El CO2 bat rècord diari i setmanal en la història humana, l'escalfament va a més

Moltes vegades els rècords van associats a celebracions, sobretot, en el món esportiu. En canvi, a títol meteorològic, climatològic i de física de l'aire els rècords són sinònims del testimoni de l'escalfament de planeta.

Durant el canvi de mes, de febrer al març els nivells de diòxid de carboni, CO2 mesurats a l'observatori de Mauna Loa, a Hawaii, punt de referència mundial, ha batut dos rècords:

♦ Rècord de CO2 diari: Mai la concentració de CO2 en un dia havia estat tan elevada amb 422,88 ppm registrat el 28 de febrer.

♦ Rècord de CO2 setmanal. Per primera vegada la mitjana setmanal de CO2 ha superat la ratlla de 420 ppm. Entre el 26 de febrer i el 4 de març, la concentració de CO2 va arribar a 421,91 ppm. L'anterior rècord data de finals d'abril de 2021, amb 419,65 ppm.

Malauradament, aquests rècords es tornaran a superar durant les propers mes o en molts pocs anys ja que el pic anual de CO2 es dona entre maig i juny.

El diòxid de carboni té un paper fonamental per regular la temperatura del planeta. El problema és que l'excés de concentració de CO2 per la crema de combustibles fòssils, l'activitat humana i la desforestació ha donat peu a un sobreescalfament, l'anomenat escalfament global del planeta.

???? HIGHEST-EVER WEEKLY #CO2 LEVEL WITH HUMANS ON EARTH ???? ? 421.91 ppm #CO2 in the atmosphere in the 9th week of 2023 ? Up from 419.21 a year ago ? @NOAA Mauna Loa data via Maunakea: https://t.co/CkSjvjkBfQ ? Track https://t.co/YU3HoKfp4a ? pic.twitter.com/gYrmZ3dgxs

— CO2_Earth (@CO2_earth) March 6, 2023

L'estudi del CO2 té dues branques: les mesures preses directament de l'atmosfera des del 1956 des de l'Observatori de Mauna Loa, a Hawaii; i les mesures indirectes a partir de l'estudi del gel de l'Antàrtida, on s'ha remuntat uns 800.000 anys. I en totes dues hi ha una relació directa entre l'evolució dels nivells de CO2 i l'augment de les temperatures.

Mai en la història humana els nivells de CO2 han estat tan elevat com ara

Els científics coneixen els nivells prehistòrics de CO2 a partir de l'aire que contenen les bombolles d'aire que es troben en els nuclis de gel de l'Antàrtida, i és d'aquesta manera que es poden obtenir dades encara més antigues de fòssils i substàncies químiques atrapades en els sediments. L'última vegada que es va arribar a valors semblants va ser fa entre tres i cinc milions d'anys, al pliocè mitjà.

Durant les glaciacions, la concentració de CO2 baixava cap a les 185 ppm i els períodes periglacials van tenir un màxim històric de 300 ppm fa 325.000 anys. Teòricament hauríem de caminar cap a una glaciació. En canvi, si la dada de referència de CO2 de l'època preindustrial, cap a l'any 1850, rondava les 278 ppm, la combustió de combustibles fòssils i la nostra activitat, fa que ara ens trobem nivells de CO2 de 420 ppm, un valor mai registrat des que l'home és sobre la Terra.

Uns nivells de CO2 que sense mesures molt restrictives a escala planetària serà impossible aturar amb actual increment any rere any.