Imatge creada per ordinador de partícules de colesterol a la sang
Imatge creada per ordinador de partícules de colesterol a la sang (Tlecoatl Zyanya/Wikimedia Commons)

El colesterol bo no sempre és saludable, segons un estudi liderat per l'Hospital del Mar

Un estudi liderat per l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques demostra que les persones amb partícules de colesterol bo tenen menys risc d'infart de miocardi només si són petites, i això obre la porta a dissenyar nous fàrmacs

TEMA:
Salut

El colesterol HDL o d'alta densitat, el colesterol bo, redueix el risc de malalties cardiovasculars, però només si es presenta en partícules petites.

Això és el que acaba de demostrar un estudi liderat per l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) en què també han participat, entre d'altres, investigadors de l'Hospital Clínic-IDIBAPS, de l'IDIBELL i de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

L'estudi s'ha publicat a la revista Metabolism Clinical and Experimental.

Encara que parlem de colesterol bo i dolent, de colesterol només n'hi ha un tipus. El que diferencia l'un de l'altre són les proteïnes a què va unit i que el transporten per la sang.

Així, el bo (HDL) va unit a proteïnes d'alta densitat. Això fa que el transportin amb més eficàcia fins al fetge perquè sigui eliminat i no es dipositi a les parets de les artèries.

En canvi, el dolent (LDL) va unit a proteïnes de baixa densitat i és més fàcil que, en comptes de circular amb prou força pel torrent sanguini, s'adhereixi a les parets de les artèries.

Per això, l'HDL s'associa a un menor risc de presentar malalties cardiovasculars, i l'LDL, per contra, a un augment del risc cardiovascular.


La influència de la genètica

Podríem pensar que, en conseqüència, si els fàrmacs que redueixen el colesterol dolent també disminueixen el risc cardiovascular, com s'ha demostrat, els que augmenten el colesterol bo haurien de ser eficaços per evitar malalties cardiovasculars.

Però això no és així i en aquest estudi els investigadors n'han demostrat la raó. Han analitzat les característiques genètiques que determinen la grandària de les partícules de colesterol bo i posteriorment han estudiat la seva relació amb el risc de presentar un infart de miocardi.

Van observar que la genètica que afavoreix unes partícules grans de colesterol bo va lligada a un increment del risc d'infart. En canvi, les característiques genètiques associades a partícules petites de colesterol bo es relacionaven amb un menor risc d'infart.

Així ho explica l'investigador principal de l'estudi, Roberto Elosua, coordinador del Grup de Recerca en Epidemiologia i Genètica Cardiovascular de l'IMIM-Hospital del Mar i de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC):

"Hi ha una relació causal positiva entre la grandària de les partícules de l'HDL colesterol i el risc d'infart; per tant, hem d'aconseguir incrementar els nivells de colesterol bo en sang, però sempre en partícules petites."


A la recerca de nous fàrmacs

Per tant, no n'hi ha prou d'incrementar el colesterol bo, sinó que s'ha de presentar en partícules petites, com explica Álvaro Hernáez, investigador de l'IDIBAPS:

"Si hem de fer alguna cosa amb l'HDL és incrementar el nombre de partícules petites, que són les que fan de manera adequada la funció d'eliminar el colesterol, les que realment el traslladen al fetge per a la seva eliminació i no permeten que s'acumuli a les artèries i provoqui malalties cardiovasculars."

Ara cal buscar un tipus de fàrmacs, que no existeixen, que incrementin els nivells de colesterol bo i redueixin el risc de presentar malalties cardiovasculars, com explica Albert Prats, investigador del Grup de Recerca en Epidemiologia i Genètica Cardiovascular de l'IMIM-Hospital del Mar i primer signant del treball:

"Aquest estudi posa en relleu noves i potencials dianes terapèutiques en el camp de les malalties cardiovasculars, com ara diversos gens relacionats amb els aspectes qualitatius de les partícules d'HDL, que poden contribuir a la prevenció cardiovascular."

En aquest treball també hi han participat investigadors dels Centres d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), d'Obesitat i Nutrició (CIBEROBN) i d'Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) i de l'Hospital Clínic Universitari de Saragossa.

ARXIVAT A:
Salut Recerca científica
Anar al contingut