Concentrats al cementiri de Mingorrubio el dia del trasllat de les restes de Franco (ACN / Andrea Zamorano)
Concentrats al cementiri de Mingorrubio el dia del trasllat de les restes de Franco (ACN / Andrea Zamorano)

El Poder Judicial diu que fer apologia del franquisme és llibertat d'expressió

El Consell General del Poder Judicial considera que fer exaltació del franquisme s'inclou en la llibertat d'expressió si no hi ha "humiliació a les víctimes"

Actualitzat
TEMA:
Franquisme

El Consell General del Poder Judicial ha avalat aquest dilluns l'informe que sosté que l'apologia del franquisme està inclosa dins la llibertat d'expressió i que no és motiu suficient per il·legalitzar associacions que facin exaltació del dictador, com la Fundació Francisco Franco.

El ple del màxim òrgan del Poder Judicial ha aprovat, amb 15 vots a favor i 6 en contra, el dictamen sobre la nova llei de memòria democràtica, que preveu il·legalitzar fundacions i prohibir actes públics que facin apologia del franquisme.

El document, que no és vinculant, assenyala que defensar valors contraris a la Constitució està emparat per la llibertat d'expressió i la llibertat ideològica, sempre que no s'humiliï les víctimes:

"L'apologia del franquisme, sempre que no hi hagi el requisit addicional de menyspreu o humiliació a les víctimes, constitueix l'expressió d'idees que malgrat que siguin contràries als valors de la Constitució, estan emparades per la llibertat d'expressió"

 

Placa a l'entrada de la seu de la Fundació Francisco Franco
Placa a l'entrada de la seu de la Fundació Francisco Franco (Europa Press / Eduardo Parra)

 

Pel que fa als actes públics a favor del franquisme, el CGPJ apunta que el Tribunal Constitucional va assenyalar que el dret de manifestació "no pot sotmetre's a controls d'oportunitat política ni a judicis en què s'utilitzi com a cànon el sistema de valors que fonamenten i cohesionen l'ordre social en un moment històric determinat".

L'informe, elaborat pels vocals Roser Bach i Wenceslao Olea, apunta que els processos penals no poden servir per investigar fets vinculats a la Guerra Civil, adduint que es va aprovar la llei d'amnistia de 1977.

 

Retirada de l'estàtua de Franco a Melilla, el mes de febrer passat
Retirada de l'estàtua de Franco a Melilla, el mes de febrer passat (Europa Press)

 

També aposta perquè la definició de la figura de la "víctima de la Guerra Civil i la dictadura" quedi restringida a "casos centrals de violació dels drets humans". El document també es queixa que la llei pot generar "asimetria" entre les víctimes del franquisme i les "d'altres fets constitutius de violacions de drets humans que van tenir lloc en el mateix període històric".

La llei, aprovada el setembre passat pel Consell de Ministres, s'ha de votar en el ple del Congrés dels Diputats.

 

 

ARXIVAT A:
Franquisme CGPJ Memòria històrica
Anar al contingut