El COE desautoritza Lambán: diu que va donar el vistiplau a l'acord sobre els Jocs

Fonts del Comitè Olímpic Espanyol consultades per TV3 no amaguen el desconcert i la sorpresa per l'actitud del president aragonès

Actualitzat

El president aragonès, Javier Lambán, va donar personalment el vistiplau a l'acord tècnic per a la candidatura del Jocs d'hivern del 2030 --un acord que ara rebutja-- i ho va fer davant del president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco. Així ho han assegurat a TV3 fonts del COE, que no amaguen el desconcert i la sorpresa per l'actitud de Lambán.

A un any de les eleccions autonòmiques en què Lambán aspira a sortir reelegit, el govern català apunta que la marxa enrere respon només a motius polítics. Pere Aragonès ha insistit que és un bon acord.

"S'ha fet una feina tècnica per arribar a un acord i nosaltres el mantindrem", ha afirmat, en la mateixa línia que la portaveu del govern, Patrícia Plaja, que aquest dimarts titllava d'"estirabot" i "sortida de to" les declaracions de Lambán assegurant que el seu govern plantejarà la seva pròpia alternativa "més justa, adequada i equilibrada".


Els motius que hi ha rere el rebuig de Lambán

Aquesta retirada de l'Aragó de l'acord ha posat totes les mirades en el president Javier Lambán. Però, què hi ha al darrere d'aquesta negativa?

Tot i que hi ha hagut moltes anades i vingudes, la idea de portar els Jocs d'hivern al Pirineu es remunta a fa 12 anys. I és només en la recta final quan el COE demana que l'Aragó s'hi incorpori.

L'executiu espanyol ha hagut de fer equilibris, i és que el president aragonès va exigir des del primer moment un paper principal. "Ha de ser en termes d'estricta igualtat; no acceptarem cap tipus de posició subalterna, assegurava Lambán.

Des del desembre hi ha hagut sis reunions tècniques amb representants dels governs català, aragonès i espanyol, i amb presència també del COE; unes reunions que desemboquen en l'acord que distribueix seus i disciplines; es va filtrar divendres, i de seguida el govern aragonès va assegurar que l'havia d'estudiar.

Hem analitzat quines són les principals demandes del govern aragonès.


El repartiment de seus i disciplines

L'Aragó insisteix que vol un repartiment més equitatiu. Sense dir-ho, es refereix a les proves de neu, perquè a Formigal i Cerler --les dues grans estacions d'esquí públiques aragoneses-- no està previst fer-hi res.

L'esquí alpí, que inclou el descens --la prova reina dels Jocs d'hivern- es faria a La Molina i Masella. I dividir-lo no és possible. D'entrada, perquè el COI exigeix que els esportistes d'una mateixa disciplina han d'estar a la mateixa vila olímpica i també perquè hi ha proves combinades d'eslàlom i descens.


El nom

Però les diferències van més enllà de l'àmbit esportiu. Comencen pel mateix nom de la candidatura, perquè l'Aragó no vol el de "Pirineus-Barcelona". Però l'opció de renunciar a una marca guanyadora com Barcelona ningú l'entendria, començant pel mateix COI.

"La paraula 'Barcelona' és molt important, perquè té un gran record dels jocs del 92 en el món de l'esport internacional", va assegurar Joan Antoni Samaranch, vicepresident del Comitè Olímpic Internacional.

I si hi ha d'haver la marca Barcelona per força, fonts del govern aragonès plantegen introduir-hi, també, el nom de "Saragossa".


Les cerimònies

Del nom no se n'ha parlat, fins ara, a les reunions. Com tampoc s'ha parlat de les cerimònies d'inauguració i clausura. Però l'Aragó exigeix tenir-ho tancat abans de firmar. I Javier Lambán vol organitzar una de les dues cerimònies: la d'inauguració.

Abans d'incorporar-se a aquesta candidatura actual, l'Aragó ha intentat fins a quatre vegades ser seu olímpica, en solitari, de la mà de Jaca, però mai no ho ha aconseguit. De fet, només una vegada va arribar fins a la votació, però finalment va guanyar Nagano. L'Aragó ho va tornar a intentar el 2010, el 2014 i el 2022.

ARXIVAT A:
Jocs Olímpics
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut