que aquests missatges "alimenten la misogínia". En un comunicat, titllen d'"inaceptable i conceptualment rebutjable incloure al calaix de la problemàtica que viu la professió la tendència a la feminització".

"Els col·legis de metges són organismes de dret públic, als quals s'ha d'estar inscrit obligatòriament per exercir la professió, i, per tant, no poden fer servir el llenguatge, en el cas que només sigui això, de tal manera que pugin alimentar la misogínia que des de tants àmbits s'està impulsant."

El conseller de Sanitat del govern de Castella i Lleó, Antonio Sáez, ha negat que la feminització sigui "cap problema", però ha dit que és una realitat que dos terços dels facultatius menors de 55 anys de la comunitat són dones.

També hi ha hagut crítiques a l'estudi a les xarxes socials.

 



Altres professionals destaquen que la major presència de dones en la medecina s'ha de veure com una oportunitat d'enriquir la professió i no pas com un problema.


 



L'augment de dones en la professió mèdica és una realitat que el Col·legi de Metges de Barcelona veu com "un dels grans motors de transformació del sistema sanitari". Pel seu president, Jaume Padrós, el veritable problema és la precarietat i la dificultat de conciliar feina i vida familiar, que afecta especialment les metgesses més joves.

 


 

 

 

 

 

ARXIVAT A:
Igualtat de gènere