El Coliseu recuperarà l'arena sobre la qual lluitaven els gladiadors
S'ha aprovat un projecte de reconstrucció que ha d'estar acabat el 2023
El Coliseu recuperarà l'arena sobre la qual lluitaven els gladiadors
El Colosseu tornarà a tenir l'arena central sobre la qual es feien els combats i els espectacles (Reuters/Alessandro Bianchi)

El Coliseu recuperarà l'arena sobre la qual lluitaven els gladiadors

S'ha aprovat un projecte de reconstrucció que ha d'estar acabat el 2023

RedaccióActualitzat
TEMA:
Arqueologia

El Coliseu o Colosseu, l'amfiteatre més gran de l'imperi romà, tornarà a tenir l'arena sobre la qual lluitaven els gladiadors.

El projecte per reconstruir-la s'acaba d'aprovar i haurà de ser una realitat d'aquí dos anys. Ha estat elegit entre onze propostes, i el signa l'estudi d'enginyeria Milan Ingegneria, de Venècia.

El 2023, doncs, serà possible tornar a contemplar aquest monument construït a Roma fa vint segles des del centre de la pista, d'uns 3.000 metres quadrats, desapareguda a finals del segle XIX.

Sobre l'arena que ara es reconstruirà s'hi feien lluites de gladiadors, caceres de feres i fins i tot batalles navals, perquè la part central es podia omplir d'aigua gràcies a un avançat sistema de canalitzacions.

Més enllà d'aquests espectacles, també s'hi van fer execucions.


Actualment, de la pista desapareguda només en queda una petita part en un extrem, d'uns 600 metres quadrats, que deixa al descobert les galeries del nivell inferior.

Amb la reconstrucció de l'arena, aquesta part subterrània quedarà coberta i protegida de les inclemències meteorològiques.

De tota manera, també podrà ser vista, quan es consideri oportú, perquè la base serà una estructura desmuntable i articulada que podrà rotar per permetre l'entrada de llum i ventilació.

A més, estarà feta amb materials "extremadament lleugers" pensats per no fer malbé la base ni les parets sobre les quals descansarà, com una fusta tractada i modificada per fer-la molt resistent als bacteris.

 

Turistes a dins del Colosseu aquest març (Europa Press / Cheng Tingting)


També està previst habilitar un sistema de recollida de la pluja, que, d'una banda, protegirà les restes arqueològiques i, de l'altra, permetrà reutilitzar l'aigua per als banys de l'edifici.

També s'instal·larà un sistema de sensors que alertaran si hi ha cap alteració del microclima dels passadissos subterranis un cop tornin a estar coberts per l'arena.

 

Reconstrucció virtual de l'aspecte que tindrà el Colosseu quan se'n reconstrueixi l'arena (EFE/Ministeri de Cultura d'Itàlia)


Un cop aprovat el projecte, ara se'n farà la licitació. Les obres han de començar a finals d'aquest any o a principis del 2022, per tenir la nova arena a punt el 2023.

"Farà la visita al Colosseu encara més estimulant", ha defensat el ministre de Béns Culturals i Turisme d'Itàlia, Dario Franceschini, impulsor d'aquesta reconstrucció des del 2014. El projecte té finançament des del 2015. En total s'hi hauran destinat 18,5 milions d'euros. La reconstrucció de l'arena es licitarà per 15 milions d'euros.

Franceschini està convençut que la reconstrucció "crearà debat", però defensa que "ajudarà a conservar les estructures arqueològiques" i "aporta un gran valor, conjugant sostenibilitat, protecció i innovació tecnològica".

Un cop estigui acabada, no es descarta fer algun esdeveniment "d'importància internacional" sobre la nova arena, però la intenció no és fer-la servir de manera habitual per a grans espectacles.

La reconstrucció es farà en col·laboració amb la Unesco, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura, que va declarar el Colosseu patrimoni de la humanitat el 1980, juntament amb el conjunt del centre històric de Roma.

 

Un turista davant del Colosseu el novembre de l'any passat (Europa Press / Cheng Tingting)


El Colosseu, conegut popularment com a Coliseu, s'anomena, de fet, Amfiteatre Flavi, en honor a la dinastia Flàvia, dels emperadors que en van promoure la construcció.

El nom amb què es coneix mundialment es pensa que és degut a la proximitat de l'amfiteatre amb el Colós de Neró, una estàtua de bronze de 30 metres construïda més tard i ja desapareguda.

Abans de la pandèmia, més de 7,5 milions de persones visitaven el Colosseu cada any. Cada dia passaven per aquest monument, un dels més emblemàtics de Roma, i el més popular d'Itàlia, fins a 25.000 persones.

ARXIVAT A:
ArquitecturaArqueologiaItàlia

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut